Óscar Sierra: “La Llagosta hauria de rebre compensacions per les infraestructures de país que tenim”

Óscar Sierra és alcalde de la Llagosta pel PSC des de l’any 2015. En les darreres eleccions va aconseguir una còmoda victòria amb el 66% dels vots i 13 dels 17 regidors del consistori. Celebren 90 anys com a municipi. Què preparen? Aquest 30 de maig farem la primera festa amb la inauguració de la reforma de Can Baqué, una masia que té 600 anys d’història i que hem recuperat per al municipi i on hi haurà el Centre d’Arts Municipal i un espai expositiu a la planta baixa amb elements de la història del municipi. Aquest mateix dia farem la fira d’entitats, que fem cada dos anys. Al novembre, que és quan es va constituir el municipi, farem un acte oficial amb la presentació del llibre que estem preparant. Saben què faran amb els espais municipals que quedin lliures amb l’obertura de Can Baqué? Encara no. El Centre Cultural i Juvenil Can Pelegrí té moltes activitats provisionals com l’Escola d’Adults als matins. Caldrà veure com podem reaprofitar aquest espai perquè ens fan falta espais polivalents. Ens calen espais perquè ens els demanen i ara hem de dir que no. Sierra durant l'entrevista amb EL 9 NOU / Griselda Escrigas La Generalitat té tancada l’Escola d’Adults per amiant. Sí. Als matins, fan les activitats al Centre Cultural i Juvenil i, a la tarda, a l’institut Marina. Els vam oferir aquest espai perquè la Llagosta necessita un escola d’adults matí i tarda. Espero que aviat puguin tornar. No tenen data? Tenim una reunió amb la Generalitat a principi de maig només per parlar d’aquest tema. Fan altres peticions en matèria educativa al govern? El nostre problema, sobretot, recau en l’oblit que hi ha hagut de les inversions a les escoles. Estem molt contents que la Generalitat recuperi ara les aportacions als ajuntaments per poder fer millores als centres educatius. La SAFA és l’escola més vella i ja hem demanat llicència d’obres per fer una part de la primera fase de les millores. Comencem a veure la llum després d’anys i anys reclamant inversions per reformar aquesta escola que té una part de l’auditori tancat des de fa anys perquè cal fer-hi una inversió important. Aquest any ha començat a operar l’estació intermodal de mercaderies ferroviària. Quina valoració en fan? Encara està en proves i, segurament no s’inaugurarà fins passat l’estiu. Per ara, funciona per intercanvis de mercaderies de tren a tren, tot i que aquests dies per la incidència al túnel de Rubí també hi estan arribant alguns camions. De fet, queda per licitar l’altra part, on hi haurà intercanvis entre tren i camions que implicaran la construcció d’algunes naus més. L’estació és un pol d’atracció per a la comarca i que ens posa al mapa. També ens ha de permetre desenvolupar el Pla Director dels terrenys de Can Pere Gil. Agraeixo moltíssim la bona sintonia entre els governs de l’Estat i la Generalitat per tirar-ho endavant. Han pactat amb Adif actuacions de millora per resoldre impactes acústics, paisatgístics i de seguretat. Quins problemes han detectat i com se solucionaran? L’obra s’està executant amb fons europeus i va a un ritme ràpid. Per això, hem hagut d’anar a veure el president d’Adif per garantir que els veïns i veïnes de la Llagosta no pateixin ni sorolls ni altres problemes derivats de l’activitat de la terminal. Ja treballen en la redacció d’un mur verd de contenció per separar l’estació intermodal del municipi. Ells són ferroviaris i volen fer funcionar una estació sense tenir en compte què hi ha al costat. Nosaltres els ho hem fet veure i ho han entès. Tenim el compromís del Ministeri i Adif que ens reunirem cada vegada que l’Ajuntament ho demani. La terminal generarà llocs de treball per a veïns de la Llagosta? Ja estan contractant gent del poble i amb l’ampliació de l’activitat encara ha d’anar a més i amb llocs de treball més qualificats. Què es farà als terrenys de Can Pere Gil? La intermodal vol reservar la part sud del sector per a empreses que puguin necessitar una connexió directa amb la intermodal ferroviària i això no estava previst al pla director que s’havia aprovat. La resta es desenvoluparà d’acord més o menys amb el document aprovat i de la mà del Port de Barcelona, que és qui està interessat a relacionar tot aquest sector com espai industrial i logístic vinculat a l’estació de mercaderies. Com voldrien el desdoblament de l’R3 