La xifra d’habitatges iniciats al Vallès Oriental va experimentar l’any 2022 un creixement respecte a les dades de l’any previ. En concret, segons les xifres publicades per la Generalitat, es van començar a construir 968 nous habitatges al conjunt de la comarca, 247 més dels que s’havien iniciat l’any 2021. El creixement és del 34%.
Granollers va concentrar el 22% del total d’habitatges que es van iniciar a la comarca (209). Representa un creixement notable respecte a l’any previ, quan es va posar en marxa la construcció de 135 habitatges. Per darrere de Granollers, va destacar la producció de Cardedeu (segona posició amb 115 al 2022), clarament davant de municipis amb més habitants com Mollet (81), les Franqueses (28) i Parets (8), o de població similar com Sant Celoni (14), Caldes (18) o la Garriga (58).
Respecte a l’any 2021, la xifra d’habitatges iniciats l’any passat creix a 17 dels 39 municipis del Vallès Oriental. Només hi ha tres poblacions on no es va iniciar cap nova construcció en tot l’any: Montseny, Santa Maria de Martorelles i Tagamanent. El 2021, era una situació que s’havia donat a set municipis (els tres anteriors més Figaró, Fogars, la Llagosta i Vilalba Sasserra).
Si es compara el 2022 amb una dècada enrere, les xifres d’arrencada de noves promocions de l’any passat superen clarament les que hi va haver el 2012: 666 habitatges iniciats més (de 302 a 968). Aleshores, però, el sector tot just començava a aixecar el vol després de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008 i 2009.
“La xifra d’habitatges iniciats ha crescut amb força, aprofitant moments de bonança del sector i de creixement econòmic”, recull el darrer informe sobre el sector de la construcció publicat per L’Observatori del Vallès Oriental, vinculat al Consell Comarcal. Valoren que “la construcció ha continuat avançant per la inèrcia de l’increment d’inversió en habitatge i per l’obra pública”.
“Amb tot, el sector immobiliari comença a mostrar signes de desacceleració per l’empitjorament de les condicions financeres, i això pot acabar traslladant-se a la construcció residencial”, alerten en el mateix treball, on també constaten que “malgrat el context la construcció ha de ser i és un sector clau en l’impuls de la reactivació i la millora de l’economia”.
L’estudi de L’Observatori posa de relleu que “aquesta tendència a l’increment de les xifres d’habitatge iniciat es va repetint en períodes de millora en termes econòmics”. “Així, en els darrers anys hem vist repunts de l’obra iniciada l’any 2012, en el període que va del 2017 al 2019 i després de la pandèmia de forma més oscil·lant. Caldrà estar atents a les dades dels primers trimestres de 2023 per veure com evoluciona l’estadística.”
Tot i l’increment de les dades d’habitatges iniciats, Àngels Subirachs, presidenta del Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental, apunta que la crisi de materials “va fer encarir les obres i es van parar projectes”. “Fins i tot, obres que tenien la llicència concedida i que estaven a punt de començar”, assegura. Sobretot, va passar en promocions més petites i lligades a particulars.
“No es ven al ritme d’abans”
Les promotores i immobiliàries consultades per EL 9 NOU constaten un refredament del ritme de vendes que es vincula a la incertesa per l’increment del cost de la vida i dels tipus d’interès per les famílies que necessiten finançament per tirar endavant la compra. Coincideix amb un increment de preus de l’obra nova per la pujada que hi ha hagut dels materials.
“No es ven al ritme que es venia”, indiquen des d’Inmogra. Coincideixen a Finques Marcel amb un exemple a Granollers: d’un bloc de vuit habitatges en construcció prop del centre n’han venut només un. Ho comparen amb la situació que es va donar amb les primeres promocions que es van activar després de la crisi immobiliària que, en la majoria de casos, es van veure totes sobre plànol i, fins i tot, abans de començar les obres. És el cas dels nous edificis del carrer Annibal o del bloc aixecat al carrer Alfons IV, on hi havia la botiga Basolí.
Àngels Subirachs destaca l’oportunitat que representa la rehabilitació perquè hi ha molts habitatges construïts abans de 2006 que no compleixen els criteris d’eficiència energètica que marca Europa. “Hi ha molts edificis que s’han de posar al dia.” La presidenta del gremi considera que les administracions haurien de buscar fórmules per facilitar l’accés de la ciutadania als ajuts per a la rehabilitació que venen de la Unió Europea.
El darrer informe del sector de la construcció al Vallès Oriental del centre d’estudis del Consell Comarcal defensa que la construcció “ha de tenir un paper clau en la recuperació econòmica dins d’aquest context de transició verda necessària i exigida també per la mateixa Unió Europea i cap on s’orienten totes les línies estratègiques actuals vinculades als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i l’Agenda 2030”. És possible gràcies a la “transversalitat i al seu alt retorn en temes econòmics, socials i mediambientals” de l’activitat.
