Mireia Dionisio Calé és l’alcaldessa de Mollet des del 2022 després de la renúncia de Josep Monràs. El 2023 va liderar per primer cop la llista del PSC i va sumar 12 regidors. Actualment, governa amb Mollet En Comú Podem.
Quina valoració fan del pacte de govern?
Molt positiva. Amb un govern amb una mirada progressista i social com la que tenim els dos grups ens sentim molt còmodes. Estem treballant molt bé i és un govern molt sòlid i molt cohesionat. La política és l’instrument necessari per millorar la societat i quan va millor és quan hi ha els màxims consensos possibles.
Per tant, els ha permès ser un govern amb un mirall més ampli de la ciutat?
Sí. Aquest govern reflecteix millor la pluralitat de la ciutat. Ni el PSC ni Mollet en Comú Podem necessitàvem el pacte però vam creure que podríem servir millor Mollet.
Com valora la relació amb els partits de l’oposició?
Positivament. La relació és bona i cordial tot i que tenim visions diferents. L’oposició és necessària i quan una oposició és bona, el govern és millor. És evident que cadascú té el seu paper. Sí que des del govern hi ha una línia molt marcada amb la ultradreta, amb qui intentem no negociar ni pactar res.
En quin punt està el nou POUM? Van aprovar el text refós al ple de desembre…
Està en mans de la comissió d’urbanisme de la Generalitat, que ha de donar el vistiplau definitiu per aprovar-lo i publicar-lo al Diari Oficial de la Generalitat perquè entri en vigor.
Tenen calendari?
Ens plantegem que estigui vigent aquesta primavera o, com a molt tard, a l’estiu. Però això depèn de la comissió d’urbanisme.
Què els ha d’aportar?
Fa molt de temps que hi treballem. Planteja un creixement consolidat i equilibrat. Anem per sobre dels estàndards de zones verdes i equipaments que marca la normativa urbanística. Crec, però, que si alguna cosa el defineix és l’aposta valenta per les polítiques d’habitatge. És evident que a tot arreu hi ha un dèficit d’habitatge social. La Generalitat està fent un esforç però hem de ser conscients que la solució ha de ser a mitjà i llarg termini i, en això, són claus els planejaments urbanístics dels municipis perquè donaran el sòl per poder fer habitatge social. Havíem de fer que el planejament donés el màxim per fer habitatge social. Per això, hem incorporat una cosa que ara per ara és única a Catalunya: establim que a tots els sectors de desenvolupament urbanístic s’ha de destinar el 50% a protecció oficial. I, a més, la meitat, obligatòriament, hauran de ser de lloguer. A banda, hi ha tots els elements de perspectiva de gènere o mediambiental del nou POUM.
Hi ha projectes per fer habitatge social abans de desenvolupar el POUM?
Sí. La Generalitat té dos projectes a Mollet per construir habitatge de lloguer social. S’està treballant la llicència d’obres per fer 100 habitatges de protecció oficial a Can Borrell i la Generalitat està licitant els 40 habitatges de Berenguer III. Són dues apostes fortes.
I l’Ajuntament?
Treballem en la compra d’habitatge a través del dret de tampteig i retracte. Recentment, n’hem comprat quatre més i ho anirem fent a mesura que hi hagi habitatges disponibles. També estem treballant amb entitats del tercer sector per reconvertir en habitatge social els edificis de les antigues cases dels mestres de l’escola Longaron i del Batlle Tura. Són tràmits complexos però estem en el camí.
Estan contents que la Generalitat compri els habitatges socials de lloguer de la Vinyota lligats a la immobiliària de La Caixa?
Molt. Teníem uns habitatges on s’acabava el període de protecció oficial i amb la compra això no passarà.
Amb Mollet en Comú, discrepen sobre la urbanització del sector del Calderí?
Sí. Des del primer moment, tenim clar quina és la posició de cada grup. El PSC sempre ha defensat que el Calderí ha de ser un espai de ciutat i ben urbanitzat.
