Dani Julià: “No ets d’allà d’on neixes, sinó d’allà on fas arrels”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Dani Juliá, de 43 anys, és el director general de la Fundació i l’Associació REIR (Recursos Educatius per a la Infància en Risc) i de l’entitat Eines per Tothom. Defensa a capa i espasa la seva professió d’educador social. I un dia marxa de Cadis, per què? Em vaig llicenciar en Història, però soc educador social i Catalunya i el País Basc eren el paradís de la meva professió. Vaig tenir la sort de venir a treballar al Centre Cívic Sagrada Família, a Barcelona, amb un contracte d’estiu. I d’allà em van dir: “Per què no et quedes a la Barceloneta, que hi ha molts immigrants andalusos i aniria molt bé una persona de Cadis per treballar al carrer?” Tenia 23 anyets. Cadis és una de les capitals de l’Estat més maltractades per les crisis. La gran enfonsada va arribar amb el tancament de les drassanes i la indústria naval. És una ciutat que es va reconvertint al sector turístic, però a un ritme molt lent. M’estimo molt casa meva, els meus pares són allà i baixo dos cops l’any. Però el meu ritme d’activitat és el d’aquí, on l’emprenedoria es pot desenvolupar, no pas amb facilitat, perquè també has de lluitar molt, però almenys hi ha rems per tirar endavant. Allà és molt complicat. L’atur és molt gran. La majoria de companys meus de l’EGB i el BUP són fora. Han marxat? Sí, hi ha gent a prop, a Sevilla, i hi ha molta gent a Madrid. I tinc companys que viuen a Miami, a Brussel·les, als Països Baixos, a tot arreu. És una ciutat on la gent que es belluga es mou. En arribar a Catalunya va trobar cap xoc? Va ser durillo trobar-se sol a Catalunya amb 23 anys. Els primers anys vaig treballar molt. Ho necessitava per tenir diners, adquirir experiència i ocupar el temps. Vaig perdre molt pes i vaig gastar moltes sabates caminant per Barcelona ciutat. Però tenia molt clar per què havia vingut. I si hagués anat a Londres, a Berlín o a Honolulú hauria après la cultura, els costums i l’idioma. Llavors vaig fer l’aposta d’aprendre català i parlar-lo al més ràpid possible. No tenia temps ni diners de fer cursos i vaig aprendre amb la premsa gratuïta dels trens i la tele. Tot el dia mirava TV3 i llegia el Metro i el 20 Minuts. La premsa va ser el meu llibre de text. Al cap de sis mesos escrivia català perfectament i parlar em va costar una mica més per allò de la vergonya. Però, vaja, a l’any i escaig, ja em defensava. I la raó de venir a Granollers? Per amor, la meva primera parella era d’aquí. Va ser una casualitat, però al final ha estat clau. De Barcelona vaig anar a treballar al Baix Montseny, al centre de menors de Gualba. Em vaig convertir en el director d’un centre de menors més jove de Catalunya. Tinc molt clar que de Granollers no marxaré i ara visc al centre. Cadis és casa meva, però la meva llar és Granollers. No ets d’allà on neixes, sinó d’allà on fas arrels. Un educador social controla que el carrer no bulli? La nostra funció és la d’educar. I la nostra feina principal ha de ser la prevenció més que no pas el control. Hem d’evitar que passin coses, no soc aquí per posar solucions a coses mal fetes. Si pogués tancar els centres de menors que porta la meva entitat, els tancaria perquè significaria que cap nen necessita un d’aquests centres. Els educadors socials treballem al carrer, capacitem les famílies, els joves, els formem, els proporcionem eines... Passes una mala ratxa? Doncs et donem un cop de mà, però has de ser tu mateix qui tiri la teva vida endavant. Al final, si fem dependents socials, gent que visqui de les ONG o de les administracions, no els estarem ajudant. Jo no crec en la caritat al món de l’educació social. No estic en contra d’aquest model de caritat, però hem d’anar més enllà, hem de fer molt més que pal·liar mancances de manera material. Els educadors socials hem de buscar rigor científic, no tot ha de ser tapar forats. [caption id="attachment_149276" align="alignnone" width="400"] Dani Julià, educador social / Griselda Escrigas[/caption]

Dani Julià: “No ets d’allà d’on neixes, sinó d’allà on fas arrels”

El tercer millor panettone de xocolata de l’Estat, a Sant Esteve de Palautordera

Sant Fost suspèn la primera jornada del pessebre vivent per les limitacions per la pesta porcina

Uns treballs forestals obliguen a canviar de lloc el pessebre vinent de Martorelles

Veus torna per novè any al Liceu amb ‘El conte de Nadal’

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Un habitatge de Sant Esteve ha estat escollit entre els 50 millors del món fets amb maons

Condemna a una residència de Granollers per la mort d’un home 19 dies després d’ingressar-hi

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Mor Lluís Álvarez, professor d'educació física a l'Escola Pia de Caldes durant 30 anys

Els Mossos investiguen un robatori amb intimidació en un establiment de l'Ametlla

Mor a 90 anys Juan Araujo, molt actiu en la vida associativa de Granollers

Activat un avís preventiu per partícules en suspensió a vuit municipis del Vallès Oriental

Nacho Simón deixarà divendres l’alcaldia de Lliçà d’Amunt

El PSC escull David Morales per rellevar Nacho Simón a l'alcaldia de Lliçà d'Amunt

El tercer millor panettone de xocolata de l'Estat, a Sant Esteve de Palautordera