Patricia Astorga: “El decreixement pot evitar l’hecatombe que ens cau a sobre”

LA VOLTA AL VALLÈS EN 80 MONS Patricia Astorga, de 58 anys, viu a Aiguafreda envoltada d’horts i treballa al Figaró a l’empresa Aprén Serveis Ambientals. Ha traduït llibres de l’economista Serge Latouche, un dels teòrics del decreixement. Vostè va néixer a la capital de Santiago. Si, però la major part del temps que vaig viure a Xile, que no va ser gaire, vam fer-ho al nord del país, a Antofagasta. I com va arribar fins aquí? Com a exiliades econòmiques. Vam sortir l’any 1975 i vam anar a parar al Marroc, amb el company de la meva mare, que era un altre exiliat. Al Marroc? I doncs? Perquè ells havien trobat feina allà. Ell s’havia exiliat a França i, després, va anar cap al Marroc i nosaltres vam anar a petar allà també. Va ser una mena de xoc cultural molt fort. Però al cap de dos anys la meva mare es va separar i, després de passar uns mesos a Menorca, vam venir a viure a Barcelona. I per què Barcelona? El 1969 la meva mare havia fet una volta per Europa, com feia molta gent d’Amèrica en aquella època, i li va encantar. Havia visitat molts llocs d’Espanya, però el que li havia semblat més modern era Barcelona. Vostè s’ha definit com a “exiliada econòmica”. En aquella època també hi havia la dictadura de Pinochet. Sí, això d’“exiliades econòmiques” és perquè la meva mare s’havia quedat sense feina. De fet, la van fer fora de la feina els de la dictadura. En aquells temps Xile era molt i molt dur també econòmicament parlant. Per exemple, un quilo de pa pujava el 100% del seu preu en només un dia. O sigui, que no només es tractava de la repressió política, que també, perquè et senties en perill constant si no eres un dels afins al règim. De fet, en aquella època era el nostre avi qui ens mantenia a totes dues. El meu pare s’havia exiliat a Finlàndia i nosaltres vam decidir venir cap a aquí. Quina edat tenia quan va arribar a Barcelona? Gairebé 16 anys, d’adolescent. I vaig desembarcar a la Barcelona llibertària i en ebullició de finals dels anys 70. Va ser molt interessant, molt enriquidor. La va marcar aquella època? Imagina’t: era el 1977, en ple inici de la transició. I sentia molta i molta enveja que s’hagués mort en Franco perquè nosaltres a Xile continuàvem amb la dictadura. Llavors hi havia un esclat sensacional, em trobava un munt de gent que volia fer coses. I era l’inici de moltíssimes altres: el destape, el rotllo hippie... Va ser molt divertit i feia accions relacionades amb l’exili polític. Per exemple, ajudàvem a mantenir els menjadors populars a Xile o a sostenir la resistència al país. També vaig estudiar Traducció i, al cap de molts anys, em vaig tornar a ficar en política. Com a regidora a la Garriga? Exactament, amb ICV. Vostè és la traductora d’un dels textos fonamentals de la teoria del decreixement. Fins que no vaig traduir a Serge Latuche jo no en tenia ni idea que pogués existir un moviment econòmic tan ben estructurat com el del decreixement. I en què consisteix? Per a mi, el decreixement és l’única manera que el món es mantingui, que pugui sobreviure. És un esforç per a tothom, però significa poder fer les coses d’una manera ecològica i posar fre a aquesta mena de creixement econòmic absolutament insostenible que tenim a hores d’ara. El decreixement pot evitar l’hecatombe que ens cau a sobre. En tindrem, d’hecatombe? Malauradament, jo crec que sí. Pocs partits, ni els d’esquerres, defensen el decreixement amb convicció. Sí, i és trist. A les últimes eleccions se n’ha parlat poquíssim. Hi ha molt poca cultura política, hi ha poquíssima consciència ecològica i és imprescindible aturar l’hecatombe. No és pas per prendre-s’ho a broma. [caption id="attachment_139522" align="alignnone" width="400"] Patricia Astorga, aiguafredenca de Santiago (Xile) / Griselda Escrigas[/caption]

Patricia Astorga: “El decreixement pot evitar l’hecatombe que ens cau a sobre”

Presenten una foto panoràmica inèdita de fa un segle de Granollers

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

L’ajuntament de la Garriga es vesteix de festa

Llinars incrementa la presència de torronaires a la fira

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Granollers tallarà quatre dies l'avinguda Sant Esteve per acabar-la d'asfaltar

Un conductor s'entrega hores després d'un accident amb un quad a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Un ferit greu en una col·lisió de tres vehicles a la C-35 a la Roca, a l'altura de la Roca Village

La Torreta tria retirar el mural de Lamine Yamal de la plaça Valldoriolf

Detingut un jove de 22 anys que va atropellar una agent de Mossos a la comissaria de Sant Celoni i va fugir

Europa amplia les restriccions per la pesta porcina, que ja arriben a 20 municipis del Vallès Oriental

La pesta porcina africana porta restriccions a 17 municipis vallesans

Winterland espera 22.000 visitants a la Garriga

Cinc detinguts a la Roca en un dispositiu per evitar estafes i furts durant el Black Friday

L’Hospital de Granollers entrega els premis de recerca i innovació