Per què cal urbanitzar el Calderí?
El Calderí s’ha d’endreçar. Està d’esquena a la ciutat i ara ens dona força problemes de gestió. Des de 1982, es va dissenyar que el Calderí formaria part del nucli urbà. És un espai privat i el desenvolupament dependrà de la voluntat del propietaris. Però, quan es desenvolupi, el 80% passarà a ser espai públic. Per tant, la ciutat hi guanyarà perquè hi haurà moltíssima zona verda, uns 600 habitatges de protecció oficial i espai per a nous equipaments.
En quin punt està el pla urbanístic de Can Prat?
Els propietaris estan treballant ja amb el pla de millora urbana amb la voluntat de desenvolupar-ho aviat. Però, en urbanisme, el desenvolupament depèn molt dels propietaris dels sectors.
En el pressupost de 2026 fan un esforç en aspectes relacionats amb el manteniment i la millora de la via pública. Per què?
Des de l’inici de mandat, vam dir que un dels eixos principals era la millora de l’espai públic, que és un espai de convivència. Quan està cuidat, això repercuteix en una millor qualitat de vida dels veïns i veïnes. Sabíem que era una necessitat fer-hi millores i per això calia definir un pla: escoltant la gent i planificant de manera realista i responsable. I, després, fer. En el primer any de mandat, hem treballat aquests plans: el de voreres, el de reasfaltatges, el de Mollet 100% LED i el pla d’intervenció als polígons d’activitat econòmica.
Com va la millora de les voreres?
Fa un any que s’implementa. S’han arranjat més de 1.450 metres quadrats de voreres i hem de continuar.
I els reasfaltatges?
En lloc de començar el 2025 com hauríem volgut començarem la setmana que ve. I actuarem a força carrers: Francesc Layret, Joaquim Mir, Alzina, Sant Llorenç, un tram de Jaume I, Rabassaires…
S’ha endarrerit per temes burocràtics?
No podem controlar del tot els temps de gestió. Entenc que gestionem diners públics i hi ha d’haver controls però, de vegades, aquests controls fan paralitzar o alentir l’activitat administrativa.
Hi ha un tram de la rambla Pompeu Fabra tallat al trànsit des de fa mesos. Per què no s’arregla?
És una de les tres obres de millora de clavegueram que tenim en marxa. Una és al carrer Roger de Llúria, que està molt avançada; l’altra és a Pau Claris, que vam començar després de Reis, i tenim la de Pompeu Fabra. Ens va sortir un forat que va complicar molt la redacció del projecte perquè allò era una antiga riera. Hi ha hagut un treball tècnic molt gran. Tenim el projecte i el Consorci Besòs Tordera està preparant la licitació d’acord amb el conveni que hem signat. Fent-ho a través d’ells anirem més àgils. Amb tot, encara no puc donar dates.
Els nivells de contaminació han millorat en els darrers anys. Com ho valora?
És un tema que ens ocupa. Des dels ajuntaments hem de sumar, tot i que la contaminació no té fronteres. Per a nosaltres, va ser molt important tenir dades pròpies, més enllà de les de l’estació de la Generalitat perquè agafa molt la contaminació de l’AP-7. Per tant, creiem que no és el reflex real de la qualitat de l’aire de Mollet. Sí que és veritat que les dades van millorant.
Què poden fer des de l’Ajuntament?
Anar controlant la qualitat de l’aire o potenciant la infraestructura verda. L’arbrat ens dona complicacions de gestió però és molt necessari. En el darrer ple de l’estat de la ciutat, tots els grups vam estar d’acord que Mollet ha de continuar potenciant aquesta línia de ciutat verda. I la mobilitat: és fonamental que facilitem el màxim la mobilitat a peu, que ja representa el 80% dels desplaçaments dins de la ciutat, i l’aposta pel bus urbà.
Com va la nova L2?