en el tram entre Mollet i Montcada, que ara està en estudi? Tenim una posició conjunta amb Santa Perpètua: el desviament del traçat de l’R3 per connectar amb l’R8 i l’estació de Santa Perpètua-Riera de Caldes i, després, seguir amb un traçat nou cap a Barcelona. Creiem que donaria un major ús a una estació que ara està infrautilitzada i faria que molta gent que va a Barcelona i ara ve a la Llagosta a buscar l’R2 pugui utilitzar l’estació de la Riera de Caldes. La Llagosta té un terme municipal petit i molt ocupat per grans infraestructures. Com els condiciona? Hi ha d’haver una compensació a l’Ajuntament per totes aquestes infraestructures que donen prosperitat al país i que tenim aquí. Si tenim una terminal intermodal que ocupa el 15% del nostre municipi hem de tenir una sèrie de compensacions perquè aquests terrenys es podrien utilitzar per a altres coses que sí que generessin recursos a l’Ajuntament. I tenim també l’R2, l’R3, l’alta velocitat, la C-17, la C-33 i una depuradora per a nou municipis. Ja som prou solidaris. El nucli urbà de la Llagosta és de poc més de mig quilòmetre quadrat i no pot créixer per les infraestructures que hi ha. L’aparcament és un problema a la Llagosta? Entre les 7 i les 10 del matí, es pot aparcar a qualsevol lloc perquè la gent ha marxat a treballar. Cap al migdia, també s’aparca bé però, a partir de les 6 de la tarda ja és complicat i els dimecres més perquè limitem l’aparcament a l’avinguda de l’Estació pel mercat de dijous. Repensant una mica l’urbanisme hem creat unes 100 places noves entre Joan Miró, el Centre Cultural i altres carrers. Intentem buscar fórmules per generar aparcament al centre. A més, hem habilitat un aparcament de 200 places amb videovigilància, i s’està utilitzant. La gent sap que si arriba el dimecres a la tarda és millor anar cap allà directament que no pas donar voltes. Aparcar sota de casa és complicat si no tens aparcament. Jo soc dels que aparco al carrer i quan entro a la Llagosta aparco al primer lloc que veig i vaig caminant fins a casa perquè creuar la Llagosta sencera de punta a punta són 12 minuts a peu. L’aparcament era un dels temes que volien afrontar amb el Pla de Barris. Sí. Volíem endreçar les zones d’aparcament i fer un gran aparcament soterrat a la rambla Alcalde José Luis López per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes que puguin tenir places als dos costats dels edificis. Insistiran a les noves convocatòries? No pararem fins que ens toqui. Al Vallès Oriental, no vam tenir massa sort en la primera convocatòria, tot i que em consta que es van presentar molts bons projectes. Esperem tenir més sort en properes convocatòries. En un context de canvi climàtic, quines mesures poden prendre per generar més espais d’ombra o refugis climàtics al municipi? Hem anat fent coses amb les subvencions que hem aconseguit. Amb diners de la Generalitat, hem fet refugis climàtics a les tres escoles públiques. Amb una subvenció de la Diputació, vam fer un refugi climàtic a l’antic CAP amb una pèrgola on ara s’està fent la plantació. També ha tingut molt èxit el parc d’aigua que vam fer i per on passa moltíssima gent. I treballem per plantar al màxim d’arbres possibles. Ara en plantarem 80 per recuperar part dels que van morir per la sequera. Quan fem obres, també mirem d’obrir parterres i convertir a zona de vianants carrers, com hem fet al carrer Sant Miquel. Tenim clar que el centre de la Llagosta ha de ser totalment per a vianants en un futur. Han passat la gestió de la neteja viària al Consorci de Residus. N’estan satisfets? Ha estat un encert que la recollida de la brossa i la neteja viària les faci la mateixa empresa. Abans, hi havia dubtes si una incidència era de recollida de residus o de neteja viària. Ara, ja no hi ha dubte: és del Consorci. Tenim un poble molt més net i estem molt contents amb la gent que hi treballa. Penquen moltíssim. Ha coincidit amb el tancament dels contenidors… Hem passat del 28% de recollida selectiva al 73% i al juliol ja farà un any. Han tingut problemes? Molt importants, no. Però sí que és veritat que hi ha un grup de persones que no s’hi han volgut sumar. La gran majoria de la gent ho fa superbé però si hi ha un 4% o un 6% de 13.000 persones que no ho fa, es nota molt. Hem donat molt temps i ara estem fent una campanya intensiva de sancions a persones que deixen la brossa fora de casa. L’equip de neteja fa molta