Meritxell Budó va recuperar l’any 2023 l’alcaldia de la Garriga que havia deixat el 2019 per incorporar-se al govern de la Generalitat com a consellera de la Presidència. Va guanyar les eleccions aconseguint vuit regidors. El pacte amb el PSC li va donar la majoria absoluta al ple.
En una entrevista a EL 9 NOU del juliol de 2023 deia que s’havia trobat una administració adormida i sense lideratge. Li han donat la volta?
Se li està donant la volta. Sí que hem despertat l’administració i els treballadors i treballadores de la casa estan fent molta feina. Hem executat moltíssim. Tenim a punt el tancament de l’exercici 2025 i gairebé hem executat el 100% del previst més les inversions endarrerides. En total, uns 4 milions.
Com va el pacte de govern amb el PSC? S’hi sent còmoda?
En l’àmbit local, és un molt bon pacte. Hi ha bona entesa personal, i això és molt important per governar. Els temes locals passen per davant dels conflictes que hi pugui haver entre partits en altres administracions. Preservar-nos d’aquest soroll ens està ajudant a treballar còmodament i amb lleialtat.
Com és la relació amb l’oposició?
Fa força bona feina de control de govern, que és el que els pertoca. Part de l’oposició, però, és molt negativa amb tot i no hi pots comptar per res. No és d’ara, ja ve d’altres mandats. És millor estar a la contra de tot que donar la cara per una cosa i, llavors, haver-la de defensar. Hi ha partits que estan més pel soroll i la desavinença que per la col·laboració. Hi ha algun grup, com 100% la Garriga, que, malgrat diferir en algunes coses, podem comptar amb el seu suport en els temes importants. Quan són temes cabdals de poble, sempre intenten sumar i això s’ha de reconèixer.
El trencament que hi va haver entre Junts i els actuals regidors de 100% la Garriga és irreconciliable?
A mi algú encara m’ha d’explicar què va passar. En el seu dia, formàvem part d’un mateix equip, vam treballar junts i vam fer molt bona feina. Però va passar el que va passar. Jo soc més de mirar endavant.
Què va pensar quan el dissabte 14 li van trucar per dir-li que havia caigut un mur de les obres de l’R3 al carrer Onze de Setembre?
Que no hagi pres mal ningú. Quan veus les imatges, dius, “mare meva, què hauria pogut passar”. A partir d’aquí, et venen moltes preguntes: per què en unes obres que estan a mitges no hi ha la seguretat garantida?
Què demanen a Adif?
La prioritat va ser recuperar el trànsit a Onze de Setembre, perquè quan talles aquest carrer et queda el poble gairebé partit. Ara els exigim explicacions per escrit amb un informe detallat. Vull saber què va provocar la caiguda d’aquest mur. Però també garanties que les obres s’estan executant amb seguretat i que es controla.
Hi ha descontrol?
És exasperant el canvi constant de terminis o d’actuacions. Ho hem vist, per exemple, amb els talls de la carretera de Llerona. Ens deien un dia i, el dia abans del tall, t’ho canvien. En algunes coses sí que ens han escoltat. Per exemple, vam demanar un acabat amb pedra dels murs de formigó que s’han fet i ho faran. Tenen el projecte gairebé acabat i aviat el licitaran, tot i que potser encara tardarem un any a veure’l fet. També han acceptat l’obertura d’un accés a l’estació des del costat del poble i mesures de reducció de l’impacte ambiental al Malhivern o la supressió definitiva de les barreres arquitectòniques a Onze de Setembre. No ens ho han resolt de manera immediata, però sí que hi ha hagut diàleg i ens han fet cas.
Se senten prou acompanyats per la Generalitat?
No gaire. Pel greu incident del dia 14, no hem tingut ni una trucada.
El tancament del pas a nivell de la carretera de Samalús redueix les opcions per travessar la Garriga d’est o oest. Confien que l’Estat en farà algun de nou?
No és que en tingui gaires esperances, però no deixaré de lluitar-hi. I m’és igual que sigui pel carrer Guifré soterrat des de la carretera de Vic, que és una obra molt costosa, com si és aprofitant el pas que ja van fer al sud. Però ens han de donar una resposta i jo no donaré el braç a tòrcer. Onze de Setembre no és la solució, i el pont de sota l’estació, encara que es millori perquè hi puguin passar vehicles d’emergències, tampoc.
Li preocupa perdre un grup d’I3 a l’escola Pinetons?
Hi hem mostrat la nostra disconformitat. Per les dades que tenim de naixements, sabem que l’any vinent s’haurà de reobrir. Per tant, és un tancament d’un any i treure un grup ara distorsiona molt l’escola. Si veus que és una situació que es pot mantenir els propers dos, tres o quatre anys… ho podríem entendre. Però si és per un any, no et soluciona res: l’estalvi és insignificant per a la Generalitat i resta més que no pas suma.
