Jorgelina Rasmussen: “M’agraden les coses càlides, que són les que al final fan una llar”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Jorgelina Rasmussen, de 47 anys, és arquitecta i viu a Cardedeu des de fa anys. Amb bombetes, fustes, ferro i paper fa llums artesans únics per aconseguir llars més acollidores. El seu cognom no sembla gaire llatí. És danès. El meu besavi era danès i va marxar a l’Argentina. Tinc una barreja de danès, anglès, italià... Per què va marxar de l’Argentina? Vaig venir tota sola, la meva família encara continua tota allà. Em venia molt de gust fer un canvi de vida i fer un canvi de debò, gros: ni un canvi de pis ni un canvi de ciutat... I volia conèixer Europa. Uns amics dels pares vivien a Granollers i el primer mes vaig ser a casa seva. Tenia un bitllet de sis mesos i ara ja fa 20 anys que hi soc. Què és el que la va fer decidir-se a establir-s’hi? Vaig anar llogant pisos compartits a Barcelona fins que en vaig trobar un per a mi sola. I justament allà és on vaig començar a fer llums. El pis era moblat i hi havia coses que no m’agradaven gens i vaig voler canviar-les. El primer any és dur, però després et vas quedant i vas fent arrels. Fas amics i els amics són més autèntics. I com descobreix Cardedeu? El meu company és d’aquí. I inicialment vivíem a Gràcia, a Barcelona. Jo tenia un taller a la plaça del Diamant. Era un taller antic, amb terra hidràulic, molt maco. Va néixer el meu primer fill i vaig deixar aquell taller i em vaig endur la feina a casa. I quan va néixer la meva filla ens vam preguntar tots dos: “Què fem aquí a Barcelona?” Els nens no podien estar lliures i jo tenia ganes de natura. Sortir de casa i veure arbres i camp. I el meu company, que es dedica a fer il·luminació de teatre, un dia va venir a Cardedeu a treballar. I en tornar em va dir: “Cardedeu és maco.” Vam trigar gairebé un any fins a trobar casa. Però ara fa vuit anys que som aquí i estic encantada. D’on va néixer la seva passió per construir llums? Vaig estudiar arquitectura i vaig començar amb el projecte d’un local que s’havia de convertir en un habitatge a Barcelona. I també vaig treballar amb una decoradora un temps. Quan va començar la crisi, jo feia coses: llums, arracades, penjolls... I vaig començar a vendre’ls amb el boca orella. I així, de mica en mica, es va fent... Segurament l’arquitectura et dona les eines per dedicar-t’hi i potser també ajuda tenir una mica de sensibilitat. M’agraden les coses càlides, que són les que al final fan una llar. Entrar a una casa i que aquella casa t’aculli. I la llum és fonamental. Tan important és la llum? Absolutament. Molt. Imagina que arribes a casa teva després d’haver treballat tot el dia... i engegues un llum càlid. Hi ha un clima diferent, oi? Com les espelmes. Un cop vam anar a Munic i jo al·lucinava amb les seves tavernes. Gairebé totes tenen una llum que et convida a entrar. Als països nòrdics, als països de sobre nostre, que no gaudeixen de gaire llum solar, els espais els cuiden moltíssim. Quin és el secret per treballar amb llum i arribar a fer una làmpada? Jo faig servir diferents filtres perquè la llum sigui càlida. I em preocupa que el llum transmeti confort. No faig servir colors freds. Els fluorescents, els ulls de bou, les llums fredes, em recorden la cuina. La llum per viure a casa de gust ha de ser una llum càlida. I també que hi hagi diferents punts de llum repartits per l’espai. I, és clar, tenir prou llum per llegir. Però, vaja, per crear un clima de llar cal una llum càlida. Quins són els seus referents? M’inspiren arquitectes com Barragan, que és un arquitecte mexicà que treballa molt bé. M’agraden molt els ambients japonesos i els seus llums. Els climes que aconsegueixen amb els tatamis i els colors terra. M’agrada Ingo Maurer, que és un dissenyador alemany que fa coses molt especials. Però m’inspiren moltes coses, sobretot relacionades amb l’arquitectura. [caption id="attachment_124272" align="alignnone" width="411"] Jorgelina Rasmussen, cardedeuenca a de Rosario (Argentina) / Griselda Escrigas[/caption]

Jorgelina Rasmussen: “M’agraden les coses càlides, que són les que al final fan una llar”

El Museu Abelló ofereix una nova mirada a l’obra de Cesc Bas

L’exposició de portades de l’especial de Nadal d’EL 9 NOU, a l’Institut Celestí Bellera, de Granollers

Khalil Gibran i la poesia mística d’‘El Profeta’

Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez, publiquen un llibre sobre Muzio Clementi

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat

Les Gitanes de Cardedeu es traslladen a una plaça més gran