David Morales és alcalde de Lliçà d’Amunt des del mes de desembre passat pel PSC. Assumeix l’alcaldia substituint Nacho Simón, que liderava el govern municipal des del 2007.
Com li estan anant les primeres setmanes en el càrrec?
Encara estic aterrant. És una experiència molt interessant i apassionant. I, a la vegada, superintensa. Però també gratificant.
Vostè té un fill petit. Com ho compagina?
Com podem. La meva dona i jo fem repàs d’agenda els diumenges i ens intentem organitzar la setmana. Porto el meu fill a l’escola bressol a primera hora del matí i el vaig a buscar a la tarda. Això em marca l’hora que entro a l’ajuntament i la que en surto. Després, a la tarda hi ha actes o no.
És difícil substituir un alcalde com Nacho Simón?
És difícil substituir un alcalde de tants anys però és una sort perquè puc comptar amb ell. En Nacho té molts coneixements i per a mi és una sort que li pugui preguntar “això què?”. No tots els alcaldes que comencen la tenen. I és difícil perquè costa canviar dinàmiques de tants anys dins de la casa, en la relació amb l’oposició, en la manera de fer de l’equip de govern…
Li va donar algun consell?
Vam tenir una relació durant molts anys i ell em va cuidar i donar consells en continu i això ho he anat aprofitant per aprendre.
Per què es va postular per ser alcalde?
Per tenir l’oportunitat de fer coses pel poble. Com a regidor, ja la tens; i com a alcalde és una bona manera de cuidar el poble que estimes. Jo ho havia fet des de diverses vessants: com a jove del municipi, implicat en l’associació d’estudiants, relacionat amb entitats o activitats concretes o treballant a l’àrea de Joventut de l’Ajuntament, on vaig estar uns anys…
El regidor Fran Sánchez també va voler optar a l’alcaldia. Com es va resoldre?
En Fran i jo som molt amics des dels 18 anys. Vam començar aquest projecte junts. Els relleus sempre són difícils a les empreses, entitats… i també en un ajuntament. Però en Fran i jo vam parlar molt. Durant dues setmanes, ens vèiem cada dia i parlàvem. Primer, el més important era veure què volíem fer independentment de qui hi hagués davant. Quan ho vam tenir clar, vam parlar de qui ho lideraria i qui estaria al seu costat. I vam acordar que ho lideraríem junts però que jo seria l’alcalde i ell estaria al meu costat.
Com els va?
Estem treballant junts i bé. Estem contents tots dos.
La fórmula pot persistir després de les eleccions de 2027?
Sí. Al ple d’investidura, ja vaig dir que treballaríem en equip amb en Fran i la voluntat és que això duri perquè, la veritat és que ens complementem molt bé.
Serà el cap de llista del PSC a les eleccions de 2027?
Sí, aquesta és la idea. Quan ho vam acordar, ja vam fixar que era una decisió a llarg termini. No era una substitució per un any, era una aposta de futur.
Han optat per mantenir el pacte amb el PP…
Sí. És un acord de mandat que no va sorgir per la investidura d’en Nacho Simón, va arribar després. Jo no vaig participar en aquelles reunions. Ho van portar en Nacho i en Fran. Van parlar amb tots els partits. Des del PSC teníem clar que volíem preservar el nostre projecte per Lliçà d’Amunt i vam acabar encaixant amb en Teo, el regidor del PP, que era qui més ens podia garantir això.
Se sent còmode governant amb ell?
Sí. Estem treballant molt bé. En Teo està molt implicat i estic content amb la feina.
Farà gaires canvis a l’equip de cara al proper mandat?
No n’hem parlat encara. Realment, no hem tingut temps.
En els darrers anys, la relació entre el PSC i ERC ha estat tensa pel pacte que va permetre a Nacho Simón ser alcalde el 2007 tot i no ser la força més votada. Com és la seva relació amb els republicans?
La relació amb ERC ha estat positiva. Nosaltres hem passat pàgina i ells també. D’aquell ple, del PSC ja no queda ningú. El darrer era en Nacho i ara ja no hi és. Quan hi va haver aquell ple, jo era un nen.
Com creu que serà la relació amb l’oposició?
Bona. També és veritat que estem al darrer tram de mandat, que és el més complicat: les eleccions cada vegada són més a prop i cadascú té els seus interessos. A final de mandat, tothom acostuma a allunyar-se i les posicions cada vegada es posen més fermes i es negocia menys. Abans i després del ple, entre els regidors podem parlar i fer broma. Fins i tot, dins del ple.
Què faran a Can Malé?
És un equipament municipal on hi han d’anar serveis municipals. Però l’Ajuntament no té capacitat per convertir tot aquell espai en un equipament. Podríem fer-hi alguna cosa però, després, no la podríem mantenir. Per això, des de fa anys, treballem per fer un binomi amb algú altre: Generalitat, Diputació, amb una fundació, entitats del tercer sector… La inversió és molt important
Què els agradaria?
Moltes coses… una residència de gent gran, un centre de formació professional. Però ha de ser amb algú altre. No parem de buscar. A tothom que passa per aquí els hi ensenyem i els encanta. Continuarem picant pedra.
I mentrestant?
Estem fent rodatges audiovisuals que ens ajuden a mantenir l’edifici: generen un ingrés i, a la vegada, ens ajuden a mantenir-ho. A banda, hi ha el banc dels aliments, l’arxiu municipal, hi assagen els pastorets, hi ha un entitat que hi fa judo…
La residència de gent gran és una de les prioritats?
Sí. A la vall del Tenes, hi ha una necessitat imperiosa perquè no hi ha places de residència per a gent gran. Busquem la fórmula per poder-ho fer.
En l’aspecte educatiu, què més cal?
Hem crescut molt els darrers anys. Per exemple, hem augmentat els cicles de formació professional i en tenim un parell més d’emparaulats i ja no tenim espai. Pensem en un centre de formació professional per aglutinar tota l’FP que hi ha al municipi, que ara es fa entre l’INS Lliçà i el segon edifici que tenen, a l’antiga escola Sant Baldiri. També hem crescut amb altres projectes: com el projecte de socialització de llibres de text, el projecte Conte viu, on participen tots els centres educatius i que presentarem al Congrés de Ciutats Educadores de Granollers com una bona pràctica.
En l’àmbit sanitari, tenen dos centres d’atenció primària a la Cruïlla i Palaudàries. Estan ben servits?
No és gaire normal en municipis com el nostre que hi hagi dos CAP però en el seu dia en Nacho ho va negociar molt bé explicant la dispersió territorial que tenim. Ara, ens agradaria portar el CAP de la Cruïlla cap al centre.
Com està el calendari del nou centre?
Les obres d’urbanització haurien d’haver començat al gener a partir de la licitació que va fer l’Incasol. Però hi ha una pugna entre empreses que es van presentar i això ha fet endarrerir-ho. L’Incasol calcula que, cap a l’estiu, o al juliol o setembre, estarà en marxa.
A partir d’aquí…
Tota la resta, amb les promocions d’habitatge públic que farà l’Incasol i les privades.
Hi ha el compromís de desenvolupar-los de seguida…
Sí. Hi ha un conveni signat amb l’Incasol i la idea és que comencin en paral·lel. Les promocions públiques formen part del Pla 50.000 del govern de Salvador Illa. La setmana que ve tenim reunió amb l’Incasol per veure com fem les següents passes.
Aquests habitatges han d’ajudar la gent del poble a quedar-se a viure aquí?
És el principal objectiu. Pensem, sobretot, en gent gran i gent jove del poble. Tindrà prioritat qui porti tres dels darrers cinc anys empadronat a Lliçà d’Amunt. Hi haurà una part oberta a la resta de la ciutadania. Però també busquem generar un moviment. Hi ha moltes famílies que es van fer una casa gran a un barri perquè tenien els fills i volien pati. Amb els anys, els fills marxen de casa i ells es queden sols amb una casa molt gran. Per això, també pensem en un centre per a la gent gran: es podran vendre la casa i anar a viure al centre. I, en aquestes cases, hi poden viure famílies més joves.
Rejovenint els barris?
Sí.
Vostè va patir les dificultats per trobar habitatge a Lliçà d’Amunt?
Sí. Vaig haver de viure un temps a Mollet perquè aquí no en trobàvem. Amb el temps, estalviant principalment, ens vam poder comprar un pis al centre.