Algun compromís?
Ens han acceptat que, en funció de les preinscripcions, s’acabarà de decidir. No hi confio gaire, però hi hem de seguir lluitant.
Fan altres reclamacions al Departament amb relació a l’oferta educativa al poble?
Tenim dos temes importants. Un és l’Escola Municipal d’Art i Disseny, l’EMAD. Creiem molt en aquesta escola i hi apostem, però estem suportant una despesa molt gran amb alumnes que venen d’altres municipis. Per això, els hem dit que ells n’assumeixin la titularitat o es replantegin la subvenció. L’altre és el manteniment de les escoles públiques. A l’Ajuntament li pertoca pintar, reparar, canviar algun element…, però estem assumint la instal·lació d’ascensors, la renovació dels tancaments, lavabos nous… Ara hem posat ventiladors a les aules i en posarem més en altres espais. Aquesta no és la nostra competència i, per això, sempre que les fem és amb informes desfavorables d’intervenció. Demano a Educació que inverteixin a les escoles, que fa molts anys que no hi inverteixen.
Quina solució hi hauria?
No tindríem cap problema a liderar tots els projectes d’inversió a les escoles si el Departament ens dona els recursos per fer-ho nosaltres.
Fan la primera promoció d’habitatge públic. Amb quin calendari treballen?
Les obres estan a punt d’acabar-se. Abans de l’estiu, ens l’entregaran. Estem treballant en les bases del sorteig, que caldrà aprovar al ple. Però és molt important que la gent s’inscrigui ja a la borsa d’habitatge de la Generalitat. És un tràmit que poden fer aquí a l’Ajuntament.
En vindran més?
Confio que sí. Estem treballant amb el solar del carrer Martí l’Humà amb la Generalitat perquè s’hi van trobar restes romanes. La idea seria fer aquests 54 habitatges d’acord amb alguna empresa del sector social. El desenvolupament del sector de la Doma, que crec que va per llarg, sí que generarà bastants habitatges protegits tant de venda com de lloguer.
La Garriga està creixent amb diverses promocions que s’han fet darrerament o d’altres que estan en marxa. Quin és el límit?
Em fa gràcia això que es diu ara que la Garriga creixerà fins als 25.000 habitants. El pla urbanístic que aprovarem establia que, a la Garriga, si s’executés tot el sòl disponible, arribaríem a 24.000 habitants l’any 2048. De manera immediata, no veig la Garriga dels 25.000. Som a la Garriga dels 17.456 habitants. Ningú que hi entengui una mica pot dir que l’any que ve o d’aquí dos anys tindrem 25.000 habitants. Però s’ha de fer una reflexió. Aquells que parlen de la Catalunya dels 10 milions ens han de dir com ho hem de fer. Perquè posarem una tanca perquè no vinguin més habitants a la Garriga? No estic d’acord amb la Catalunya dels 10 milions, perquè crec que, en aquests moments, no hi caben. Estem en un moment que han petat les costures. Ho veiem en la sanitat, l’educació, les infraestructures, els recursos públics… Però tampoc soc ningú per posar portes. No se m’acudiria mai.
Què va passar amb l’aprovació del POUM, que van haver de retirar?
Quan aproves inicialment un nou POUM, suspens llicències a tot el municipi. Només pots aixecar-ho allà on hi ha coincidència entre el pla antic i el nou. Des del 2001, se n’han anat treballant urbanísticament modificacions. Algunes no s’havien incorporat al nou POUM i, per tant, si demanaven una llicència ara, tot i tenir-hi dret, no se’ls podia donar. Però també hi havia zones verdes en solars on ja s’havien donat llicències i s’hi estava construint. L’Ajuntament corria el risc que el propietari pogués demanar una expropiació, amb un risc econòmic molt gran. A més, el nou POUM modificava les fondàries edificables al nucli urbà, que, en un futur, podria deixar molts edificis fora d’ordenació. Quan ens van fer veure tot això, vam decidir amb assessorament extern que el millor era retirar l’aprovació inicial, corregir-ho i aprovar-ho de nou.
Hi ha calendari?
M’agradaria portar-ho al ple abans de l’estiu. A grans mals, grans remeis.
Hi haurà canvis?
Es tracta de fer un document menys farragós però que mantingui el que ens interessa, les desclassificacions de Can Violí, Can Poi 2 i Can Vilanova, i que, a més, Tremolencs passi a ser un nucli urbà i que sigui recepcionat per l’Ajuntament.
Ningú se’n va adonar abans de l’aprovació inicial?
Ningú. En cap informe tècnic constaven aquests aspectes que he comentat.
Quins plans tenen per als espais pendents de rehabilitar de Can Luna?
Sempre hem dit que Can Luna s’havia d’anar transformant amb activitats útils per a la cultura i l’associacionisme. I aquesta legislatura hem fet una inversió important: hem renovat tota la teulada; hem fet l’ascensor, la passarel·la exterior per accedir al pis de dalt i la ràdio, i farem la sala d’exposicions, on, a més, hi haurà una petita sala d’actes per a presentacions i actes de petit format.
Què quedarà?
L’espai de baix i tota la banda esquerra. Hi han d’anar bucs d’assaig, una cafeteria que dinamitzi l’espai… Hi anirem invertint per fer tot el que la ciutadania va decidir que havia de ser Can Luna. El proper mandat s’hi ha de seguir invertint.
I la Policia Local?
No anirà a Can Luna. A petició de les entitats, preservem el magatzem dins de l’equipament cultural i cívic. Quan hi ha una decisió que veus que la ciutadania no la rep bé o no la comparteix i és majoritari, està bé poder rectificar. Però no defugim la necessitat d’una nova prefectura de policia. La policia necessita uns espais dignes on poder fer la seva feina correctament i atendre la ciutadania amb espais que preservin la intimitat. És una necessitat real i urgent. Estem treballant amb els tècnics municipals quin espai alternatiu podem tenir.
Volen que sigui cèntric?
Sí. Entenem la Policia Local com una policia de proximitat i, en el moment que l’allunyes, deixa de ser-ho.
Des de fa molts anys, l’espai de la Sínia és un gran aparcament. Canviarà?
Algun dia ha de canviar. Hem de definir molt bé què passa a la Sínia. No és només un tema d’aparcament, és un tema d’equipaments, perquè hi ha espai reservat. Caldrà abordar-ho més aviat que tard i ens haurem de plantejar buscar algun tipus de finançament extern, perquè la necessitat d’aparcament hi és. Ens haurem de plantejar si allà hi ha d’haver un aparcament soterrat o en altura.
En quin punt està el projecte del tanatori?
Ja tenen la llicència d’enderroc de la nau de la brigada. Prèviament, caldrà que una empresa especialitzada retiri l’amiant. I podrem posar-hi la primera pedra.
Per què van optar per aquest espai per al tanatori?
Perquè és un espai que entenem cèntric: s’hi pot accedir a peu, té la parada de bus allà mateix, hi ha aparcament i en farem més en un terreny que hi tenim. I perquè és un equipament municipal que necessitàvem poder fer en sòl municipal.
I la brigada?
Tenim una nau al costat de la de Bombers. Ja ha fet el trasllat de tots els materials.
Com afrontaran el procés judicial pendent d’una sentència del Tribunal Suprem sobre la indemnització a l’empresa que va construir i havia de gestionar el cementiri municipal construït fa més de 20 anys?
Soc del parer d’esperar la sentència del Suprem. Però, alhora, soc conscient que el judici no ens va ser favorable. Tot i que ho considero molt injust: no s’han atès ni entès els motius pels quals vam dir que el rescat no s’havia de pagar. Malauradament, la sentència probablement serà a la contra. Per això, hem d’obrir negociacions per mirar si arribem a un pacte que, tot i fer mal a les finances de l’Ajuntament, no les destrossi. Si no hi ha facilitats perquè l’Ajuntament pugui assumir una sentència injusta, difícilment hi podrem fer front.
Repetirà com a cap de llista de Junts a les eleccions?
Aquest meló encara no l’hem obert. Estic gaudint molt i crec que encara puc fer molta feina per la Garriga.
Però en té ganes?
Em sento amb força i amb projecte per continuar treballant per la Garriga.
“Estem fent el projecte per fer una piscina d’estiu a Can Terrers”
Ara reformaran la pista d’atletisme de Can Terrers.
Canviem l’enllumenat i millorem el paviment, tot i que mantenim el sauló perquè ens ho han demanat els usuaris. I aprofitem per arribar fins a la zona d’autocaravanes per millorar l’enllumenat, però també per posar-hi un control d’accés perquè sigui realment per a usos turístics. Es va fer per això.
Quins altres plans tenen en aquella zona municipal?
Estem treballant el projecte d’una piscina descoberta d’estiu, que tenim bastant avançat. Volem una piscina com la de Figaró, amb arbres, amb espai perquè la gent hi pugui anar a passar el dia. Cada cop els estius són més calorosos i més llargs, necessitem espais de refugi. Quedaria darrere de la pista. Tenim part del finançament resolt a través del PUOSC.
Quins altres projectes preveuen impulsar en aquest darrer any de mandat?
Per exemple, aviat començarà la primera fase de les obres al carrer Calàbria per ampliar les voreres i millorar la seguretat dels vianants. El segon tram està en licitació i el farem tot seguit.
