Karles Torra aborda en un llibre la relació de Dalí amb la música

Fins ara, en què el periodista musical Karles Torra (Caldes de Montbui, 1960) s’ha decidit a posar-les al descobert amb la publicació de Dalirium Sonic. Dalí, su relación con la música y las estrellas de su tiempo (Ediciones La Lluvia). “Estem descobrint material nou que no es coneixia, si més no al nostre país, perquè moltes d’aquestes històries van passar a París o Nova York, dos dels llocs on Dalí passava part de l’any, juntament amb Cadaqués”, explica Torra.

Amb aquest llibre, el periodista de Caldes ha volgut explicar la relació de Dalí amb la música. Una relació que va començar als anys 20, convertint-se en “un dels primers aficionats al jazz i al blues que hi va haver a Espanya”. Aquesta afició queda justificada per un document que Torra va trobar al Museu Abelló de Mollet. “Abelló, que era col·leccionista, va comprar la correspondència entre Dalí i Federico García Lorca. En una d’aquestes cartes el pintor ja li parlava d’un fonògraf que tenia amb una gran varietat de blues. I en cartes posteriors ja parlava també de jazz”, detalla l’autor.

El 1926, Sebastià Gasch va fer una crítica pictòrica a Dalí on comparava “els ritmes pictòrics de Dalí amb els ritmes musicals de la Southern Syncopated Orchestra, que era una formació de jazz que estava de moda”. A partir d’aquí, explica Torra, Dalí li va comunicar a Gasch la seva afició pel jazz i va començar a escriure articles a la revista L’Amic de les arts. “Tot això demostra els seus vincles importants amb la música”, afirma.

En aquest univers sònic dalinià hi ha noms d’estrelles del rock com John Lennon o Eslvis Presley, o Alice Cooper, al qual Dalí va dedicar dos retrats hologràfics; o d’estrelles del jazz com Coleman Hawkins, que li va dedicar un tema, o Duke Ellington . “Podem dir que l’aficionat als anys 20 va passar, ja als anys 40, a ser objecte de culte per part de molts músics de jazz, que li van començar a dedicar temes”.

L’autor completa el llibre amb entrevistes a tres persones que van conèixer Dalí, per donar una visió més propera. Es tracta del granollerí Jaume Illa Morell; Eliseu Huertas, de Castellfollit de la Roca, que el coneixia de l’ambient hippie de Figueres i que va dedicar un disc a Dalí, i Pau Riba, que li va dedicar la cançó Daliniana Flor, que finalment va aconseguir cantar-li en directe.