Molt bé. Va començar el 12 de desembre i, en un mes, tenint en compte que hi havia vacances de Nadal, ha sumat 3.700 usuaris. Evidentment, falta molt recorregut i és un projecte que ha d’anar madurant. Era important posar-la en marxa sobretot pensant a donar més facilitats a les persones que ja en fan ús. Completa el servei de diumenges i festius que vam engegar fa tres anys.
La zona de baixes emissions…
Ja està activa: les càmeres funcionen i la senyalització està instal·lada. Sí que hem de decidir quin dia començarem les sancions. Abans, és molt important fer una tasca de comunicació i de resoldre dubtes a la ciutadania.
Ja es comunica ara als conductors que entren a la ZBE sense poder-hi accedir?
Encara no hem començat.
I el nou model de recollida de residus com va?
A 31 de desembre, estàvem entorn del 70% dels residus recollits de manera selectiva. Són molt bones dades i ho hem d’agrair a l’esforç de la ciutadania. Estàvem convençuts que aquest havia de ser un dels grans projectes d’aquest mandat. Hem de treballar pel dia a dia de la ciutat però també pel Mollet del futur. I, per tant, havíem de millorar el reciclatge malgrat l’impacte que el canvi de sistema podria tenir en els veïns. S’ha fet una molt bona campanya, s’ha arribat a molts veïns.
Calen millores?
Sí. Teníem alguns punts negres ja abans de tancar els contenidors i hem de continuar treballant-hi.
S’han fet sancions?
Sí. Es fan inspeccions i sancions.
Quantes?
Fins ara s’han tramitat una trentena de sancions per incompliments detectats i s’han enviat més de vuitanta cartes informatives a persones que havien deixat les bosses fora dels contenidors.
Han anunciat un nou equipament cultural al sector de l’antiga Teneria. Amb quins terminis treballen?
Una de les apostes pensant en el futur de la ciutat és la millora dels equipaments actuals: fem millores als pavellons, en farem al Museu Abelló, estem treballant uns projectes de millora del Mercat Vell i de Can Gomà… Mollet és una ciutat molt activa amb entitats que fan moltes coses i ens calen espais. És de justícia que Mollet tingui un gran equipament cultural on aquestes entitats tinguin el seu espai d’assaig, de trobada… i que, a la vegada, sigui un espai obert a la ciutat.
En quin punt està?
En la fase de planificar amb el suport de la Diputació. Hem fet un concurs de projectes que ha rebut 23 propostes d’arquitectes del país. El jurat ja ha escollit les cinc finalistes i aviat se’ls comunicarà i es farà públic perquè presentin un preprojecte. Entre aquestes, triarem la que tirarà endavant.
Caldrà fer alguna actuació per facilitar l’accés a peu a la zona tenint en compte la barrera que representa l’R2?
Està previst. Adif treballa per renovar el pas inferior, que ja existeix amb ascensors, rampes i més ampli. Esperem que les obres puguin començar aquest any. A banda, al POUM es preveu la construcció d’una passera per la zona de l’antiga Lefa.
Per al solar de la Lefa què preveuen?
També pot ser utilitzat per l’equipament cultural. Això ens ho dirà el projecte.
Quines millores faran a Can Gomà?
Tenim un projecte global de millora que vam presentar als fons Next Generation i que no va aconseguir finançament. Per aquest 2026, farem millores necessàries per al funcionament ordinari de l’equipament.
Can Gomà no és massa poc teatre per a Mollet?
Tenim el teatre però també tenim l’auditori nou de la Fundació Sanitària Mollet. Estem treballant un conveni amb ells perquè l’auditori esdevingui també com un equipament de la ciutat.
El govern els ha pagat ja els diners de les obres de l’escola Can Vila fixats per sentència judicial?
S’està preparant un conveni entre les dues parts per complir amb la sentència. Hi treballen els serveis jurídics de les dues administracions. Està encarrilat.
Què en saben del pla per desdoblar l’R3 i fer la integració urbana del tren?
