Puja el percentatge d’ordres de protecció que els jutjats de Granollers i Mollet concedeixen a dones víctimes de violència de gènere respecte a totes les que es demanen. Segons les dades publicades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre gener i juny, els jutjats especialitzats en violència de gènere del Vallès Oriental van tramitar 85 expedients. D’aquests, 63 van derivar amb ordre de protecció efectives. N’hi va haver 20 que es van denegar i dues que no es van arribar a admetre.
Per partits judicials, els percentatges de Mollet (20 concedides entre 25 peticions) són una mica més alts que els de Granollers (43 de 60). El volum de peticions en sis mesos manté una proporció semblant a la que hi va haver durant tot l’any 2022.
Aquest percentatge de peticions acceptades representa un increment respecte als registres dels darrers anys. Segons dades recollides a l’Estadística Judicial de Violència Masclista al Vallès Oriental de l’any 2022, de L’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal i l’Ajuntament de Granollers, el 2022 es va tancar amb un 45% d’ordres de protecció acceptades als dos partits judicials del Vallès Oriental. Ja era un xifra que millorava els registre de 2021, quan només es va donar el vistiplau al 30% de les peticions.
A més, a diferència d’altres anys, els jutjats vallesans es van situar en xifres molt similars a la mitjana catalana (47%). “Les xifres de 2022 s’assimilen més a les de Catalunya que les d’altres anys”, va apuntar Núria Maynou, tècnica de L’Observatori del Consell Comarcal, en la presentació de l’informe dimecres al GRA. “No hem sabut trobar un criteri objectiu per entendre les diferències que hi ha entre partits judicials. Depèn molt del criteri de la persona que està al capdavant del jutjat. Les diferències són enormes”, ressaltava Maynou.
El 2022, tot i que va pujar el percentatge de peticions d’ordres de protecció acceptades, el total de demandes sí que va baixar de forma clara respecte a les dades de 2021 (de 231 a 164).
En els casos de violència masclista denunciats als Mossos, els agents fan una avaluació del perill. “En funció de quin risc detectem que té la víctima s’activen recursos diferents. Aquesta detecció es fa valorant molts factors com ara el tipus de delicte, l’actitud de l’agressor, els antecedents de l’agressor, l’entorn de la víctima o la seva situació de vulnerabilitat…”, expliquen des del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d’Esquadra a EL 9 NOU.
Cinc nivells de risc
Hi ha cinc nivells de risc. “En casos de riscos mitjans, alts o molt alts activem proteccions policials adaptades a les necessitats de cada cas. Es fan avaluacions personalitzades per tal de ser precisos”, afegeixen les mateixes fonts, que asseguren que “amb els jutjats també hi ha una bona coordinació amb l’objectiu que la dona rebi la protecció adequada” i tots els agents implicats funcionin “com un engranatge per cobrir les seves necessitats”. En aquest sentit, les víctimes són derivades a recursos com els serveis socials o altres espais d’atenció especialitzada. Al GAV, busquen generar un clima de confiança per un intercanvi fluid d’informació.
Mònica Utrilla, consellera d’Igualtat i Feminisme del Consell Comarcal, va ressaltar que les dades de l’informe poden ajudar a “millorar la resposta que es dona a aquesta problemàtica que pateixen les dones pel simple fet de ser dones i que cada vegada està més agreujada”. Maria Villegas, regidora d’Igualtat de Granollers, va dir que la “violència contra les dones és sistèmica i estructural”. “Si no canviem les dinàmiques de poder que la sustenten no avançarem.”
{{ comment.text }}