Dani Julià: “No ets d’allà d’on neixes, sinó d’allà on fas arrels”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Dani Juliá, de 43 anys, és el director general de la Fundació i l’Associació REIR (Recursos Educatius per a la Infància en Risc) i de l’entitat Eines per Tothom. Defensa a capa i espasa la seva professió d’educador social. I un dia marxa de Cadis, per què? Em vaig llicenciar en Història, però soc educador social i Catalunya i el País Basc eren el paradís de la meva professió. Vaig tenir la sort de venir a treballar al Centre Cívic Sagrada Família, a Barcelona, amb un contracte d’estiu. I d’allà em van dir: “Per què no et quedes a la Barceloneta, que hi ha molts immigrants andalusos i aniria molt bé una persona de Cadis per treballar al carrer?” Tenia 23 anyets. Cadis és una de les capitals de l’Estat més maltractades per les crisis. La gran enfonsada va arribar amb el tancament de les drassanes i la indústria naval. És una ciutat que es va reconvertint al sector turístic, però a un ritme molt lent. M’estimo molt casa meva, els meus pares són allà i baixo dos cops l’any. Però el meu ritme d’activitat és el d’aquí, on l’emprenedoria es pot desenvolupar, no pas amb facilitat, perquè també has de lluitar molt, però almenys hi ha rems per tirar endavant. Allà és molt complicat. L’atur és molt gran. La majoria de companys meus de l’EGB i el BUP són fora. Han marxat? Sí, hi ha gent a prop, a Sevilla, i hi ha molta gent a Madrid. I tinc companys que viuen a Miami, a Brussel·les, als Països Baixos, a tot arreu. És una ciutat on la gent que es belluga es mou. En arribar a Catalunya va trobar cap xoc? Va ser durillo trobar-se sol a Catalunya amb 23 anys. Els primers anys vaig treballar molt. Ho necessitava per tenir diners, adquirir experiència i ocupar el temps. Vaig perdre molt pes i vaig gastar moltes sabates caminant per Barcelona ciutat. Però tenia molt clar per què havia vingut. I si hagués anat a Londres, a Berlín o a Honolulú hauria après la cultura, els costums i l’idioma. Llavors vaig fer l’aposta d’aprendre català i parlar-lo al més ràpid possible. No tenia temps ni diners de fer cursos i vaig aprendre amb la premsa gratuïta dels trens i la tele. Tot el dia mirava TV3 i llegia el Metro i el 20 Minuts. La premsa va ser el meu llibre de text. Al cap de sis mesos escrivia català perfectament i parlar em va costar una mica més per allò de la vergonya. Però, vaja, a l’any i escaig, ja em defensava. I la raó de venir a Granollers? Per amor, la meva primera parella era d’aquí. Va ser una casualitat, però al final ha estat clau. De Barcelona vaig anar a treballar al Baix Montseny, al centre de menors de Gualba. Em vaig convertir en el director d’un centre de menors més jove de Catalunya. Tinc molt clar que de Granollers no marxaré i ara visc al centre. Cadis és casa meva, però la meva llar és Granollers. No ets d’allà on neixes, sinó d’allà on fas arrels. Un educador social controla que el carrer no bulli? La nostra funció és la d’educar. I la nostra feina principal ha de ser la prevenció més que no pas el control. Hem d’evitar que passin coses, no soc aquí per posar solucions a coses mal fetes. Si pogués tancar els centres de menors que porta la meva entitat, els tancaria perquè significaria que cap nen necessita un d’aquests centres. Els educadors socials treballem al carrer, capacitem les famílies, els joves, els formem, els proporcionem eines... Passes una mala ratxa? Doncs et donem un cop de mà, però has de ser tu mateix qui tiri la teva vida endavant. Al final, si fem dependents socials, gent que visqui de les ONG o de les administracions, no els estarem ajudant. Jo no crec en la caritat al món de l’educació social. No estic en contra d’aquest model de caritat, però hem d’anar més enllà, hem de fer molt més que pal·liar mancances de manera material. Els educadors socials hem de buscar rigor científic, no tot ha de ser tapar forats. [caption id="attachment_149276" align="alignnone" width="400"] Dani Julià, educador social / Griselda Escrigas[/caption]

Dani Julià: “No ets d’allà d’on neixes, sinó d’allà on fas arrels”

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera