Feia temps que Mercè Cuní, veïna de Granollers, volia fer el canvi de nom al català de María Mercedes, la manera com la van inscriure al Registre Civil l’any 1958, quan va néixer. “En aquella època, a tothom ens inscrivien en castellà.” Al gener, va presentar la petició al Registre Civil de Granollers. Fins dimarts de la setmana passada, vuit mesos després, no li va arribar resposta i aquesta ha estat negativa.
El magistrat titular del Registre Civil ho justifica perquè “no procedeix [fer el canvi de nom] quan únicament es pretén substituir-lo pel diminutiu o ús familiar d’aquest donat que és una pràctica habitual a la societat espanyola anomenar-se i conèixer-se socialment a través d’aquest diminutiu o ús familiar”.
Mercè Cuní, que ha denunciat la decisió a les seves xarxes socials, es fa creus de l’argument: “Li neguen a Mercè la categoria de nom propi que és. No estava demanant que em posessin Merche, Merceditas o Merceneta”, comenta Cuní a EL 9 NOU. Ara té un mes per presentar un recurs davant de la Direcció General dels Registres i del Notariat i assegura que ho farà perquè no està d’acord amb els arguments que li donen per impedir el canvi.
“El mateix registre civil regula la possibilitat de traduir el nom de qualsevol persona.” De fet, indica que la funcionària que la va atendre dimarts passat li va apuntar que, si en lloc de Mercè, hagués demanat el canvi per Maria Mercè, potser sí que l’hi haurien concedit. “Però jo em dic Mercè. Vull que tothom em reconegui com em dic i vull que surti als documents oficials. M’emprenya quan veig el meu DNI i veig que hi posa María Mercedes. La meva mare em diu Mercè!”, apunta l’afectada.
“No ho havia fet fins ara perquè pensava que el tràmit era més complicat perquè havia d’anar al jutjat de pau de Mollet, que és on vaig néixer”, relata. A principis d’any, però, va fer el cop de cap. “Fa poc que m’he jubilat i, a més, havia de renovar-me el DNI i el passaport i vaig pensar que ara era el moment”, explica aquesta veïna de Granollers.
Cuní va demanar hora i el 15 de gener va formalitzar la petició al Registre Civil. Va aportar tota la documentació que li van demanar, com factures i rebuts amb el seu nom escrit en català. També dos testimonis que van ratificar que tothom la coneix com Mercè. Una de les dues amigues que van testificar havia estat inscrita quan va néixer com a María Luisa i fa un temps va canviar-se el nom –sense problemes– pel diminutiu Marisa. “En aquest cas, sí que és un diminutiu i no li van posar cap pega”, indica Cuní, que afegeix un altre exemple: “Un amic del meu fill estava inscrit com Joan Enric i va canviar-se el nom per Quique. Hi ha molta gent que va ser inscrita com María Dolores i s’ho han canviat per Lola.”
Després de fer la petició va arribar un llarg silenci. “Em van dir que ja m’avisarien.” A l’estiu, va rebre una notificació que la convocava pel 22 de setembre. “Era una nota molt breu. L’escrit ja no em va agradar però vaig pensar que potser era la manera de dir les coses de l’administració, que és molt eixuta.”
Dimarts de la setmana passada va ser atesa per la mateixa funcionària del Registre Civil que al gener. Amb l’expedient a la taula, “va marxar i va estar una bona estona fora”. “Quan va tornar em va dir que no hi havia bones notícies i que m’havien denegat el canvi de nom”, relata Cuní. “Em va comentar que des de fa un any moltes peticions s’estan denegant”, afegeix la veïna de Granollers. “Em va fer la sensació que era una decisió per un tema polític i li vaig dir a la funcionària.”
Mercè Cuní també lamenta que hagin tardat vuit mesos a contestar-li. “Vaig veure que l’expedient estava denegat amb data de març.” La funcionària va justificar la demora per l’aturada provocada per l’estat d’alarma per la pandèmia de la Covid-19. “Ho vaig demanar i em van dir que amb el coronavirus…”
