Pere Montaña té 68 anys i és arquitecte urbanístic. Va ser molts anys gerent d’urbanisme i municipal de l’Ajuntament de Terrassa. Va participar en la creació del grup de ciutats de l’Arc Metropolità al 1992, on continua col·laborant. Ha treballat per desenvolupar l’ordenança que regularà la implantació de zones de baixes emissions a aquestes ciutats.
Quin sentit té que les ciutats de l’Arc Metropolità es posin d’acord per pactar una normativa conjunta a l’hora d’establir les zones de baixes emissions?
Fonamentalment, té un sentit de coherència. Són mesures que tenen sentit si s’adopten a una escala més enllà de l’estrictament local. La segona corona necessita mecanismes de coordinació que permetin que hi hagi una certa coherència. Sense un àmbit d’aplicació més ampli, es podria posar en dubte l’eficàcia de les zones de baixes emissions.
Ho fa més fàcil al ciutadà?
Per descomptat, perquè és el ciutadà qui en pateix les conseqüències. Visc a Terrassa i és important que el dia que vagi a Granollers trobi la mateixa senyalització i les restriccions que ja coneixeré. Té tot el sentit. A més, s’ha procurat que hi hagi una semblança amb la normativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Però hi ha algunes diferències…
Les fonamentals són aquelles que s’estableixen, vista l’experiència de Barcelona, per resoldre els temes d’adaptació en el temps per a la gent amb més dificultats per fer-ho.
Aquest és un model aplicable a poblacions més petites quan s’hi hagin d’anar sumant?
Totalment.
Les ciutats de l’Arc Metropolità van tard a l’hora d’aplicar les zones de baixes emissions?
Quan em diuen que no compleixen el termini, jo dic que aquestes ciutats fa anys que tenen implantades zones de lliure circulació de vehicles. No només dels més contaminants, de tots! Les zones de baixes emissions són complementàries a les illes de vianants, que ja van ser un canvi radical que va fer que s’evaporés mobilitat. Amb les ZBE, hauria de passar el mateix.
Les ZBE s’estan pensant per als centres de la ciutats però aquestes estan envoltades per grans carreteres on no es plantegen limitacions.
Sí i s’hauran d’analitzar molt bé els resultats que s’obtenen. Caldrà veure fins a quin punt es perceben millores ambientals a partir de delimitar una àrea als centres de Granollers, Mollet o Sabadell amb restriccions per als vehicles més contaminants quan aquestes tenen grans vies de comunicació sense cap tipus de limitació. La contaminació vola i no la para una ratlla en un plànol.
Les ZBE són una mesura més de caràcter didàctic?
Ens condueixen cap a un escenari que ens farà entendre que hem de fer alguna cosa més per anar canviant el model del cotxe sobre el qual ens hem fonamentat. I, per això, és fonamental que hi hagi un seguiment que permeti demostrar a la ciutadania l’eficàcia de les mesures adoptades.
Cal més transport públic a l’Arc Metropolità?
Sí i és molt important per donar resposta quan algú es queixa de les conseqüències d’aquesta mesura. Pots prendre una mesura igual a dos llocs si l’alternativa que pots oferir també és igual. Però, és tant descarat que no és el mateix el transport públic de les ciutats de l’Arc Metropolità respecte a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, que adoptar les mateixes mesures és desequilibrat.
L’objectiu ha de ser canviar un cotxe de combustió per un d’elèctric?
Ha de ser canviar-lo pel transport públic. I, per això, cal una xarxa de transport públic de qualitat i altament competitiva que ens permeti pensar que tenim alternatives a l’ús del cotxe privat. Les congestions no s’arreglen ampliant carrils i posant més vies, s’arreglen amb canvis a les pautes de comportament. I l’única cosa que podem donar com a alternativa a la mobilitat individual és una mobilitat col·lectiva de qualitat i competitiva. I ara no en tenim!
{{ comment.text }}