La Generalitat ha fet un pas decidit per posar ordre a l’espai de Gallecs, entre els termes municipals de Mollet, Parets, Lliçà de Vall, Montcada, Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda. L’Institut Català del Sòl (Incasol) ha enviat cartes a cadascun dels pagesos que conreen terres a l’espai en què els recorda que és el propietari d’aquells terrenys i els dona de termini fins al 31 de juliol per lliurar les terres.
I alerta que, en cas d’incompliment, es reserva “totes les accions judicials en defensa dels seus legítims drets”. Unió de Pagesos ja ha criticat el fet i denuncia l’impacte que tindrà en molts dels agricultors.
En un comunicat emès aquest mateix dijous, l’Incasol diu que el requeriment als pagesos és l’inici del procés de regularització dels terrenys de conreu situats en el parc de l’Espai d’Interès Natural (EIN) de Gallecs i dona compliment al requeriment fet pel Consell General del Consorci de Gallecs, format per l’Incasol i els sis ajuntaments que hi tenen terres, com a pas previ a assumir la gestió del parc.
L’Incasol recorda que l’any 1984 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va autoritzar l’atorgament de llicències municipals per a usos agrícoles transitoris. Remarca que “aquestes llicències eren intransmissibles però aquesta limitació no s’ha respectat” fins al punt que assegura que, actualment, només 8 dels 38 agricultors que conreen a l’EIN de Gallesc la conserven. Afegeix que, aproximadament el 85% dels terrenys de conreu de Gallecs s’estan treballant sense llicència d’explotació i que l’Incasol “no ha rebut cap contraprestació econòmica per l’ús d’aquest bé patrimonial”.
A més a més, diu que “algun dels treballs de conreu que es realitzen afecten greument un espai ambientalment protegit”. De fet, ja fa uns anys que el Consorci de Gallecs, els veïns, l’Associació Agroecològia i grups ecologistes denuncien l’excessiu abocament de purins als camps.
L’Incasol recorda, a més, que la regulació dels ajuts de la Política Agrària Comunitària (PAC) per a la campanya 2023/2024 estableix l’obligatorietat dels agricultors de disposar d’un títol possessori vigent per poder percebre els ajuts. Per tot plegat, considera que la regularització de les terres es fa necessària i el primer pas és recuperar la possessió. Per això, va convocar els agricultors, als quals va informar del procés.
Els responsables de l’Incasol indiquen que els agricultors afectats tenen garantida la collita d’aquest any i que, un cop lliurades les terres, el següent pas serà formalitzar nous contractes d’arrendament o qualsevol altra fórmula jurídica mitjançant la concurrència pública d’ofertes. Una concurrència que s’anuncia per als propers mesos i que preveu “valorar els agricultors que han mantingut la llicència inicial i aquells que han explotat agrícolament els terrenys de l’EIN amb coherència amb els valors naturals de l’espai protegit”, detalla l’Incasol. També es valorarà el fet de tenir experiència en agricultura ecològica, ser joves i/o dones agricultores o tenir projectes socials, entre altres criteris.
Transició ecològica
L’Incasol recorda que l’any 2005 el Consorci de Gallecs va iniciar el projecte de transició agroecològica de l’EIN de Gallecs amb l’objectiu de potenciar dels valors ecològics, ambientals i socials , una tasca en què va tenir el suport científic del grup de recerca consolidat Ecologia dels Sistemes Agrícoles, de la Universitat de Barcelona i la participació de l’Associació Agroecològica de Gallecs.
En aquest sentit, afegeix que Gallecs ja compta amb el 35% dels camps de conreu en agricultura ecològica vinculats a les masies del territori. I insisteix que “és de gran importància fer les accions necessàries per completar aquesta transformació ecològica del territori i aprovar el pla de gestió, que actualment s’està redactant”.
En declaracions a EL 9 NOU, el secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Francesc Sutrias, ha recordat que el Pla director Urbanístic (PDU) del 2005 ja recollia que Gallecs era un espai natural protegit amb activitats agràries. “No és un parc agrari. Hem entrat en un procés de regularització que tard o d’hora havia de començar”. I afegeix: “No volem mirar al passat, però algunes actuacions són dificilment compatibles amb un parc agroecològic. No hi ha voluntat de fer fora ningú, sino de regular les situacions d’acord amb la legislació patrimonial de la Generalitat.”
