El treball va guanyar un accèssit de la Beca Montornès de Recerca Històrica 2010, i ara l’Ajuntament l’ha publicat amb un tiratge de 1.000 exemplars, que es poden sol·licitar a l’Arxiu Municipal i a la Biblioteca.
Per elaborar aquest llibre, l’autor ha seguit el mateix sistema que els anteriors, consistent a parlar amb molta gent del poble i a buscar la màxima documentació possible, tant als arxius particulars com al municipal. En aquest últim cas, Garcia-Pey destaca la col·laboració de l’arxiver Nicolau Guanyabens.
El resultat d’aquest treball, que Garcia-Pey va començar a principis dels anys 90 amb l’alcalde d’aquell moment i la col·laboració d’alguns veïns que ja no hi són, és un llibre de consulta amb més de 1.300 entrades ordenades alfabèticament amb les denominacions antigues i modernes que s’han fet servir al municipi per identificar les cases, els llocs i les persones. A més de la informació, s’adjunten 120 fotografies i un plànol toponomàstic del terme. El pròleg és de l’escriptor Ignasi Riera.
EVOLUCIÓ CONSTANT
Segons l’autor, Montornès, igual que altres pobles del Vallès Oriental, ha evolucionat molt de pressa, i ha passat en pocs anys de ser “un poble de pagès a un lloc molt industrial i amb un important creixement de la població. És un municipi que ha canviat totalment la seva forma de ser. És un canvi molt bestial, passant de ser zona pagesa a zona urbana”. També han evolucionat molt ràpidament les zones de regadiu de vora el Congost i el Mogent fins a les parts més altes, fins al turó de Sant Miquel.
Un dels topònims importants de Montornès del Vallès que remarca Garcia-Pey és el de vinyes velles. “Alguns dels pagesos amb més tradició de Montornès encara no han deixat de conrear part d’unes vinyes que encara es conserven molt bé”. Un torrent del municipi pren aquest nom. De nissagues, destaca la dels Viñallonga.
{{ comment.text }}