Lluís Baella: “Em sento andorrà, que és sentir la terra, la llengua, la gent”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Lluís Baella, de 48 anys, és lauredià, que és com es diuen els de Sant Julià. Es va establir a la Roca per la seva dona. És un home esportiu i organitza amb altres companys la Caminada a Montserrat. L’any que ve faran la 25a. Vostè és d’Andorra de tota la vida. Hi vaig néixer. Els meus pares van anar-hi a finals dels cinquanta. Eren masovers i van anar a una propietat d’Encamp. Quan van arribar encara hi havia maquis. Ells tenien els cortals a la muntanya. I baixa a Catalunya, per què? Va ser al 1999, perquè em vaig casar amb la meva dona, que és de la Roca. I o ella pujava o jo baixava... Ja havia estudiat magisteri? Havia estudiat magisteri i psicopedagogia. Aleshores treballava en la formació d’adults a Andorra. Quan vam decidir que havia de baixar, un professor meu, en Marià, que era escolapi, em va parlar de les escoles pies de Granollers, Caldes i Mataró. I la sort de ser en el lloc adequat i el moment just: el curs 1997/1998 buscaven algú per a la mediateca de l’Escola Pia de Granollers. I encara hi continuo, però ara ho compagino fent classes de català i de castellà. I res vinculat amb els esports? Vinc del món de l’esquí. A Andorra és inevitable. Si has nascut a les Canàries tens números de dedicar-te a la vela. A Andorra, quan era petit, si no esquiaves no hi havia res més: ni polisportius ni extraescolars. A més, un cop a la setmana, a escola, anàvem a esquiar des de Nadal fins a Setmana Santa. És l’esport nacional, tot ve molt rodat. De petit que esquies i els clubs d’esquí també et formen i són molt assequibles i fan que cada dia de festa continuïs esquiant. I a l’estiu o per Tots Sants també es feien estades a les glaceres dels Alps. O sigui, que passaves molts dies de l’any esquiant. Andorra ha canviat moltíssim en aquestes dècades, oi? La dels meus pares era l’Andorra de sempre. Van passar de l’edat mitjana a la del Ferrari sense un pas entremig. Ara és una societat més homogènia, com a tot arreu. I als anys setanta i vuitanta va ser l’esclat del comerç i ara ja no hi és, no és igual. A hores d’ara es potencia el món de l’esport, de la natura, del turisme. Vostè té doble nacionalitat? No. Si d’aquí a poc hi ha la possibilitat de tenir la nacionalitat catalana, la demanaré. Mentrestant, continuaré sent andorrà i prou. Tinc permís de residència i de treball. Els andorrans són molt gelosos de la seva nacionalitat. Sí. Jo em sento totalment andorrà. I en què consisteix? Jo visc aquí i potser el que diré és un contrasentit. Per a mi, ser andorrà està molt vinculat al país, al territori. Diuen que tu acabes sent d’on són els fills. Jo en tinc tres i el gran té 16 anys. I estic molt integrat aquí i em sento molt a gust. Però jo em sento andorrà, que és sentir la terra, la llengua, la gent... I potser també per l’esport. Vulguis o no a Andorra és gairebé impossible no fer-ne. Vostè també corre i fa curses de muntanya. Però competir, poc. Sempre m’ha agradat l’esport i sempre n’he practicat. I corro pel plaer de córrer. Córrer a Andorra, córrer a muntanya em produeix molt plaer. I quan vaig baixar vaig continuar fent-ho, però en lloc dels Pirineus per la Serralada de Marina o pel Turó de l’Home. I també vaig a córrer molt al migdia a la riera i em trobo amb gent que prepara la Mitja [riu de tot cor]. S’imagina tornant a viure a Andorra? Jo crec que més endavant, quan estigui jubilat, acabarem vivint entre aquí i allà. Però no crec que estiguem tot el temps aquí o tot el temps allà. Quan era jove, tot i que vaig estudiar a Lleida i després a Barcelona, mai no vaig imaginar que viuria fora d’Andorra. I és curiós que no m’he enyorat mai, però quan vaig a Andorra tinc la sensació que em falta temps per anar a tots els pics, a totes les pistes o a tots els ports amb la bici... Però Andorra és a prop. [caption id="attachment_113224" align="alignnone" width="400"] Lluís Baella, lauredià que viu a la Roca[/caption]

Lluís Baella: “Em sento andorrà, que és sentir la terra, la llengua, la gent”

Don Omar a Barcelona: les entrades surten a la venda dilluns 2 de març

L’aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Quinze anys sense Santi Santamaria: Extreballadors de Can Fabes i familiars del xef celebren el retrobament més gran fins ara

Menú complet per la 14a Fira de la Botifarra de la Garriga

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

El PSC demana que Juzgado, de la Torre i Cayuela passin a ser regidors no adscrits

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Crema la cabina d'un camió a la rotonda de Can Duran, a Canovelles

Roben unes 120 bicicletes elèctriques de la seu de LaBosch, a Cardedeu

Quatre ferits menys greus en un accident de trànsit la BV-5108, a Cànoves i Samalús