El pi pinyer de Can Valls d’Olzinelles, a Sant Celoni, va caure el gener del 2009 per una forta ventada, amb ratxes d’entre 110 i 120 quilòmetres per hora. Amb 36,3 metres d’alçada, era considerat el més alt de Catalunya i, segons apunta l’ambientòleg Martí Boada, el seu origen es remunta a l’any 1820. El pi, que fins ara tenia guardat l’Ajuntament de Sant Celoni, servirà a l’artista Jaume Plensa per crear una peça d’art.
L’escultor i el seu equip van recollir l’exemplar la setmana passada al magatzem municipal de la Cambra Agrària –on estava guardat fins ara– després de negociar-ho amb l’Ajuntament. Des que va conèixer l’existència del pi, Plensa ha visitat tres vegades Sant Celoni. Per recollir-lo, l’escultor va arribar acompanyat d’un equip de serradors i es va endur el pi per parts. “A Sant Celoni en queden l’arrel, la soca i les branques secundàries”, diu Martí Boada.
El pi havia de ser la icona del Museu Europeu del Bosc, un projecte que finalment està distribuït en diferents espais del municipi, lluny del gran edifici que havia projectat inicialment el consistori. L’obra derivada del tractament del pi encara és un enigma.
Un pi espectacular
L’escultor, amb obres arreu del món, es va interessar pel pi de Can Valls després que l’ambientòleg Martí Boada li va fer saber d’aquest exemplar. “És un pi espectacular. Li vaig ensenyar i em va dir que vindria a veure’l. En va quedar enamorat”, assegura Martí Boada. Segons diu l’ambientòleg, el pi pinyer de Can Valls és excepcional.
“Hi van arribar a nidificar set o vuit menes d’ocells”, explica. A més, el pi era al camí d’Olzinelles, vora una riera, i no va desenvolupar del tot les arrels. Tal com el descriu Boada en un poema escrit aquest novembre, era un “pi formós, esvelt”, però “afeblit”. “Potència aèria / debilitat basal / columna forestal / quasi perfecta / fluixa però / en biomassa subterrània”, li dedica Boada.
{{ comment.text }}