El lliurament del guardó es va fer al Centre Cultural, i en representació de l’autor del llibre, mort el 1982, van recollir el guardó els seus dos néts, Jordi i Pere Roca.
L’ensulciada relata la història del propi autor que, per formar part d’ERC i exercir el càrrec de regidor de Sanitat a l’Ajuntament de Mollet durant l’època franquista, va haver de fugir de Barcelona cap a França. A la frontera el van enxampar i el van empresonar al camp de concentració d’Argelers. Finalment, l’última part del llibre narra com Roca fuig del camp de concentració i retorna a Catalunya, i es refugia i s’amagant al Montseny i a la serra de Collserola. El veredicte va ser el resultat de la deliberació entre els experts que formaven el jurat estatal. Es van acabar decantant per una obra de “gran qualitat i petits detalls anecdòtics”. L’alcalde Rafael Ros va destacar el ritme, la frescor del relat i el llenguatge popular que s’utilitza fins i tot en el títol (Pere Roca va aclarir que ensulciada vol dir col·lapse).
“Tot i que tracta una temàtica molt recorrent, la penúria de la guerra, l’obra inclou un aspecte innovador, que és la decisió que pren el protagonista de fugir del camp de concentració”, va comentar Jordi Molet, director general del diari EL 9 NOU i membre del jurat. Els organitzadors també es van mostrar satisfets de la participació: es van presentar 18 obres, tres més que l’any passat. En les 16 edicions el Fons Documental ja guarda 346 obres i, en total, aquest arxiu consta de 2.731 documents, que s’aniran ampliant, ja que el mateix dissabte es va anunciar que ja està oberta la convocatòria per la propera edició.
Després d’una gala que va combinar la lectura de fragments dels llibres i la interpretació de peces musicals per part dels alumnes de l’Escola Municipal de Música, els familiars de Roca van marxar agraïts pel premi, que els permet publicar l’obra i els concedeix 1.200 euros. La resta de finalistes, Salvador
Gomis, José M. Mallafré, Joan J. Monferrer i Rosa M. Pascual, tot i no endur-se l’obsequi, també se’n van anar satisfets d’haver deixat empremta a la història.
{{ comment.text }}