Aquest jove blauet de la imatge, caçat amb la seva càmera pel veterà fotògraf de Granollers PERE CORNELLAS, viu i menja al final del curs del riu Tenes. És un exemplar d’aquest any perquè els adults tenen les potes vermelles i aquest encara les té negres i està aprenent a pescar. Porta al pic només una part del seu esmorzar diari, que a més de peixos també inclou insectes aquàtics, com libèl·lules o cuques, i crustacis. Els blauets tenen un sentit de la vista molt sofisticat, una mirada molt especial. Quan és a la superfície, disposa de visió monocular –o sigui, que pot fer servir cada ull per separat– i, quan és a sota de l’aigua, binocular –tots dos ulls s’utilitzen junts, de forma semblant a la dels humans–. Això explica per què els blauets busquen una perxa (una branca o un sortint de pedra) des d’on observar un curs d’aigua amb poc cabal a la recerca d’aliment. Quan el troba, es capbussa al riu, obre les ales sota l’aigua i manté els ulls oberts protegits per una tercera parpella transparent. Com en altres casos d’ocells a protegir, els ornitòlegs recomanen no donar gaires pistes d’on es troben exactament per evitar que es molestin els seus cicles de cria, encara que sigui sense voler.
La mirada del blauet jove
El fotògraf Pere Cornellas retrata un exemplar jove al final del curs del riu Tenes
Notícies relacionades
{{ comment.text }}