Groc de colza, groc delicat

Les flors grogues de la colza apunten l’inici de la primavera a la comarca des de no fa gaires dècades. Tot i la fama que va recollir la mortal crisi de l’oli de colza adulterat als anys 80 del segle XX, aquesta planta de la família dels naps ha anat fent forat als conreus del Vallès Oriental i de la resta del país. Segons dades del Departament d’Agricultura, a la dècada del 2010 només s’hi plantaven entre 2.000 i 3.000 hectàrees a Catalunya. El 2020 el nombre d’hectàrees es va multiplicar per sis i va arribar a 12.600. El veterà fotògraf PERE CORNELLAS ha immortalitzat en aquesta imatge el camp de colza de Can Draper, a l’Ametlla, una instantània en què el groc de les flors emmarca el mas fortificat, la torre del mas –on hi ha una capella– i, una mica més enrere, el campanar de la parròquia de Sant Genís, el santuari de Puiggraciós i l’ermita de Sant Nicolau. El groc llampant crida l’atenció per fer-se una selfie, però alerta de no trepitjar el conreu i encara menys d’accedir a dins del camp. Els pagesos avisen que si es xafa la colza trepitjant-la, el tronc es trenca i ja no es torna a posar dret, un accident que no paga la pena si dispara la imatge des del camí o el marge.