feina i s’hi posa molt d’hora perquè el poble estigui net però si no haguessin de fer això, tindrien més temps per incidir en altres espais. Què els aportarà la nova via ciclable que els connectarà amb Mollet i Montcada? Estem supercontents. Al tram urbà, es millora l’asfalt de la N-152z perquè la via es pot compartir entre cotxes i bicicletes. Fora de la Llagosta hi ha un carril bici segregat ben il·luminat i ens permetrà anar a Mollet amb bicicleta, amb patinet o a peu de forma segura. Han fet voreres des de Montcada fins a la Llagosta i la gent ja hi va caminant. Abans, s’havia de passar pel polígon. Sierra durant l'entrevista amb EL 9 NOU / Griselda Escrigas Tenen capacitat per generar habitatge social? És molt complex. No tenim sòl públic i cal esperar que els propietaris ho desenvolupin. A la Miralda, hi ha previst un parc de 9.000 metres quadrats i uns 200 habitatges, dels quals el 30% han de ser habitatges socials. Treballem perquè es desenvolupi i hem parlat amb la Generalitat, que està disposada que l’Incasol compri el terreny a l’únic propietari. Llavors, en lloc del 30% serien tots els habitatges públics. Ens permetria fer un bon salt. Tenen altres espais? A Can Xiquet. La zona va quedar aturada durant la crisi dels anys 2008 i 2009. Ara els propietaris tenen intencions de desenvolupar-ho. També n’hi van unes 200 i el 30% serien protegits. I, llavors, hi ha l’ARE: tota la franja que va del camp de futbol fins a l’institut en paral·lel a les vies de l’R2. Hem parlat amb la Generalitat per redefinir-ho perquè, amb la covid, la gent ara busca espais diferents, més verds. És una finca privada amb diferents propietaris. Hi anava habitatge però també espais comercials, d’equipaments… Si es planifiqués ara, seria diferent. Calen equipaments per a la gent gran? La població s’està envellint i ens hem de preparar, també a escala municipal. Ara ja oferim uns tallers d’oci i salut per a gent gran on hi ha més de 400 persones apuntades, tot i que són de pagament. Abans els fèiem al casal de la gent gran i ara els hem hagut de portar al pavelló. Però tenim el problema que no tenim cap residència i centre de dia. N’hem parlat amb la Generalitat i volem que l’antic CAP es pugui enderrocar per fer-hi allà aquest centre de dia i residència en un entorn privilegiat al centre. Ha de ser la següent gran obra del municipi. Encara que s’hagi de fer amb recursos propis? És tan necessari que buscarem la fórmula perquè sigui una realitat. Com van les obres de construcció de la nova piscina d’estiu? Van a ritme. Aquest estiu espero poder-m’hi banyar! “Un supermercat donarà vida i portarà nous clients al mercat municipal” Per què han optat per incloure un supermercat a la reforma del mercat municipal? La concessió dels paradistes acaba el 2029 i no podem fer un nou concurs amb l’estat actual del mercat perquè requereix una inversió milionària que no podem assumir des de l’Ajuntament. Entenem que posar-hi un supermercat és una gran locomotora que li donarà vida i ens permetrà fer l’obra. Volem mantenir l’essència del mercat municipal però volem que torni a funcionar i, per això, cal incorporar nous clients i el supermercat ens pot ajudar perquè tothom que hi vagi haurà de passar pel mercat. La idea és que la gent que vagi al mercat ho pugui comprar tot, matí i tarda. Ara molta gent agafa el cotxe per anar a comprar fora. Volem que l’economia se centri aquí. Tenen més dades sobre l’estudi dels episodis de males olors que van patir? La UPC està construint els sensors per començar-los a instal·lar. Però, com que se n’ha parlat molt, suposo que les empreses estan molt més alerta i, des de l’episodi d’olors brutal de l’agost de fa dos anys, el problema s’ha acabat més enllà d’un moment puntual. La primera part era que no passés i ara no passa. La segona, que si hi havia males olors la gent sabés què estava olorant. Per això, ho treballem amb la UPC en un projecte que és força pioner. La valoració dels set primers mesos de funcionament de les càmeres de videovigilància és positiva? Tenim 17 punts de control amb control de trànsit i seguretat ciutadana i estan funcionant molt bé, tot i que el procés per posar-les en marxa és laboriós perquè cal l’autorització d’Interior de la Generalitat. Els delictes han baixat el 9,3% respecte a l’any abans de posar les càmeres. I ha crescut molt el nombre d’identificats i detinguts. Estem col·laborant molt