Albert Benzekry evoca el paisatge i la paraula en el seu primer poemari

L’escriptor de la Garriga publica el recull ‘Hivern de vi novell’, amb poemes dels últims anys

Albert Benzekry, un enamorat de la paraula en general i de la literatura en particular, s’ha llençat de ple a l’univers poètic amb la publicació del seu primer poemari, Hivern de vi novell (Godall Edicions). Després de dues presentacions a la llibreria Strogoff de la Garriga i a la Documenta de Barcelona, aquest diumenge farà la seva posada de llarg en una presentació especial a l’ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras, coneguda també com Sant Bartomeu de les Vespes, entre els municipis de Bigues i Riells del Fai, i l’Ametlla del Vallès.

L’espai escollit per a aquesta presentació no és casual. Pren tot el seu sentit si es té en compte que part dels poemes que formen aquest recull fan referència al paisatge, no d’alta muntanya, sinó el paisatge més rural i proper. “I aquest tros de paisatge vallesà condensa moltes coses que dic en el llibre”, comenta Benzekry.

El paisatge, per tant, té un gran protagonisme en el poemari, però també el té la manera de mirar aquest paisatge. “La idea seria reivindicar el paisatge com un espai natural on podem fer i estar en harmonia, reivindicar la lentitud d’estar en el paisatge”, apunta. Al costat de la contemplació tranquil·la de la natura, hi ha la reivindicació a través de la mirada de la llum del paisatge, que evoca “la irrepetibilitat de la llum i les coses”, fet que porta a “estar sempre amatents”.

Aquests conceptes són els que traspuen en alguns poemes, mentre que altres parlen de pintura. Dos d’ells, per exemple, els ha dedicat als pintors Feliu Elias, que actualment té una exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya, i Enric Galwey, conegut especialment com a paisatgista.
Aquests poemes dedicats al paisatge formen la segona part de les tres en què Benzekry va decidir dividir el llibre després de fer el recull dels poemes que volia que formessin l’obra. Alguns són anteriors al 2010 però la majoria són posteriors. La segona part, la més extensa, es completa amb poemes que fan referència a viatges fets per l’autor, a Roma o a Reykiavík, amb moltes referències cultura i històriques de la ciutat que li havien cridat l’atenció.

Per començar el poemari, però, Benzekry ha escollit uns poemes que reflexionen sobre la idea de paraula. “D’on sorgeix, de la capacitat d’expressió de les persones, com es fan servir i de com la gent se sorprèn de fer-les servir.” Aquestes paraules a les quals s’endinsa el poeta no són poètiques, sinó paraules en general, “al fet de parlar, de posar sons que representen una idea o un objecte”. No és estrany en Benzekry, quan la paraula sempre ha sigut present en la seva vida, ja sigui a través de diferents activitats literàries, com el festival Primavera Poètica que havia organitzat fa uns anys a la Garriga.

Per a la tercera part del poemari, l’autor ha escollit els poemes més crepusculars, en què la llum va desapareixent. “És una metàfora del fet literari, de les llums que s’apaguen en una persona, ja siguin records o gent que ha format part de la nostra vida.” I per tancar l’obra, Benzekry ofereix al lector un epíleg, un poema més llarg que els altres, a mode de monòleg interior en què reflexiona sobre el camí d’un paisatge que l’ha acompanyat sempre i que ara ha patit una transformació, ja sigui desapareixent o ubanitzant-se. “També s’hi condensa la pèrdua de la llum i la bellesa, i es transforma en record”, diu el poeta.

Poemes estrenats a l’Alguer

Tots aquests poemes, molts dels quals va dir per primera vegada en públic a l’Alguer el 31 d’agost passat, s’aixopluguen sota un títol molt metafòric, amb un vi novell que fa referència a primer llibre, i a un paisatge que a vegades pot ser hivernal o no. “Si bé sembla que es va cap a un escalfament global, des d’un punt de vista intel·lectual anem cap a una certa hivernació, cap a un replegament, a la valorització del que és casa, de construir-se un espai propi.”

Benzekry remarca una frase “simple i profunda” del poeta Josep Gomà que ha inclòs en un poema, tot home és el desig de tornar cap a casa. “És el sentit de tornar a casa, un lloc on t’esperen i on esperes poder-hi tornar”, diu l’escriptor de la Garriga.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 856 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't