El plenari del consorci de l’Espai Natural de Gallecs va acordar dijous demanar formalment l’ampliació de la DO Alella per incorporar-hi els terrenys agrícoles d’aquest territori situats entre Mollet, Parets i Lliçà de Vall, al Vallès Oriental, i Santa Perpètua de Mogoda i Montcada i Reixac, al Vallès Occidental. La petició es fa perquè “en els darrers anys s’ha constatat un creixent interès pel conreu de la vinya a l’àmbit de Gallecs”, informen fonts del Departament de Territori de la Generalitat. Això “s’ha materialitzat, entre d’altres, en l’adjudicació de diversos lots de terres a cellers vitivinícoles” a través del concurs públic convocat per l’Institut Català del Sòl –propietari dels terrenys– per aconseguir arrendataris per a les zones de conreu d’aquest àmbit i regularitzar-ne la situació.
La mateixa reunió del plenari va servir per aprovar el Pla Estratègic del Parc de l’Espai Natural de Gallecs pel període 2026-2029. És el full de ruta que guiarà la governança d’aquest territori a partir de 163 objectius a tirar endavant dividits en set eixos temàtics. Tot plegat és fruit d’un procés participatiu amb la implicació dels ens que formen part del Consorci de Gallecs, del Consell de Participació Ciutadana de Gallecs, d’entitats del territori, de persones expertes i de personal tècnic dels ajuntaments. Els treballs es van fer entre 2024 i 2025 i van generar una cinquantena d’aportacions que “han enriquit el text aprovat” dijous, detallen fonts de la conselleria.
“Un dels grans valors de Gallecs és la capacitat d’integrar usos diversos en un mateix territori”
La reunió va estar presidida per la consellera de Territori, Sílvia Paneque. “Un dels grans valors de Gallecs és la capacitat d’integrar usos diversos en un mateix territori, des d’itineraris i ús públic compatible amb la conservació de la fauna i de la flora, l’agricultura i ramaderia ecològica fins a innovació, recerca i educació ambiental”, deia Paneque. Gallecs “és la demostració que la protecció del territori pot i ha d’anar de la mà d’una activitat agrària viva, d’un ús públic ordenat i d’una mirada que posa al centre la sostenibilitat ambiental, social i econòmica”, va afegir.
Els set eixos del pla estratègic de Gallecs fins al 2029 són el de natura amb accions per crear ecosistemes complexos i afavorir la connectivitat ecològica del territori; el de cultura, per potenciar la recuperació del patrimoni cultural material i immaterial de l’espai, millorar la qualitat paisatgística o preservar l’arquitectura tradicional; el del coneixement amb l’estudi dels hàbitats i les espècies i la col·laboració amb centres de recerca o museus; el del desenvolupament local amb accions com l’impuls de models agraris i forestals que afavoreixin la conservació dels hàbitats i paisatges o l’impuls de la comercialització dels productes generats a Gallecs; el de l’educació ambiental i el voluntariat, afavorint el vincle que Gallecs i les comunitats educatives dels pobles de l’entorn; el d’ús públic i social, millorant la senyalització o ordenant els espais d’acollida dels visitants; i el de gestió i administració.
Sumar la Diputació
En paral·lel, el Consorci de Gallecs ha mostrat el seu interès perquè la Diputació de Barcelona s’hi incorpori. “Amb la voluntat d’impulsar una cooperació institucional més estreta en la gestió i projecció del Consorci de l’Espai Natural de Gallecs”, detallen les mateix fonts que, amb tot, alerten que es tracta d’un primer pas. La Diputació ja té un paper protagonista en la gestió dels grans espais naturals del Vallès Oriental: Montseny, Montnegre i el Corredor, Serralada Litoral, Serralada de Marina i, més recentment, amb Sant Miquel del Fai.
