La parròquia de Lliçà d’Amunt celebra aquest dissabte els 40 anys de la reconstrucció de l’església romànica de Santa Justa i Santa Rufina, situada al peu de la carretera de Granollers a Caldes, a la zona nord del terme. Ho farà estrenant el nou altar i el nou embó per a les lectures que s’han construït al temple, que fins ara no en tenia. Construïda al segle XI, l’església va ser cremada l’any 1936, durant la Guerra Civil.
Quatre dècades després, mossèn Pere Farriol, que feia poc que estava al capdavant de la parròquia de Lliçà d’Amunt, va impulsar-ne la restauració i va buscar fons per finançar l’obra, que es va poder estrenar el 14 de novembre de 1982. Passats 40 anys, el bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, presidirà una missa d’acció de gràcies que començarà a les 12 del migdia. Després, es farà un homenatge a Farriol, ja jubilat, i l’historiador Jaume Dantí, de Santa Eulàlia, farà una petita ressenya de la història del temple. Una ballada de sardanes tancarà les activitats.
Les persones que hi vulguin assistir poden aparcar a l’entorn de l’antiga empresa Bosch, situada a l’altre costat de la carretera C-1415b. Hi haurà presència policial per facilitar el creuament de la carretera i l’accés al camí que porta fins a l’església. Els actes estan organitzats per la parròquia i compten amb la col·laboració de l’Ajuntament i del Grup L’Abans. “Volem que sigui una celebració de la comunitat”, destaca mossèn Aaron de Larrazabal, rector actual de Sant Julià de Lliçà d’Amunt.
El nou altar s’ha fet amb pedres originals de la mateixa església de Santa Justa i Santa Rufina que no es van fer servir durant la reconstrucció perquè, aleshores, no es va tornar a fer la part on hi havia la sagristia, explica De Larrazabal. La part superior està formada per un antic pedró que es va trobar a la zona de Palaudàries i que Lluís Prims, un veí del poble que va morir fa poc, va conservar al seu hort. “Portava molts mesos pensant com es podia fer un altar perquè quedés integrat i no desentonés”, comenta De Larrazabal, que està molt satisfet amb el resultat. L’embó per a les lectures s’ha fet amb dos capitells que també es van trobar entre les pedres de l’església. Els han fet Lluís Molins, un paleta jubilat del poble, i el seu gendre, Quico García.
De Larrazabal recorda com Farriol va tornar a celebrar l’aplec de Santa Justa l’any 1976 “amb l’església encara per construir”. També com va saber implicar la gent de la parròquia, del poble i d’altres parròquies veïnes perquè aportessin fons per tirar endavant la restauració de l’església, que estava en un “estat lamentable”: sense coberta i amb tot de vegetació a l’interior. L’antic cementiri que hi havia al costat també estava en molt mal estat i es van retirar les tombes. Farriol “va engrescar totes les entitats del poble i de la vall del Tenes”. “És un fet molt extraordinari que es pogués mobilitzar tanta gent i es tirés endavant la restauració per recuperar aquesta joia del romànic”, comenta l’actual rector de Sant Julià de Lliçà d’Amunt. Joan Pou va ser contractat per fer les obres de restauració. “No va cobrar les hores, només els materials”, diu el rector.
A banda de l’altar i l’embó, Santa Justa i Santa Rufina estrenarà dissabte una nova còpia de l’antic retaule del taller dels Vergós. L’actuació, a més, s’ha aprofitat per sanejar alguns elements, reparar un vidre malmès, renovar la il·luminació i altres petits detalls com la instal·lació d’una placa feta per la ceramista Roser Nadal, veïna del poble, que recorda la reconstrucció del temple; o la preservació d’un fragment d’una pica baptismal i d’un capitell localitzats entre les restes que encara hi ha al voltant del temple.
A la nau lateral de Santa Justa i Santa Rufina, també s’exposen uns calzes de ceràmica fets per Carles Vives i donats a la parròquia. Les millores s’han fet amb la col·laboració de persones properes a la parròquia com Josep Estrany, Josep Maria Porta i Alfons Hibermón.
Per a l’any vinent, treballen per organitzar un concert que impliqui entitats més enllà de la comunitat cristiana del poble.