amb els Mossos. Per exemple, en investigacions sobre falsificacions de bitllets. En un poble tan petit, amb 17 càmeres, si algú fa una malifeta a la nit segur que ha acabat passant per alguna de les càmeres. Amb les 17 en tenen prou? Ens agradaria moure’n alguna o fer alguna millora puntual sense ser un Big Brother. La proximitat amb Barcelona els porta més maldecaps en termes de seguretat? Els dijous de mercat, per exemple, fem un reforç amb Policia Local i Mossos i hem aconseguit que la xifra de furts sigui molt baixa pel volum de gent que passa pel nostre mercat. També tenim tres càmeres que cobreixen l’àmbit del mercat. Governa amb una de les majories absolutes més grans al Vallès Oriental. Quan et presentes a les eleccions penses a guanyar-les però no m’esperava treure un 66% dels vots. Crec que és fruit del gran treball que s’ha fet, d’escoltar… Crec que gairebé tothom del poble té el meu telèfon. Soc una persona molt propera i contesto sempre tots els whatsapps o mails que m’arriben. A més de ser alcalde, és president del Consorci Besòs Tordera. És un orgull ser president del Consorci Besòs Tordera. Els equips s’activen davant de qualsevol emergència, com va passar el cap de setmana passat amb l’incendi a Mollet, fan funcionar les 27 depuradores d’aigües residuals a la perfecció, innoven i són un referent. Ara ha vingut gent de Corea per veure com treballem. Com és la relació amb els grups de l’oposició? Molt bona. Coincidim fent un cafè, en qualsevol acte, pel carrer… Som un poble i la relació és la que ha de ser. Els partits són molt respectuosos. Podem no estar d’acord políticament però no hi ha demagògia extrema. Això ho deixem a l’extrema dreta, a qui agrada molt fer vídeos però encara no els he vist mai venir a l’Ajuntament a demanar explicacions. Tornarà a ser el cap de llista del PSC? Quan ets alcalde, fins que no penges el primer cartell, el dia a dia no et deixa pensar en les eleccions. Estic centrat en la feina del govern: el projecte de Can Baqué, la piscina d’estiu… Encara no n’hem parlat amb la família ni amb el partit. Estic molt orgullós de ser l’alcalde del meu poble i m’agrada molt. Les preguntes de l'oposició “Treballem de valent perquè l’estació intermodal només tingui impactes positius” Sierra durant l'entrevista amb EL 9 NOU / Grgiselda Escrigas [La Llagota En Comú] La Llagosta fa dècades que suporta una pressió d’infraestructures i una pèrdua de territori que ens ha deixat pràcticament sense espai de creixement. Tenint en compte que ja anem tard i que la paciència de la ciutadania s’ha esgotat, quins són exactament els beneficis reals en seguretat i coordinació que rebrà la Llagosta, quines mesures específiques es prendran per revertir l’impacte ambiental, que ja és crític i, sobretot, quines compensacions concretes i tangibles s’han pactat per rescabalar la ciutadania per totes les molèsties i el sacrifici territorial que estem patint per tenir la Intermodal al nostre municipi? La Llagosta ja tenia aquest espai utilitzat. Ara no hi ha vehicles com abans, hi ha contenidors. Estem treballant de valent perquè l’estació intermodal sigui només una cosa positiva per a la Llagosta i per a l’entorn que ens envolta i que no tingui cap impacte, per exemple, amb sorolls. Tenim el compromís perquè hi facin un mur verd que separi el poble de l’estació i que, quan mirem cap a l’est només veiem la serra de Marina. [ERC] La pregunta va enfocada a si l’Ajuntament farà cas a les empreses amb qui s’ha parlat sobre la licitació de les obres de remodelació i explotació del mercat per facilitar el plec per les seves necessitats i no per un interès més municipalista. Els canvis que es plantegin en la nova licitació provenen d’una revisió interna o de les limitacions que han posat de manifest les empreses amb qui s’han reunit? Una de les empreses ens va traslladar que estaria bé que el mercat municipal fos més permeable perquè ara només té una petita entrada pel carrer Estació. Quan el van venir a veure, van adonar-se que passejava molta gent per allà i que seria interessant que la planta baixa gairebé no tingués façana i fos molt permeable amb el carrer. Això no és a l’estudi i són coses que hem d’acabar de definir. Són aportacions d’una empresa que gestiona mercats municipals amb experiència i amb casos d’èxit. Per què no els podem escoltar com també ho hem fet amb els paradistes a qui acaba la concessió el 2029?