Ens consta, tant del Ministeri com de la Generalitat, que s’està treballant i s’ha avançat. Però també que hi ha temes que han de tancar les dues administracions. Sabem que és un projecte complex. Per a Mollet, el desdoblament de l’R3 és un dels grans projectes que ha de transformar la ciutat. Tenim una cicatriu que separa diferents barris i, en algun moment, Mollet ha de tenir aquesta integració que ens agradava i amb la centralitat d’una nova estació a la Rambla Nova. Serà un gran canvi urbanístic de la ciutat.
No tenen clar el calendari?
No. De fet, encara no hem vist el projecte.
Van ser valents acceptant la proposta d’integració sense el soterrament que s’havia demanat durant anys?
Al final, la solució havia de ser possible. Tothom ens deia que soterrar era molt complicat. En canvi, hi havia opcions vàlides que ens encaixaven amb el model de ciutat. La mateixa Plataforma per la Defensa del Transport Públic apostava per aquesta solució.
Per què s’han tallat arbres dels marges de l’R3?
La voluntat de l’Ajuntament és que, almenys dos cops l’any, Adif netegi els talussos perquè separen barris de la ciutat i si tenen molta vegetació o estan bruts acaba afectant l’espai públic. Per això, ho requerim periòdicament. L’actuació que s’ha fet ara ve d’una petició que vam fer a l’estiu.
Costa que els facin cas?
Una miqueta, però ells acaben responent.
Creu que cal millorar el servei de l’R8 actualment d’un tren per hora i sentit?
Si apostem perquè cada cop més la gent es mogui amb transport públic, aquest ha de ser de qualitat. Però hem de ser responsables a l’hora de demanar més connexions.
Els preocupa l’increment de queixes per l’empitjorament del servei a l’R2?
La situació de Rodalies no ve d’ara. És fruit d’una desinversió que ve d’anys. Crec que cal buscar la proximitat en la gestió perquè això dona un plus de qualitat, que cal fer inversions i que cal millorar la informació i la comunicació als usuaris que han de tenir-la ràpid.
Com veuen des de l’Ajuntament de Mollet el procés per adjudicar les terres i regularitzar la situació dels camps de conreu de Gallecs?
Serà positiu. Estem en un punt molt important en la gestió de Gallecs: a la recta final de la redacció pla especial que regularà l’espai.
Caldria fer el mateix amb els habitatges?
Sí. S’està treballant amb un catàleg de les cases i les masies. També està molt avançat el projecte de sanejament i d’aigua potable, que també és necessari.
A l’Hospital, recentment, s’ha posat en marxa el Campus Fundació amb una voluntat de formació de professionals…
El campus és un motiu d’orgull per a nosaltres. L’hospital ha fet un salt qualitatiu molt important els darrers 15 anys. Recordo perfectament l’hospital que teníem al carrer Sant Llorenç.
Com afronten l’envelliment de la població?
Tenim el repte com a societat de dissenyar els serveis públics per a aquesta nova realitat. Per això, sempre hem defensat que calen més places públiques de residències i ho demanem a la Generalitat. L’any passat vam crear el consell de participació de la gent gran i una de les coses que hem plantejat és que ens cal un pla estratègic que farem aquest 2026 per veure què tenim i què hem de planificar per donar-li resposta.
Es tornarà a presentar a les eleccions de 2027?
Com a alcaldessa, parlar del 2027 em sembla molt lluny. La nostra feina és donar compliment al pla d’actuació de mandat.
Però altres partits ja han engegat la maquinària…
Ho entenc i és legítim però no és el meu cas.
Però vostè com es veu?
Amb força, il·lusionada, i tinc molts projectes de Mollet. Ho haurem d’acabar de decidir amb els companys i companyes del partit i, sobretot, amb la ciutadania.
Però la predisposició de continuar liderant el projecte del PSC a Mollet hi és?
Hi ha il·lusió, força i projecte de ciutat, que és el més important.
