Jorgelina Rasmussen: “M’agraden les coses càlides, que són les que al final fan una llar”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Jorgelina Rasmussen, de 47 anys, és arquitecta i viu a Cardedeu des de fa anys. Amb bombetes, fustes, ferro i paper fa llums artesans únics per aconseguir llars més acollidores. El seu cognom no sembla gaire llatí. És danès. El meu besavi era danès i va marxar a l’Argentina. Tinc una barreja de danès, anglès, italià... Per què va marxar de l’Argentina? Vaig venir tota sola, la meva família encara continua tota allà. Em venia molt de gust fer un canvi de vida i fer un canvi de debò, gros: ni un canvi de pis ni un canvi de ciutat... I volia conèixer Europa. Uns amics dels pares vivien a Granollers i el primer mes vaig ser a casa seva. Tenia un bitllet de sis mesos i ara ja fa 20 anys que hi soc. Què és el que la va fer decidir-se a establir-s’hi? Vaig anar llogant pisos compartits a Barcelona fins que en vaig trobar un per a mi sola. I justament allà és on vaig començar a fer llums. El pis era moblat i hi havia coses que no m’agradaven gens i vaig voler canviar-les. El primer any és dur, però després et vas quedant i vas fent arrels. Fas amics i els amics són més autèntics. I com descobreix Cardedeu? El meu company és d’aquí. I inicialment vivíem a Gràcia, a Barcelona. Jo tenia un taller a la plaça del Diamant. Era un taller antic, amb terra hidràulic, molt maco. Va néixer el meu primer fill i vaig deixar aquell taller i em vaig endur la feina a casa. I quan va néixer la meva filla ens vam preguntar tots dos: “Què fem aquí a Barcelona?” Els nens no podien estar lliures i jo tenia ganes de natura. Sortir de casa i veure arbres i camp. I el meu company, que es dedica a fer il·luminació de teatre, un dia va venir a Cardedeu a treballar. I en tornar em va dir: “Cardedeu és maco.” Vam trigar gairebé un any fins a trobar casa. Però ara fa vuit anys que som aquí i estic encantada. D’on va néixer la seva passió per construir llums? Vaig estudiar arquitectura i vaig començar amb el projecte d’un local que s’havia de convertir en un habitatge a Barcelona. I també vaig treballar amb una decoradora un temps. Quan va començar la crisi, jo feia coses: llums, arracades, penjolls... I vaig començar a vendre’ls amb el boca orella. I així, de mica en mica, es va fent... Segurament l’arquitectura et dona les eines per dedicar-t’hi i potser també ajuda tenir una mica de sensibilitat. M’agraden les coses càlides, que són les que al final fan una llar. Entrar a una casa i que aquella casa t’aculli. I la llum és fonamental. Tan important és la llum? Absolutament. Molt. Imagina que arribes a casa teva després d’haver treballat tot el dia... i engegues un llum càlid. Hi ha un clima diferent, oi? Com les espelmes. Un cop vam anar a Munic i jo al·lucinava amb les seves tavernes. Gairebé totes tenen una llum que et convida a entrar. Als països nòrdics, als països de sobre nostre, que no gaudeixen de gaire llum solar, els espais els cuiden moltíssim. Quin és el secret per treballar amb llum i arribar a fer una làmpada? Jo faig servir diferents filtres perquè la llum sigui càlida. I em preocupa que el llum transmeti confort. No faig servir colors freds. Els fluorescents, els ulls de bou, les llums fredes, em recorden la cuina. La llum per viure a casa de gust ha de ser una llum càlida. I també que hi hagi diferents punts de llum repartits per l’espai. I, és clar, tenir prou llum per llegir. Però, vaja, per crear un clima de llar cal una llum càlida. Quins són els seus referents? M’inspiren arquitectes com Barragan, que és un arquitecte mexicà que treballa molt bé. M’agraden molt els ambients japonesos i els seus llums. Els climes que aconsegueixen amb els tatamis i els colors terra. M’agrada Ingo Maurer, que és un dissenyador alemany que fa coses molt especials. Però m’inspiren moltes coses, sobretot relacionades amb l’arquitectura. [caption id="attachment_124272" align="alignnone" width="411"] Jorgelina Rasmussen, cardedeuenca a de Rosario (Argentina) / Griselda Escrigas[/caption]

Jorgelina Rasmussen: “M’agraden les coses càlides, que són les que al final fan una llar”

‘Joc de cartes’ busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Ouineta guanya el Premi Joventut al 24è Sona9

Animal Religion s’estrena com a companyia convidada del TAG

Ouineta, de la Roca, disputa la final del concurs Sona 9 aquest dissabte

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Una altra cadena de forns aposta pel centre de Granollers

Canovelles mou el mercat dels diumenges cap al tram industrial del passeig de la Ribera

'Joc de cartes' busca les millors postres a quatre restaurants del Vallès Oriental

Sis detinguts en un operatiu policial lligat al mercat setmanal de Granollers

Bolca un camió que transportava vedells a la carretera de l’Ametlla a Bigues

Canovelles negocia la compra d’un solar per fer-hi el mercat

Mor Fina Planas, vinculada al teixit cultural i teatral de Cànoves i Cardedeu

Cardedeu porta a la fiscalia el presumpte assetjament sexual d'un treballador a una noia

Foc en un local adjacent a un restaurant de Granollers

Enxampen una furgoneta amb material falsificat a l'entorn del mercat de Canovelles