Óscar Sierra: “La Llagosta hauria de rebre compensacions per les infraestructures de país que tenim”

El nou govern de Vilanova xifra en 4,26 milions el deute de 2025

Ignasi Martínez deixarà l’alcaldia de Tagamanent el 24 de setembre

La regidora de la CUP de Moià denuncia haver rebut múltiples comentaris masclistes en un vídeo publicat a xarxes

Josep Casals: “La moció es va començar a gestar en el primer trimestre del mandat”

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

L’aufrany consolida la seva presència al Montseny

Una laica s’instal·la a Puiggraciós i mantindrà obert el santuari

Patrimoni fa retirar la peanya instal·lada sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

[ACTUALITZACIÓ] Localitzada sana i estàlvia la nena de 12 anys desapareguda aquest matí a Sant Celoni

Un grup d'investigadors del Japó visita Granollers per conèixer un mètode pioner de control de plagues promogut pel MCNG

Un motorista de 28 anys mor en un xoc frontal amb un cotxe a la C-59 a Caldes

Mor a 76 anys el ginecòleg de Granollers Pere Rafecas

Sagalés compra l’empresa andalusa Rosabus per créixer a l’Estat

Mor a 76 anys el ginecòleg de Granollers Pere Rafecas

Les monges de Puiggraciós s’acomiaden amb un acte multitudinari