Jirí Zavrel: “El reiki és una teràpia complementària als tractaments dels metges de sempre”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Jirí Zavrel, de 39 anys, arriba amb bicicleta cada matí a l’empresa familiar tèxtil de Cardedeu on treballa. També és mestre de reiki, la medicina oriental d’imposar les mans i redirigir l’‘energia universal’. Com és que de Txèquia arriba aquí? Per amor. Vaig estudiar anglès a Anglaterra i allà vaig conèixer la que seria la meva dona, que és de Barbens, a prop de Tàrrega. Quan érem a Anglaterra vam decidir establir-nos a Barcelona. I de Barcelona a Cardedeu? Volíem tenir família i vam buscàvem un lloc per fer créixer els fills. Barcelona és massa gran, massa sorollosa... Vam agafar un mapa i vam fer-li una rodona per trobar llocs a mig hora o tres quarts en tren i a prop de mar i a prop de muntanya. Després de la Garriga, Cardedeu era el lloc ideal. Tenien clar que volien viure al Vallès Oriental Molt. I també perquè ens agrada el verd, el bosc i el Montseny és preciós. Què és això del reiki? És una teràpia que prové del Japó i que treballa amb l’energia universal, l’energia que ens envolta. I som capaços de canalitzar-la allà on volem: al cos d’algú altre o al nostre cos. I com es fa aquesta canalització? Amb molta pràctica amb un mateix. Per a mi, el reiki és un estil de vida. És com el ioga: pot ser una sèrie d’exercicis físics o pot ser un estil de vida. És a dir, pensar diferent, comportar-se diferent, amb més estimació, amb més amor, amb més alegria. Saber que tu ets el que decideix si ets feliç o no. Si t’adones que l’energia és vibració, és amor, i que nosaltres som energia, aleshores és més senzill ser feliç. Saps que ningú no vol fer-te mal, que la decisió és teva. El treball del reiki és amb tu mateix. El primer pas és intentar solucionar els problemes físics i després ve tot allò mental i espiritual. Anant a poc a poc i al cap d’uns anys de treball, sents la capacitat. I tothom la té. Els nens petits la tenen... La teva mare, també. La meva mare? Quan eres petit i et feia mal el cap, què feia la teva mare? Et posava la mà al front, oi? Quan et fa mal la panxa, què fem? Te l’abraces amb les mans. El cos sap que l’energia és allà, que flueix i que pot millorar després de posar-s’hi les mans. Com va descobrir el reiki? Sabia més o menys en què consistia, però no m’hi havia fixat gaire. Quan va néixer el nostre primer fill, érem a un parc i la meva dona no es trobava bé. Allà hi havia una noia que ens va dir: “Si voleu, us puc ajudar.” I li vam dir: “Endavant!” Aleshores va posar-li les mans uns 20 minuts o mitja hora i la meva dona es va trobar molt millor. Llavors vaig començar a perseguir què volia dir reiki, vaig llegir llibres, vaig fer cursos i vaig practicar molt. I l’any passat vaig acabar el mestratge amb Lídia Salas, una mestra de Barcelona molt coneguda. Ella va ser la fundadora de l’Associació de Terapeutes de Reiki de Catalunya i promou voluntariats de reiki a hospitals i geriàtrics. És molt bonic. Professionalment no s’hi dedica. No, no. Ho faig amb la família, amb coneguts, però també fem de tant en tant trobades de reiki al Centre Aloges de Cardedeu. Què li sembla que el reiki es consideri una pseudomedicina? Ho entenc perquè tenen por i no coneixen ben bé què és. Si algú que no és metge diu, per exemple, que el càncer es pot curar amb el reiki no estarà dient la veritat. El reiki o l’acupuntura són teràpies complementàries als tractaments dels metges de sempre. Per cert, s’ha de dir República Txeca o Txèquia? Hi qui diu República Txeca i es fa pesat. Massa llarg, oi? Fa dos o tres anys hi va haver una campanya per difondre Txèquia i els esportistes, a les samarretes, duien Txèquia en lloc de República Txeca. Eslovàquia també és una república. O Polònia, o Alemanya, o Rússia. Per a mi, tant és qualsevol dels dos noms. [caption id="attachment_128321" align="alignnone" width="400"] Jirí Zavrel, cardedeuenc de Txèquia / Griselda Escrigas[/caption]

Jirí Zavrel: “El reiki és una teràpia complementària als tractaments dels metges de sempre”

EL 9 NOU dona divendres el conte ‘El peluix sota la pluja’

El Museu Abelló proposa un recorregut per les Galeries Dalmau

Es presenta ‘Els dijous blaus del doctor Pagès’ a l’Anònims de Granollers

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet