Maria Arimany publica el recull de contes guanyador del Documenta

‘Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc’, de l’autora de Llerona, ja és a les llibreries

L’obra guanyadora del Premi Documenta 2023, Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc, de Maria Arimany, de Llerona, ja és al carrer, en una publicació de L’Altra Editorial. Aquesta setmana se n’ha fet la presentació a la llibreria Documenta de Barcelona, impulsora del premi. El llibre és un recull de 10 contes, amb una novel·la curta al mig, que giren al voltant del desamor, el desig i les incerteses.

El fil conductor de la majoria de les històries és el bosc. “M’agrada la idea de pensar que els personatges són un bosc, i que el que expliquen és el bosc que tenen dins”, va expressar l’autora, segons recull l’ACN. “Arribar-hi de nit significa trobar la seva part fosca”, va afegir. El volum, amb les dones com a protagonistes, té com a sentiment principal la ràbia, una emoció que Arimany va definir com a “molt interessant literàriament”. “I la ràbia també és una cosa molt meva.”

Nascuda a Llerona el 1990, Arimany és educadora social i treballa en l’àmbit dels serveis socials. La seva passió per la literatura la va impulsar a formar-se, farà uns tres anys, a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, moment en què va començar a “gaudir de l’escriptura”, segons va explicar. “Vaig presentar-me als Premis Documenta bàsicament per no deixar morir allò que havia estat escrivint fins aleshores.”

El volum guanyador del premi, amb els diferents contes i la novel·la curta al centre, “La farinera borda”, va sorgir de la impossibilitat de “sostenir els mateixos personatges durant moltes pàgines”. “Em canso de pressa de les coses”, va apuntar. Ara bé, els contes són diferents entre ells i no es detecta una unitat, sinó que la sensació del lector, segons va explicar la seva editora, Eugènia Broggi, és que cada història demanava “una forma diferent”.

Sobre l’ordre d’aquests contes, Arimany ha subratllat que l’entrada i la sortida del recull és molt clar: el primer és un poema, que fa “d’espòiler” del llibre i que serveix per començar a jugar amb el símil entre el paisatge del bosc i el bosc que hi ha dins de cadascú. I el final, en paraules de l’autora, “és el tancament de tot el que s’ha dit al llibre”.

Pel que fa al paisatge del bosc, on passen les històries, Arimany va subratllar que per a ella és un espai molt familiar, que l’aboca a la seva infància. “És un lloc que m’inspira”, va afirmar, i confessava que pel títol s’havia fet seves unes paraules d’un amic, que sempre li insisteix a “arribar al bosc quan encara és fosc”, a primera hora del matí. “És una frase que sempre diuen els boletaires”, va afegir l’autora.

LA PREGUNTA

Té previst anar de vacances aquest estiu?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't