Eduardo Abarca: “La immigració és l’efecte col·lateral de la globalització”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Eduardo Abarca, de 63 anys, viu a Lliçà d’Amunt i ha viscut a Granollers. El seu avi català es dedicava a fer campanes i va marxar a l’Argentina a començaments del segle XX. Si cal sentir-se res, ell se sent “retornat”. Quant temps fa que és a la comarca? Disseny anys, vaig arribar el 2001. El meu avi i la meva àvia eren catalans i quan vaig arribar ho vaig fer per allò que anomenaven “los retornados”. “Los retornados”? Abans de marxar a l’Argentina, el meu avi feia campanes d’església aquí a Catalunya. I la figura dels retornados és justament això: gent o les seves famílies d’origen català que un dia van tornar cap aquí. I per què va marxar el seu avi? Per feina. Ho va fer a principis del 1900. Van marxar ell i 26 persones més a construir un pantà a l’Argentina. Pel seu ofici de ferrer, el meu avi havia de fer les comportes d’aquell pantà. I després de l’obra, en una ciutat molt maca que es diu Bialet Massé, li van concedir terres. I una mica igual la meva àvia: va deixar la seva Barcelona natal i va marxar cap allà. El meu pare, no. El meu pare és argentí. Quan era petit, vaig viure amb molts costums que no sabia ben bé d’on eren. Amb el temps, em vaig adonar que no eren res més que costums i maneres de fer catalanes. Vostè creu en el karma? Què vol dir? Doncs que molt sovint fem coses, no sabem ben bé per què, però que semblen connectades. Ara fa uns dies vaig ser a la festa del Vilamagore Medieval, a Sant Pere de Vilamajor. I allà vaig voler anar a dibuixar les seves campanes, suposo que per aquella cosa de l’avi i les seves campanes. El meu pare també dibuixava molt. Suposo que per això la vocació de dibuixar. Però vostè és economista. Sóc llicenciat en Administració d’Empreses i vaig fer un màster d’Economia Internacional a Barcelona. L’economia sempre m’ha agradat. I, mira que és curiós: un dels fenòmens que estudiàvem en aquell temps era la globalització, que no és altra cosa que la llibertat dels capitals i les empreses d’anar al país o al lloc que sigui. En aquella època potser no es va preveure que la globalització també implicaria el moviment de persones. Mirem què està passant amb la immigració aquí mateix a Espanya o a França o a Itàlia o als EUA. Es vol posar portes al que és una onada que no es pot aturar. A mi em sembla que la immigració és l’efecte col·lateral de la globalització, és una conseqüència del sistema econòmic. Amb més obstacles o amb més fronteres, com diu aquest Pablo Casado del PP, per exemple, no ho pararan pas. Quan va decidir marxar de l’Argentina? Treballava fent projectes d’inversió, però la cosa a l’Argentina es va posar molt i molt difícil. I el 2000 vaig decidir venir cap aquí pensant que seria fàcil. Em va costar molt trobar un forat per treballar en allò meu. Hores d’ara, vostè fa de dibuixant i il·lustrador. Què hi troba en el dibuix? Per a mi, el dibuix és com una teràpia. Tots generem energia, oi? I aquesta energia l’hem de treure per algun lloc. Hi ha gent que fa ioga, hi ha qui balla, hi ha qui corre... Sense anar gaire lluny, la meva neta fa teatre. Cadascú despleguem l’energia com podem. La persona necessita canalitzar la seva energia. Lamentablement, amb el sistema capitalista actual, tota aquesta energia es transmet a la feina. Per això la feina és tan important per a tothom. Sense feina, no es pot viure. És una qüestió d’energia. També és una qüestió econòmica, naturalment. El dibuix, per a mi, és el que fa que em llevi al matí. I sempre tinc coses i projectes. S’imagina tornant a l’Argentina? No gaire. Representa que hauria de tornar des de fa nou anys... Els meus fills són aquí... Som com les plantes i no m’agradaria que em tornessin a canviar de torreta. [caption id="attachment_121057" align="alignnone" width="400"] Eduardo Abarca, lliçanenc de Córdoba (Argentina) / Griselda Escrigas[/caption]

Eduardo Abarca: “La immigració és l’efecte col·lateral de la globalització”

L’exposició de portades de l’especial de Nadal d’EL 9 NOU, a l’Institut Celestí Bellera, de Granollers

Khalil Gibran i la poesia mística d’‘El Profeta’

Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez, publiquen un llibre sobre Muzio Clementi

Mor a 85 anys Miquel Pujol, de les Franqueses, aficionat al maquetisme ferroviari

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat

Les Gitanes de Cardedeu es traslladen a una plaça més gran