Lliçà d’Amunt creixerà…
Calculem que el centre creixerà en unes 2.000 persones. Per tant, significarà repensar molts serveis.
Al CAP de la Cruïlla, què hi voldrien fer?
Pensem que la Generalitat hi podria fer alguna altra cosa. Per exemple, per concentrar-hi l’atenció pediàtrica de la zona.
Parlen de barris i no d’urbanitzacions…
Hi ha una diferència entre barris i urbanitzacions. Els barris formen part del poble i les urbanitzacions semblen una cosa aïllada. Aquí tenim barris.
El bus urbà o la Juguesca de la festa major ajuden a fer poble?
Sí. I altres coses: hem fet camins de vianants perquè la gent es pugui moure entre els barris, hem posat molts serveis i equipaments als barris. Per exemple, a Palaudàries. És molt a prop de Palau-solità i hi havia molta gent que feia vida a Palau. Tenir un institut escola a Palaudàries fa que facin vida allà i els vincula al teixit associatiu, formatiu… de Lliçà d’Amunt.
Que poden fer per blindar les 24 hores i evitar suspensions com la de l’any passat?
Ja ens hem reunit amb el Grup 24 hores i la voluntat és fer-les. Demanarem un permís a la Generalitat per fer l’activitat de manera puntual. En principi, els l’ha de concedir i tornarem a tenir les 24 hores.
Són importants?
Són molt importants. Quan no les hem tingut, les hem trobat a faltar.
“Anem a la recollida amb contenidors tancats, el porta a porta era inviable”
Què faran amb la masia de Can Montcau que els va cedir Mango?
Estem valorant si vincular-la a temes d’empresa i promoció econòmica o a les 24 hores i algun projecte natural per la proximitat amb Can Dunyó. També pensàvem que pogués servir per fer alguna activitat durant les 24 hores perquè es fan allà mateix.
Ja hi han fet obres?
S’ha rehabilitat la façana i la teulada per garantir que la masia no caigui. Això ho vam pagar entre Mango i l’Ajuntament. En funció de l’ús que fixem, farem la reforma d’una manera o altra.
Com va l’acord de custòdia de la bassa de Can Dunyó amb la Societat Catalana d’Herpetologia?
Molt bé. La bassa està ara més cuidada que mai. Hi ha un espai preparat per rebre escoles, que hi fan visites. I l la masia de Can Dunyó la tenim llogada amb un sistema de masoveria urbana. A canvi de viure-hi i gestionar camps de conreu, van arreglant la casa.
Hi ha hagut queixes per l’impacte de les noves naus. Què faran?
Estem preparant una ordenança que preveiem portar al ple de març. A partir d’ara, marcarem com han de ser les naus. Però no només, també els habitatges, les terrasses del bars…
Afectarà el nou centre?
Ja tenia la seva pròpia normativa i ja preveia com han de ser els edificis, els colors, característiques… Però va molt en la línia de l’ordenança que ara aprovarem.
Amb les naus que estan fetes poden forçar canvis?
Anar enrere, no podem, diuen els serveis jurídics. Les naus construïdes, estan fetes amb la normativa vigent d’aquell moment.
Com milloraran el sistema de recollida de residus?
Ja tenim la gestió pròpia i anirem cap a contenidors tancats. Fa uns tres anys, vam canviar els contenidors perquè els que teníem eren molt antics i ara iniciarem el procés per adaptar els contenidors. Ja els vam comprar pensant en aquest canvi.
Tenen calendari?
Hi ha la licitació de l’adaptació dels contenidors però està aturada per un litigi entre empreses que hi participen. Estem a l’espera de poder-ho resoldre.
A tot el municipi? No preveuen porta a porta enlloc?
Vam estudiar-ho fa uns anys i vam veure que el porta a porta era inviable. Tenim 150 quilòmetres de carrers i això el fa impossible.
Creu que la Generalitat i altres administracions tenen prou en compte la singularitat de municipis com Lliçà d’Amunt per la dispersió de la població?
Seria fantàstic que es reconegués millor perquè tenim uns costos molt elevats amb tot. La mateixa recollida d’escombraries no costa el mateix que a un altre municipi més compacte. O l’enllumenat. Un fanal a Granollers serveix molts veïns. Aquí, potser hi ha dos fanals en una sola parcel·la.
