Santi Montal ha deixat de ser el metge del centre geriàtric Asil Hospital de la Garriga, on treballava des de fa més de 24 anys. Montal, de 63 anys, deixa aquesta tasca que fins ara ha compaginat amb la feina de metge de família a l’Institut Català de la Salut –actualment, treballa al CAP de Corró d’Avall, a les Franqueses però també va treballar a la Garriga i Sant Celoni– i la consulta privada, que té al carrer Calàbria, al centre de la Garriga. Hi exerceix la professió des de fa més de 40 anys després d’agafar el relleu al seu pare. “Toca baixar el ritme una mica”, explica a EL 9 NOU Montal, que va prendre la decisió de plegar l’estiu passat.
La direcció mèdica de l’Asil-Hospital l’ha assumit ja la doctora Fàtima del Molino, internista de l’Hospital General de Granollers. El doctor Joan Cruells, amb qui Montal ha fet tàndem durant gairebé un quart de segle, segueix com a director gerent de la institució, on actualment hi viuen més de 150 residents –la majoria amb places concertades per la Generalitat– i compta amb un centre de dia. Montal no es desvincula del tot de la institució perquè segueix com a membre de la junta.
Santi Montal va començar a exercir de responsable mèdic de l’Asil-Hospital l’any 1999, tot i que prèviament ja hi estava vinculat com a membre de la junta administrativa. Hi va començar a treballar amb Joan Cruells quan la comunitat de monges franciscanes que havien estat al capdavant fins aleshores va fer un pas al costat. “Eren poques i cada vegada eren més grans i no se’n podien fer càrrec”, recorda Montal.
La petició perquè s’hi impliqués va arribar d’Alfred Vilar, que aleshores era l’alcalde de la Garriga. “Ens va demanar al doctor Cruells i a mi que ens en féssim càrrec.” De seguida, van incorporar una altra professional que, per Montal, també ha estat clau durant tots aquests anys: la infermera Isabel Llimargas Doña.
Quan van assumir la gestió de l’Asil-Hospital, l’equipament tenia uns 40 residents a banda dels usuaris del centre de dia que havia obert al 1997. “Ara són més de 150”, destaca Montal, que recorda les ampliacions que s’han anat fent de les instal·lacions. Tot just després de la renovació de la direcció, l’any 2000, es va fer una remodelació i modernització de les instal·lacions que van permetre passar de 62 llits a 81 i millorar l’atenció a les persones amb un major grau de dependència. El 2006, es va instal·lar una casa de fusta annexa a l’edifici principal destinada a persones que requereixen atencions especials i continuades. L’any 2014, l’Asil-Hospital tornava a créixer i guanyava l’espai de l’antic CAP del carrer la Doma, que, després de tres anys d’obres, permetia arribar a 3.600 metres quadrats dedicats a les persones grans.
En paral·lel a la millora de les instal·lacions, s’ha modernitzat l’atenció geriàtrica amb accions preventives “per intentar evitar les patologies més greus”. S’han incorporat elements com la fisioteràpia, la rehabilitació o l’alimentació. Montal també valora el paper d’infermeria tots aquests anys. “La seva tasca és molt important perquè són elles les que estan en el dia a dia”, defensa.
Lligat al poble
Pel doctor Santi Montal, és clau el lligam que hi ha entre l’Asil-Hospital i el poble. “És una institució de la Garriga.” Això es plasma amb moltes persones que hi fan voluntariat, alumnes dels centres educatius que hi fan visites o amb la relació amb les entitats que permeten que s’hi facin sardanes o concerts. “Per Nadal, hi passen totes les corals del poble.” “Durant molts anys, la majoria dels usuaris de l’Asil-Hospital eren gent de la Garriga que tu coneixies i que coneixies les seves famílies i la seva història. La tasca de l’Asil-Hospital ha estat important i és important”, defensa. De cara al futur, el repte és l’atenció a les malalties degeneratives, cada vegada més habituals.
De tota l’etapa com a metge a l’Asil-Hospital, la de la pandèmia de la covid ha estat la més dura. A l’inici, “quan no hi havia tractaments i no se sabia què s’havia de fer”, els doctors Montal i Cruells van agafar la malaltia i van haver d’estar ingressats a l’Hospital de Granollers. “Va arribar un moment que ja no podies derivar els residents a l’Hospital perquè estaven saturats.” En aquest sentit, destaca l’esforç del personal, el suport de metges del CAP i voluntaris.
{{ comment.text }}