En quin punt es troba el procés de licitació del servei de distribució d’aigua?
S’hi han presentat vuit empreses i ara s’estan valorant les ofertes. Creiem que a l’estiu ha d’estar resolt. El nou contracte implicarà uns 4 milions d’inversions de millora a la xarxa més el que puguin oferir de més.
Quan faran el canvi als contenidors tancats?
A l’abril. No en sabem la data exacta. Ja tenim planificat on aniran les illes de contenidors, que ja els té el Consorci de Residus. S’ha endarrerit perquè vam apostar per fer la recollida amb camions de càrrega bilateral que permeten ajustar millor on posar els contenidors i no et condiciona haver-los de posar a un mateix costat. Per tant, ens ajudarà a reduir les molèsties als veïns, treure menys places d’aparcament…
Per què no va anar bé la recollida porta a porta?
Per què no es va tenir en compte l’opinió de la ciutadania a l’hora d’implementar-lo i es va voler fer unilateralment i de cop. Ara intentem adaptar-nos al màxim als usuaris amb un sistema mixt. Mantindrem el porta a porta allà on funciona perquè el tipus de domicili permet acumular residus i a l’hora de recollir és fàcil perquè no s’acumulen 30 o 40 contenidors en una vorera.
Descarten més canvis?
S’ha d’anar avaluant amb els veïns amb qui ens anem reunint. Les trobades, per exemple, ja ens van servir per no tornar a la recollida de poda amb saca i que se seguís amb els contenidors de 120 litres, que són més còmodes.
L’estat dels carrers…
Amb el porta a porta, hem passat de buidar 6.000 papereres a l’any a 60.000. És una barbaritat. Tornarem a no haver de buidar-ne tantes.
Per què aposten per comprar Can Barbey?
És un element molt singular. Seria molt important i ens permetria poder començar a treballar un projecte al voltant del modernisme d’estiueig a Catalunya i que Can Barbey en fos el cor. Ens faria molta il·lusió a nosaltres, però també a bona part del poble de la Garriga.
Com van les conserves amb la propietat?
Crec que a la propietat també li faria il·lusió que fos l’Ajuntament qui la comprés.
Treuen prou suc dels atractius com el modernisme o el termalisme?
Cada vegada més, però cal donar-hi un impuls i Can Barbey podria ser-ho.
Va ser consellera de la Presidència. Ha tastat dues administracions governant. Amb quina es queda?
No és comparable. Ser consellera és una experiència impagable i un honor. Però a mi m’agrada molt la política local i treballar pel meu poble. A banda, soc presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, que em permet treballar pel municipalisme català. Crec que les ciutats tenen un paper molt important perquè els governs estatal i autonòmic no acaben de donar la resposta que la ciutadania necessita. Em permet enfortir el municipalisme i el govern de la Garriga.
Va ser consellera en un moment difícil…
Per la pandèmia i veníem de restablir el govern de la Generalitat després de l’aplicació de l’article 155, que va ser una estocada molt forta. Tot i ser pocs mesos va fer molt mal i jo crec que encara ho pateix la Generalitat. Quan hi entren és per no sortir-ne, i això encara és així.
Les preguntes de l’oposició
“No estem capacitats ni tècnicament ni econòmica per gestionar l’aigua directament”
[ERC] Pensa escoltar la demanda de les entitats de la Garriga en contra d’ubicar la comissaria de policia a Can Luna, com vostès tenen projectat fer?
Sí, de fet ho he fet. M’agrada governar sempre escoltant la ciutadania. En aquest cas i en d’altres.
[CUP] Com justifica que decisions com la prohibició d’una consulta ciutadana sobre l’aigua, la no aplicació de la moció de suport al poble palestí, la retirada de suport econòmic a iniciatives nacionals de promoció del català com la Coordinadora d’Entitats per la Llengua o la suspensió del POUM amb possibles beneficis per a grans immobiliàries responen a l’interès general i als valors democràtics que diu defensar?
Són afirmacions gratuïtes que fa la CUP i que no comparteixo. Amb el tema de l’aigua, sempre hem dit que hem de ser conscients de les nostres limitacions i l’Ajuntament, en aquests moments, no està capacitat ni tècnicament ni econòmica per fer front a una internalització del servei de l’aigua i no ho hem fet. De fet, la CUP allà on governa no municipalitza l’aigua. És molt fàcil des de l’oposició demanar coses que no fas quan governes. Però des del govern de Junts i del PSC, sense que ens ho hagi demanat la CUP, hem creat una empresa pública per poder internalitzar el servei de l’escola bressol, primer, i a partir d’aquí, altres serveis que sí que tinguem capacitat de poder oferir millor servei. Per exemple, la neteja de les instal·lacions municipals.
