L’Audiència Provincial de Barcelona ha confirmat la sentència del jutjat de Granollers que declara la titularitat pública de la plaça Pau Surell a Caldes. La resolució judicial desestima el recurs que havia presentat el bisbat de Terrassa, que reivindicava la propietat d’aquest espai de 539 metres quadrats situat entre l’església de Santa Maria i les Hortes.
La plaça havia estat immatriculada (inscrita al recinte de la propietat per primera vegada) el 2014. Quan se’n va assabentar, l’Ajuntament va emprendre accions legals per recuperar-la. Aquestes accions havien derivat en la sentència favorable a l’Ajuntament que havia dictat el jutjat de Granollers i que ara ha ratificat l’Audiència Provincial, després que el bisbat va presentar recurs contra aquella primera decisió judicial.
“Des de l’Ajuntament celebrem la decisió judicial ferma perquè d’aquesta manera queda clar que la plaça és un espai públic, de propietat pública i per a ús públic, és a dir, de totes les ciutadanes i ciutadans, i això que és el que defensem i s’havia defensat sempre també des de l’anterior govern municipal”, ha manifestat la portaveu del govern local, Núria Carné.
El bisbat al·legava que l’espai havia estat un cementiri de l’església que, posteriorment, es va reconvertir en una plaça. Des de llavors, l’Ajuntament, que ja havia executat la reforma de l’espai, s’ha encarregat del manteniment, però el bisbat de Terrassa declinava la consideració que l’Ajuntament hagués fet una possessió pacífica, pública i continuada de l’espai, com recollia la sentència del jutjat de Granollers. Per aquest motiu, el bisbat en continuava reclamant la titularitat. De fet, defensava que continués sent d’ús públic, però sense que deixés de ser privada o eclesiàstica.
Aquests arguments no han estat atesos en la nova sentència, que sí que pren en consideració que la plaça la va inaugurar el mateix Ajuntament de Caldes el 1952. En la primera sentència s’aportaven diversos testimonis que aquell havia estat un espai de domini públic des de principi del segle XX. Si bé havia estat l’antic cementiri de l’església, les sentències assenyalen que la diòcesi va renunciar als drets originaris de l’espai.
L’Ajuntament de Caldes assenyala, en un comunicat, que a més de ratificar la primera sentència, favorable als seus interessos, l’Audiència Provincial de Barcelona resol que les costes derivades del judici les haurà d’assumir la institució eclesiàstica.
{{ comment.text }}