Més d’una desena de voluntaris es van reunir dissabte al matí a la sala d’actes de la Unió Batllorienca, a la Batllòria, per iniciar una formació pionera sobre el seguiment de petits mamífers semiaquàtics, un projecte impulsat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Fundació Rivus, vinculada al Consorci Besòs Tordera. L’objectiu? Fer créixer una xarxa de ciència ciutadana amb persones voluntàries que permeti recollir dades d’espècies tan desconegudes i poc estudiades com la rata d’aigua, l’almesquera o les musaranyes d’aigua, informa Pol Hermoso.
“Són espècies rares i de les quals hi ha molt poca informació. Qualsevol dada ajuda a conèixer-les millor i, per tant, també a conservar-les. Amb aquests voluntaris establim una relació a llarg termini. La idea és que no es perdi el contacte: fem trobades anuals, tenim grups de WhatsApp… Es crea una petita família”, va explicar la coordinadora del projecte, Lídia Freixas.
Després d’una introducció centrada en els ratpenats aquàtics, Pere Aymerich, expert en mamífers, va desgranar durant tres hores les claus per detectar rastres: excrements, empremtes i altres indicis que permetin fer un cens fiable. També va donar consells pràctics: com escollir el sector i els trams de riu, amb quina freqüència visitar-los i com enviar les dades. “Fer aquest tipus de seguiment amb professionals seria molt car. Però amb molts voluntaris es pot fer una recollida de dades extensa i útil per a informes i articles científics”, apuntava.
Cap a 1/4 de 2 de la tarda, en un dels moments més especials de la jornada, els participants van triar el seu sector d’actuació: des dels Pirineus fins a les planes d’Osona o el Pla de Lleida. “Així mirem si hi ha presència d’espècies en aquell lloc i si és apte per fer els censos”, va explicar Aymerich.
Després va tocar sortir al camp. Els participants es van repartir en cotxes i van conduir uns 25 minuts fins a la riera de Fuirosos, al Montnegre, on van fer la pràctica final. Allà, al costat de l’aigua i entre vegetació espessa, es van posar a buscar rastres reals de musaranya. “La pràctica és la cirereta del pastís. Pots estudiar molt, però s’ha de fer per veure com funciona de veritat”, afirmava l’expert.
Voluntaris com la Patrícia, de Lliçà d’Amunt, valoraven molt positivament la jornada. “He après més en aquests censos que a la carrera. Coneixes el territori i espècies increïbles”, comentava. “Treballo en una associació i proposaré fer-ho en grup. Si no, almenys una prospecció puntual sí que la farem”, afegia l’Alejandro, que és tècnic ambiental. Amb la pràctica acabada, cada voluntari ja tenia les eines per començar a introduir-se en el seguiment d’unes espècies tan fascinants com poc conegudes. La xarxa ja està en marxa.
{{ comment.text }}