Jose Orive es jubila després de més de 40 anys a l’Ajuntament de Canovelles

La primera feina que José Orive va fer a l’Ajuntament de Canovelles va ser en un pla d’ocupació: va treballar de peó a les obres de construcció del parc de Can Carrencà, un dels primers grans espais verds impulsats pel primer ajuntament democràtic, que encapçalava Francesc Martos. La darrera feina, abans de la seva jubilació dijous de la setmana passada a 63 anys, ha estat com a tècnic de cultura i patrimoni amb projectes com la posada en valor del jaciment de Ca l’Estrada, la declaració de la Domus d’Olivet com a Bé Cultural d’Interès Nacional o accions de recuperació de la memòria històrica. Entremig, mestre de l’escola bressol, tècnic d’infància i joventut, de festes, director del Centre Cultural, regidor i alcalde entre 2004 i 2016. “La meva vida ha estat un compromís continu amb Canovelles.” Un grup de l'escola bressol Sant Jordi amb Orive de mestre Aquests més de 40 anys de feina per Canovelles i els seus veïns des de l’Ajuntament van tenir un precedent que Orive situa a l’escola Jacint Verdaguer. Aquí va estudiar i aquí va començar a implicar-se en la lluita veïnal per reivindicar espais com la plaça de la Joventut –era un solar al centre del poble on es volien aixecar pisos– o el centre social, que aleshores gestionava la parròquia de Fàtima. Això el va portar a participar en l’associació de veïns Quinze Regiones. “Era un moment en què faltava de tot i calia demanar de tot.” En paral·lel, Orive es va implicar amb el PCE(i) i va acabar detingut i complint pena de presó per participar en un acte reivindicatiu a Barcelona on van penjar una pancarta i van repartir fulls de mà. La mobilització veïnal a favor seu –també per altres joves del poble que també havien estat detinguts per la seva militància política en els darrers anys del franquisme– i el suport de l’Auntament amb l’oferta del pla d’ocupació el van ajudar a deixar enrere el període de presó i tornar a casa. Ja amb el primer ajuntament democràtic i encara des de fora de l’Ajuntament, Orive va col·laborar en l’organització de campaments i casals d’estiu per a infants i joves i dels Dies Gegants per Nadal. Llavors, va veure una oferta per treballar a l’escola bressol. “Es va jubilar una mestra i vaig anar a l’ajuntament a demanar si s’hi podia presentar un home. Em van dir que pensaven en una dona però que no els feia res que fos un home.” Orive va guanyar la plaça i va entrar a treballar a l’escola bressol Sant Jordi. “Primer va ser un xoc per a tothom. Era una novetat per a les mestres i per a les famílies però crec que me les vaig guanyar.” Allà va participar en el disseny del projecte educatiu del centre. “Va ser interessant perquè ho vam fer amb un procés participatiu.” Orive en l'etapa de director del centre cultural Uns anys després, va fer una mobilitat interna dins de l’Ajuntament i va començar a treballar com a tècnic d’infància i joventut, cultura i festes i relacions ciutadanes i, més endavant, va ser director del Centre Cultural. En aquests anys, Orive va participar en el canvi de model de la festa major amb dues colles –seguint Granollers– però no competitives. “Vaig arribar a Canovelles el 1967 i no tenia cap record de jove de la festa major. Li vam canviar la data i la vam portar als carrers i la vam fer gratuïta i participativa amb la implicació dels joves.” També van impulsar grups de cultura popular: els geganters i els diables, que es van consolidar; i els xanquers, que no van tirar endavant. Orive destaca el paper autònom que han assolit aquestes entitats i com han jugat un paper dinamitzador al municipi en molts aspectes. Són també els anys d’organització del Mil·lenari. “Va ser un moment de molta il·lusió. Vam generar autoestima al poble entre la gent.” De tècnic a regidor El 1999, Martos li proposa anar a la llista del PSC com a independent. Accepta i assumeix les regidories de Cultura i Educació. El 2003, repeteix ja com a número 2 i, l’any següent, substitueix l’històric alcalde del PSC, que havia estat 24 anys al càrrec. Orive va liderar l’Ajuntament fins al 2016, quan va dimitir. Orive amb Sergi Mingote al Tast de la Mitja de 2014 / Ramon Ferrandis Durant el seu període, es van posar en marxa equipaments com la piscina, el reclamat casal de la gent gran, l’escola bressol Marta Mata, el teatre de Can Palots o l’escola Quatre Vents. També es van fer millores urbanes al nucli antic, als carrers Indústria i Riera o a l’avinguda Canovelles, i es van activar les trobades interreligioses. Fins i tot, Orive va mobilitzar-se tallant la ronda Nord per reclamar-hi semàfors, que van aconseguir. Orive en la seva neta en el ple de renúncia com alclade / Ramon Ferrandis Després de l’etapa d’alcalde, Orive va seguir com a tècnic. “És molt inusual perquè torno com a tècnic a l’Ajuntament on era alcalde”, diu Orive, que entén la política com “una etapa, no una professió”. Es fa càrrec de l’àrea de cultura i impulsa una pla director “per posar en valor el patrimoni de Canovelles” amb Ca l’Estrada i la Domus d’Olivet com a elements destacats. Aquí “queda molta feina però també moltes oportunitats”, diu. També destaca la importància de la memòria històrica i impulsa un grup de voluntaris per posar en valor el patrimoni local.

Jose Orive es jubila després de més de 40 anys a l’Ajuntament de Canovelles

Sílvia Castells es jubila després de 49 anys treballant a l’Ajuntament de Canovelles

El doctor Santi Montal es jubila com a metge d’Asil Hospital de la Garriga després de 24 anys

Les germanes de la perruqueria Tina’s, de l’Ametlla, es jubilen

Es jubila Ramon Romeu, cuiner durant 31 anys de l’Hotel Ciutat de Granollers

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

La història d'una nena de Gualba impulsa el municipi a recaptar 70.000 euros per a la recerca del càncer infantil

Una cafeteria a l'estil de la sèrie Bridgerton de Netflix a Granollers

Interrompuda la circulació de trens de l'R2 nord i l'R11 entre Granollers i Sant Celoni per un atropellament a Cardedeu

La cadira del papa, feta a Cardedeu

Granollers estrena la rehabilitació de la muralla medieval

Concentració a Granollers de clients d'Oral Studio pel tancament amb tractaments a mig fer

Interrompuda la circulació de trens de l'R2 nord i l'R11 entre Granollers i Sant Celoni per un atropellament a Cardedeu

Dues persones ferides i una d'identificada per una baralla al camp de l'Olímpic la Garriga

La Garriga celebra Corpus amb 32 catifes de flors a carrers i places

Restablerta la circulació de trens entre Granollers i Sant Celoni, interrompuda tres hores per un atropellament a Cardedeu