Les persones migrades s’enfronten sovint a discriminacions racistes a l’hora d’accedir a un habitatge, però els ajuntaments gairebé mai sancionen aquestes pràctiques. Aquest va ser el punt de partida de la jornada de reflexió que el Consell Comarcal va organitzar dimecres a la Sala Tarafa de Granollers, amb la voluntat de visibilitzar l’anomenat “racisme immobiliari”.
“El problema de l’habitatge és general, però les persones racialitzades tenen moltes dificultats afegides”, diu Esther Valencia, tècnica d’acompanyament del Consell. L’equip tècnic atén diverses persones que es troben en aquesta situació, com en Bouna, que fa 20 anys que és en un municipi de la comarca i, tot i tenir un contracte indefinit, un bon sou i la nacionalitat, ningú ha volgut llogar-li un pis.
El racisme immobiliari no afecta totes les nacionalitats, detalla Valencia. Sobretot, acudeixen al servei víctimes provinents del nord d’Àfrica o de Llatinoamèrica. Aliou Diallo, investigador en racisme institucional a la Universitat de Girona, va assistir a la jornada de dimecres i ho va deixar clar: els propietaris escullen abans compradors o llogaters blancs. Ho va comprovar amb un estudi en què, fent-se passar per un propietari, va trucar diferents immobiliàries i va demanar criteris de selecció explícitament racistes. Nou de cada 10 respostes eren favorables o, fins i tot, els agents immobiliaris donaven per fet els criteris discriminatoris. Una pràctica habitual es dona, per exemple, quan les agències ajornen visites constantment fins a trobar un altre client, va afegir Sandra Palomar, de Movimiento por la Paz.
Oriol Navarro, de Provivienda, una associació de defensa del dret a l’habitatge amb 36 anys d’experiència, va apostar per engrandir les borses d’habitatge públic. “Estem deixant en mans de les agències immobiliàries l’aplicació de criteris discriminatoris”, i va deixar clar que “una immobiliària és un negoci, i buscarà el seu rendiment econòmic”. En canvi, Palomar va ser la més conservadora, confiada en el diàleg entre ens públics i privats.
Les denúncies no tenen recorregut
Des del servei de víctimes de Movimiento por la Paz, Palomar atén víctimes de racisme immobiliari i els dona eines per denunciar. El problema, conclou Diallo, és que la violència acostuma a ser poc visible, i és molt difícil aconseguir proves legals.
