Granollers i Mollet van de bracet amb ciutats de la segona corona per crear zones de baixes emissions

Els ajuntaments de Granollers i Mollet han iniciat els passos per a la creació de zones de baixes emissions (ZBE) a les dues ciutats tal com preveu la llei estatal de canvi climàtic que es va aprovar el 2021. Ho fan de bracet a les ciutats que formen part de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, que inclou les principals ciutats de la segona corona metropolitana de Barcelona. La normativa fixa aquest 2023 com l’any d’aplicació de les restriccions d’accés als vehicles més contaminants en determinats àmbits de les ciutats. L’Arc Metropolità està ultimant un document marc que servirà de base per a totes les ciutats, que, d’aquesta manera, treballaran a partir d’uns paràmetres conjunts. Granollers i Mollet ja han rebut la proposta que ara estudiaran internament. Està previst que durant aquest octubre ja s’hi pugui donar el vistiplau. Per al regidor de Mobilitat i Transició Energètica, Juan Manuel Segovia, aquest text és “un punt d’inici” però recorda que “encara hi ha més dubtes que certeses” en l’aplicació de les ZBE. Per posar en marxa les zones de baixes emissions, els plens de Granollers i Mollet hauran d’aprovar una nova ordenança que establirà els límits de l’àrea on s’aplicaran restriccions de trànsit i haurà de concretar, entre d’altres, quin tipus de vehicles afecten i en quins horaris. Per fer-la, es tindran en compte els criteris marcats en el document de l’Arc Metropolità. L’Ajuntament de Mollet té feina avançada: tot just la setmana passada va tancar el procés de recepció de propostes del procés de consulta pública que va obrir a finals de juny. S’han rebut 37 aportacions, algunes d’entitats com Mollet Respira i Mollet Pedala –n’han fet més d’una cada entitat– i d’altres de particulars. Ara es valoraran i es tindran en compte en el redactat del nou text normatiu que el govern municipal preveu portar al plenari en els propers mesos i que quedi aprovat abans de final d’any. Per ara, no s’ha concretat quin serà l’espai urbà inclòs a la ZBE, tot i que fa uns mesos l’Ajuntament va expressar la voluntat que fos l’àmbit del centre històric amb carrers de vianants. Granollers, per la seva banda, encara no ha iniciat la tramitació de la nova ordenança. “La redacció d’una ordenança té el seu procés”, recorda Segovia, que explica que no van voler engegar la tramitació durant l’estiu. En tot cas, recorda que es buscarà el màxim de consens amb el text. Tant amb la resta de partits del plenari com amb entitats de comerciants o veïnals. Segons Segovia, encara no s’ha concretat l’àmbit de la ZBE. “Estem treballant amb diferents hipòtesis perquè és un àmbit molt complex.” En tot cas, assegura, l’objectiu és “no crear un problema de mobilitat on no existeix”. “El 2024 estarà definida”, afegeix. Tots dos ajuntaments aposten per valorar molt bé l’àmbit que s’inclou a la ZBE tenint en compte que, si es veu necessari, sempre es podrà ampliar en un futur però que serà més complicat reduir-lo. Un altre dels elements que acompanyaran la implantació de les ZBE a les dues ciutats seran els sistemes de càmeres que hauran de fer el control dels vehicles que entrin i surtin de l’àmbit. Tots dos ajuntaments hauran de fer un concurs públic per adjudicar la compra i instal·lació dels equips als punts que correspongui. A Granollers, Segovia detalla que les càmeres que s’estan instal·lant ara a la majoria d’accessos de l’illa de vianants i altres carrers de prioritat invertida del centre no faran aquesta funció de control de la ZBE. Caldrà instal·lar-ne unes altres als llocs que s’estableixi. Sobre la imposició de sancions, també amb les noves càmeres que controlaran l’accés a l’illa de vianants, Segovia demana “calma” i que “ningú es posi nerviós”. Abans de posar-se en marxa, es provaran i es farà una campanya informativa. A Mollet, fonts municipals comenten a EL 9 NOU que també s’haurà de fer una licitació per dotar-se de les càmeres de control necessàries per fer el seguiment dels accessos amb vehicle a la zona amb restriccions als vehicles més contaminants. Accions més enllà de la ZBE ZBE a banda, el regidor de Mobilitat de Granollers recorda que la ciutat ha anat fent, en els darrers anys, accions encaminades a reduir la presència de vehicles. Per exemple, la instal·lació de rampes mecàniques a la Font Verda. “Estem facilitant que desplaçaments que es feien amb cotxe ara es puguin fer a peu de manera més fàcil.” També el projecte d’ampliació del parc del Congost que preveu la supressió del tram del passeig Fluvial entre els carrers Joan Camps i Giró i Camp de les Moreres, a tocar de les pistes d’atletisme.

Granollers i Mollet van de bracet amb ciutats de la segona corona per crear zones de baixes emissions

El govern exclou les Franqueses dels municipis obligats a tenir una zona de baixes emissions

Les ZBE de Granollers i Mollet ja limiten l’accés dels vehicles més contaminants als centres

La ZBE entra amb calçador a Granollers

Granollers activa la zona de baixes emissions en fase de proves

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Dos regidors de Vilanova marxen del govern i presenten una moció de censura conjunta amb l’oposició

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Els Mossos investiguen la causa de les ferides greus d'un home atès en un carrer de la Garriga

Crema una pila de ferralla a l’empresa Ferimet de Granollers

Ferit greu un operari en caure dins d'una rasa de tres metres de fondària en una obra a la Garriga

Una avaria deixa sense aigua uns 300 habitatges a Granollers

Aina Machuca: "Dinava el mateix abans de cada gala d''Eufòria"

Les obres de la piscina de Sant Celoni encaren la recta final abans de l’estrena, al juliol

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Granollers obre un 'village' amb música, exposició de bicicletes, botigues i pantalla gegant per seguir el Grand Départ