Fàtima Gassama: “Els professors de l’institut es van equivocar molt amb mi”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONSFàtima Gassama, de 27 anys, és feliç perquè torna a estudiar i somia a fer-se periodista. Mare de tres fills, treballadora en una hamburgueseria i estudiant de la UOC, és una dona tossuda. Viu entre Granollers i Bellavista. Els seus pares no són d’aquí, oi?El meu pare és de Guinea Conakry i la meva mare és de Gàmbia. El meu pare va venir el 1989 i ma mare el 1990 o 1991. Van ser dels primers immigrants.El meu pare va venir demanant asil polític perquè a Guinea hi havia hagut un cop d’estat i va venir sense recursos. De fet, el seu destí final no era Espanya, ell volia anar a França. Vostè té 27 anys. Devia ser de les poques catalanes negres a escola.El meu col·le, el Joan Camps, es va inaugurar gairebé en el meu any. Jo vaig néixer al 1992 i l’escola es va inaugurar el 1995. Jo –i ma germana després– érem les úniques negres del col·le. Les mestres en aquell moment procuraven per tu, et feien participar constantment a classe, feien el possible i l’impossible per comunicar-se amb els meus pares. El meu pare encara parlava una mica d’espanyol, però la meva mare no parlava res més que mandinga. L’acollida que vostè va rebre a l’escola s’assembla a la que reben els seus fills?No té res a veure. És una pena, però no té res a veure. No em puc queixar perquè jo tinc molta sort amb les profes dels meus fills. Però també és feina meva. O sigui, jo m’implico perquè els profes es comuniquin amb mi. Soc jo qui ha de prendre la iniciativa per demanar: com va el nen?, en què va malament?, com es porta?... No hi ha aquella iniciativa de les meves profes. Quan era petita, les profes sabien que si no feia els deures o estudiava a classe, a casa difícilment ho faria. Per exemple, els deures de català o de castellà. Els meus pares no em podien ajudar gens. L’altre dia en una reunió de l’escola, ens van dir que només nou nens havien portat els deures. Per sort, un dels nou era el meu fill. Però em preguntava: “Què està passant aquí? No li heu dit res als pares abans? No us estranya que passi?” I tant és que siguin negres, blancs, catalans, espanyols, oi? Vostè va deixar d’estudiar perquè va voler independitzar-se.No va ser una decisió forçada, però m’hi vaig veure obligada. Quan era a l’insti em vaig trobar profes genials pels quals donaria la vida i altres que tatxaria del mapa. Em va influir molt el que em deien aquests últims. No vaig trobar suport al Batxillerat i va ser un desastre total. Ara que torno a estudiar a la UOC em reafirmo que els professors es van equivocar molt amb mi. Em vaig trobar molt sola. Moltíssim. I es va posar a treballar.Ja treballava d’abans, ho feia des dels 16 anys. Els caps de setmana anava a treballar i entre setmana a l’institut. I com es va encendre la bombeta de voler ser universitària?Amb 24 o 25 anys, a ma germana li deia: “Quina enveja que hagis acabat la teva carrera.” Jo no podia anar a una universitat convencional perquè no tinc temps, tinc tres fills, una casa, una feina de 40 hores... però vaig trobar la UOC, on feien Comunicació. Ho intento? Què hi perdo? Cinc-cents euros? Vaig pensar molt en mi i em vaig matricular. Anava amb tanta por de no fer-ho bé, de no aprovar... però com que és una cosa que m’agrada vaig fent, vaig fent. Sembla fàcil.Abans d’estudiar a la UOC, arribava cansada a casa, m’escarxofava al sofà i no feia res de res. I ara quan arribo, engego l’ordinador, llegeixo i m’agrada l’estudi! A casa, el seu company i els seus fills li donen suport?Al meu fill gran li fa molta il·lusió, els altres dos són massa petits. I a la meva parella, al principi no li feia gràcia. Però ara que ha vist que em tiro nits sense dormir per estudiar, que no em queixo, que vaig fent i que he aprovat les assignatures, s’ho pren d’un altra manera. Fàtima Gassama, estudiant de Comunicació a la UOC / Griselda Escrigas

Fàtima Gassama: “Els professors de l’institut es van equivocar molt amb mi”

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet