Una nova generació de joves viticultors està tornant a posar en valor la vinya vallesana, que durant les últimes dècades havia tingut un pes gairebé anecdòtic per causes com la pròpia complexitat del sector vitivinícola o la creixent pressió urbanística.
És una de les conclusions que es poden treure de la Guia Documental sobre la Vinya al Vallès Oriental que ha publicat Biblioteques de Granollers amb l’objectiu de divulgar les vinyes existents i reivindicar-les com a patrimoni comarcal.
“El Vallès Oriental va experimentar un boom de la vinya a principis del segle XX. Durant un temps la comarca va arribar a tenir una gran superfície de vinya conreada i una activitat vitivinícola important, però amb el pas dels anys tot va anar a la baixa a causa de plagues com la fil·loxera. A finals de segle, moltes d’aquelles vinyes havien quedat abandonades, o bé servien per fer vi casolà en quantitats molt petites, que solien vendre’s a granel o bé eren per consum propi”, explica Vicenç Planas, tècnic de Dinamització Agrària de l’Ajuntament de Granollers.
“Durant els darrers 10 o 15 anys, una nova fornada de petits elaboradors de vi han començat a revertir aquesta situació tot entrant en aquestes parcel·les i explotant al màxim les seves possibilitats. Són viticultors que busquen vinyes velles, que estiguin en desús o que no funcionin a ple rendiment, i d’alguna manera les recuperen arribant a acords amb els seus propietaris per poder-hi fer els seus vins. Tot plegat és una tendència positiva, perquè dona una nova vida a aquestes vinyes”, afegeix Planas.
Segons dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, a hores d’ara el Vallès Oriental té 158,3 hectàrees de vinya conreades, que representen el 0,28% del conreu de vinya al conjunt de Catalunya.
“Durant les últimes dècades s’han perdut moltes vinyes. A la falta de tradició vinícola cal afegir-hi el poc valor afegit que aportaven al terreny. Això ha canviat durant els darrers anys amb la incorporació de diversos municipis vallesans a la DO Alella. El paraigua d’una DO sempre és un incentiu per fer vi, i això en teoria afavoreix la presència de vinyes”, apunta Planas.
Tot i això, la legislació europea continua posant traves a la plantació de vinyes. “Com que està prohibit plantar-ne de noves si no és que prèviament se n’han arrencat de velles, qui vulgui fer vi no té cap altre remei que buscar terrenys ja conreats i arribar a acords amb els seus propietaris. Això també dificulta que persones alienes a la tradició vinícola s’hi puguin dedicar”, conclou.
{{ comment.text }}