Tenir parcs i jardins connectats augmenta la diversitat de papallones a la ciutat. Aquesta és la conclusió d’un estudi liderat per les investigadores Clàudia Pla-Narbona, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, i Yolanda Melero, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), amb dades de Barcelona.
El treball apunta que aquests parcs connectats, propers entre ells un quilòmetre a la rodona i amb poca densitat d’edificacions entremig, augmenta també el nombre d’individus de les espècies més escasses. L’estudi demostra que les zones verdes que compleixen aquestes característiques tenen més espècies de papallones, incloses les que tenen menys capacitat per dispersar-se.
L’estudi recomana enfocar els esforços de gestió en funció de les diferents tipologies de papallones, començant per les absents i les més escasses. Melero defensa que si es millora la connectivitat entres les zones verdes es permet que aquestes papallones arribin des de Collserola i puguin viatjar per la ciutat.
El treball ha agrupat les papallones de Catalunya en quatre tipologies funcionals segons les seves capacitats i requeriments, i ha trobat que a Barcelona hi manquen les espècies de papallones amb menys capacitat de mobilitat. També les que són més exigents pel que fa a la dieta, és a dir, les que tenen erugues que s’alimenten de només una o poques espècies de plantes. Aquestes espècies viuen a Collserola però Barcelona els suposa una barrera ecològica “impenetrable”, afirma Pla-Narbona.
Per contra, les més abundants són les espècies que poden viatjar més i que s’alimenten de moltes plantes diferents.
En total hi ha 36 espècies de papallona a Barcelona, una comunitat homogènia però empobrida, ja que un terç de les espècies són molt abundants i els altres dos terços tenen poblacions escasses en individus. El coautor de l’estudi i investigador associat del CREAD Constantí Stefanescu apunta que si centren els esforços de gestió en els grups d’espècies absents o poc abundants, s’augmentarà el nombre total d’espècies però també s’aconseguirà una composició de la comunitat “rica, diversa i equilibrada”.
L’estudi s’ha fet mitjançant les dades aportades per una trentena de voluntaris que participen en l’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS. Les dades concretes que s’han emprat són les recollides a Barcelona el 2018 i el 2019.
En la investigació també hi ha participat personal investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Complutense de Madrid i la l’Autònoma de Madrid.
{{ comment.text }}