Patricia Astorga: “El decreixement pot evitar l’hecatombe que ens cau a sobre”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Patricia Astorga, de 58 anys, viu a Aiguafreda envoltada d’horts i treballa al Figaró a l’empresa Aprén Serveis Ambientals. Ha traduït llibres de l’economista Serge Latouche, un dels teòrics del decreixement. Vostè va néixer a la capital de Santiago. Si, però la major part del temps que vaig viure a Xile, que no va ser gaire, vam fer-ho al nord del país, a Antofagasta. I com va arribar fins aquí? Com a exiliades econòmiques. Vam sortir l’any 1975 i vam anar a parar al Marroc, amb el company de la meva mare, que era un altre exiliat. Al Marroc? I doncs? Perquè ells havien trobat feina allà. Ell s’havia exiliat a França i, després, va anar cap al Marroc i nosaltres vam anar a petar allà també. Va ser una mena de xoc cultural molt fort. Però al cap de dos anys la meva mare es va separar i, després de passar uns mesos a Menorca, vam venir a viure a Barcelona. I per què Barcelona? El 1969 la meva mare havia fet una volta per Europa, com feia molta gent d’Amèrica en aquella època, i li va encantar. Havia visitat molts llocs d’Espanya, però el que li havia semblat més modern era Barcelona. Vostè s’ha definit com a “exiliada econòmica”. En aquella època també hi havia la dictadura de Pinochet. Sí, això d’“exiliades econòmiques” és perquè la meva mare s’havia quedat sense feina. De fet, la van fer fora de la feina els de la dictadura. En aquells temps Xile era molt i molt dur també econòmicament parlant. Per exemple, un quilo de pa pujava el 100% del seu preu en només un dia. O sigui, que no només es tractava de la repressió política, que també, perquè et senties en perill constant si no eres un dels afins al règim. De fet, en aquella època era el nostre avi qui ens mantenia a totes dues. El meu pare s’havia exiliat a Finlàndia i nosaltres vam decidir venir cap a aquí. Quina edat tenia quan va arribar a Barcelona? Gairebé 16 anys, d’adolescent. I vaig desembarcar a la Barcelona llibertària i en ebullició de finals dels anys 70. Va ser molt interessant, molt enriquidor. La va marcar aquella època? Imagina’t: era el 1977, en ple inici de la transició. I sentia molta i molta enveja que s’hagués mort en Franco perquè nosaltres a Xile continuàvem amb la dictadura. Llavors hi havia un esclat sensacional, em trobava un munt de gent que volia fer coses. I era l’inici de moltíssimes altres: el destape, el rotllo hippie... Va ser molt divertit i feia accions relacionades amb l’exili polític. Per exemple, ajudàvem a mantenir els menjadors populars a Xile o a sostenir la resistència al país. També vaig estudiar Traducció i, al cap de molts anys, em vaig tornar a ficar en política. Com a regidora a la Garriga? Exactament, amb ICV. Vostè és la traductora d’un dels textos fonamentals de la teoria del decreixement. Fins que no vaig traduir a Serge Latuche jo no en tenia ni idea que pogués existir un moviment econòmic tan ben estructurat com el del decreixement. I en què consisteix? Per a mi, el decreixement és l’única manera que el món es mantingui, que pugui sobreviure. És un esforç per a tothom, però significa poder fer les coses d’una manera ecològica i posar fre a aquesta mena de creixement econòmic absolutament insostenible que tenim a hores d’ara. El decreixement pot evitar l’hecatombe que ens cau a sobre. En tindrem, d’hecatombe? Malauradament, jo crec que sí. Pocs partits, ni els d’esquerres, defensen el decreixement amb convicció. Sí, i és trist. A les últimes eleccions se n’ha parlat poquíssim. Hi ha molt poca cultura política, hi ha poquíssima consciència ecològica i és imprescindible aturar l’hecatombe. No és pas per prendre-s’ho a broma. [caption id="attachment_139522" align="alignnone" width="400"] Patricia Astorga, aiguafredenca de Santiago (Xile) / Griselda Escrigas[/caption]

Patricia Astorga: “El decreixement pot evitar l’hecatombe que ens cau a sobre”

Un patge solidari d’EL 9 NOU recollirà aliments per a El Xiprer

L’aeròdrom militar de Llerona declarat Bé d’Interès Cultural Local

Els Pastorets del Vallès Oriental, poble a poble

La Garriga dedica els Pastorets a l’imaginari de ‘Bola de Drac’ i el ‘Dr. Slump’

LA PREGUNTA

Té previst celebrar el Cap d’Any a fora de casa?

[AMPLIACIÓ] Un veí de les Franqueses mor en un accident de muntanya a l'Alta Ribagorça

Granollers ha de tancar unes hores la comissaria de policia per una manca imprevista d’efectius

Els Mossos busquen un home que ha disparat trets a l'aire a l'AP-7 a Llinars

11.840: un número amb història

Mor a 59 anys Rafael Solis, cambrer històric de la Fonda Europa

Detingut a la Roca per una agressió amb arma blanca a dos policies locals i un sanitari del SEM

Investiguen un agressió a un home prop d’Aiguafreda de Dalt

[AMPLIACIÓ] Tercer premi de la loteria de Nadal repartit al balneari Blancafort de la Garriga

2024: El Dragon Khan de l’R3

Granollers obre un allotjament d’emergència en una casa a Palou