I els fons europeus?
N’hem demanat, sobretot, per temes d’aigua. Tenim canonades molt antigues i hem fet moltes renovacions. També hem fet digitalització de contenidors. Hem millorat molt el rendiment de la xarxa i hem pogut veure fuites abans que ho noti el veí quan li arriba la factura. Això permet actuar abans.
Fenòmens lligats al canvi climàtic com els incendis els preocupen tenint en compte les característiques dels barris propers a boscos?
Darrerament, els propietaris de zones forestals estan fent gestió dels boscos. Són feines que la ciutadania critica perquè no agrada que es tallin arbres. La gent no acaba d’entendre que per protegir un bosc s’hagin de tallar arbres. Hi estem a sobre perquè es faci bé però que es faci.
Podran tenir complex esportiu municipal?
M’agrada ser clar. Lliçà d’Amunt, de moment, no pot tenir una piscina coberta. I no sé si algun dia la podrà tenir. La podríem construir però no la podríem mantenir. Són molts diners. Ho vam estudiar fent-ho sols o de manera mancomunada… i no és possible perquè també és difícil. Depenent on la col·loquis, hi ha municipis que queden molt lluny.
Cal reforçar la Mancomunitat de la Vall del Tenes?
Com ja ha anat fent sempre, s’ha d’anar adaptant a la realitat i necessitats dels municipis.
Les preguntes de l’oposició
“Hem sabut adaptar-nos al creixement de cada moment i ho continuarem fent”
[ERC] En el seu discurs de presa de possessió va parlar de canvi i d’un estil propi. Però el que hem vist és que ha reforçat la coalició amb el PP, ampliant responsabilitats i consolidant el mateix acord de govern. Des d’ERC ens preocupa que continuïn obertes les mateixes problemàtiques: manca d’habitatge assequible, mala gestió de residus, bloqueig urbanístic, conflicte laboral a l’Ajuntament, impostos elevats, deficiències a la xarxa d’aigua i la incertesa sobre el futur de Can Malé. Si realment el seu govern representa un canvi, com justifica haver reforçat aquesta coalició? I què farà de diferent, de manera concreta i verificable en els 15 mesos que queden de mandat per donar resposta a aquestes qüestions?
Moltes de les coses que comenten ja les hem parlat. Estem treballant en solucionar tot això. El pacte que tenim amb el PP no té res a veure amb un canvi de tarannà. Podem continuar tenint diàleg amb l’oposició sense trencar cap acord.
[Junts] Abans d’impulsar la construcció dels 780 habitatges, quin estudi actualitzat de capacitat de serveis (escoles, CAP, mobilitat, subministraments, equipaments…) ha encarregat el govern socialista-PP per garantir que el creixement no superi la capacitat real de Lliçà d’Amunt?
Lliçà d’Amunt ha estat constantment creixent i l’Ajuntament i els serveis s’han anat adaptant a la realitat. I ho continuarem fent amb el ritme que creixi el centre. I el centre no creixerà de cop. Està dissenyat en dues fases. Hem demostrat que hem sabut adaptar-nos al creixement de cada moment i ho continuarem fent.
[En Comú Podem] Vostè va arribar a l’alcaldia fa poc més de dos mesos, amb aire de canvi generacional, que sempre il·lusiona. No obstant això, a la pràctica, la seva primera mesura ha estat reforçar el pacte amb el PP donant-li al seu regidor més àrees de govern i dedicació. Vull preguntar-li directament: va ser aquesta decisió de reforçar al PP una posició política de l’assemblea local del PSC o va ser una decisió personal seva que el seu partit va haver d’acceptar?
El partit, en el seu moment, va validar l’acord amb el PP, que era un acord de mandat tal com es va verbalitzar aleshores. Ara no se n’ha parlat a l’assemblea perquè tothom donava per fet que l’acord seguiria.
[Vox] Després de vuit anys que l’empresa Biokit va canviar de domicili, encara no saben què fer amb els seus 17.000 metres quadrats (en cinc naus) a disposició dels nostres veïns?
Sabem què fer i ho tenim molt clar. Però volem trobar la manera de fer-ho. Hauríem de renunciar a les inversions d’un o dos anys del dia a dia per fer alguna cosa allà. I no hi estem disposats.
