Jordi Vilà, de Caldes, capellà del Santuari de Puiggraciós
Vilà, fill de Caldes, ha passat per diversos indrets i oficis. Les seves estades al Senegal o a Xile l’han fet créixer i millorar, i ha treballat de botiguer i també en educació, on ha trobat el seu “lloc al món”. És Provincial dels escolapis de Catalunya i capellà del Santuari de Puiggraciós, sempre amb la fe i l’esperança al davant.
Addicte a les xarxes socials?
No addicte, sí usuari per necessitat.
Una pel·lícula o sèrie de TV.
M’agraden les distopies: El senyor dels anells i Joc de trons.
Un llibre.
El darrer que m’he llegit, El buzón de las impuras, de Francisca Solar.
Un restaurant de la comarca.
Robert de Nola, a Caldes.
Li agrada cuinar?
Sí, i tant.
Un plat.
Escudella i carn d’olla.
Una beguda.
Un vi de la terra.
On ha passat les últimes vacances?
A Mèxic.
Té previst fer algun viatge? A on?
Sí, a Bratislava, per feina.
Un lloc o un racó on perdre’s de la comarca, que no sigui el Montseny.
A Sant Sebastià de Montmajor.
I de Catalunya?
A la Noguera, la comarca més extensa de Catalunya.
I del món?
A l’Amèrica Llatina, a Xile, per exemple.
Un lloc on no portaria mai ningú?
A alguna ciutat megalòpoli amb moltes persones anònimes.
Amb quin alcalde de la comarca aniria a sopar?
Amb l’Isidre Pineda.
Última obra de teatre que ha vist.
El jardí de les cireres, de Txékhov, al Teatre Lliure.
L’última pel·lícula que ha vist al cinema?
Avatar: Foc i cendra.
Un programa de ràdio o pòdcast.
No es el fin del mundo, pòdcast de geopolítica d’El Orden Mundial.
Amb qui es faria una selfie?
Amb la meva família. En especial, les meves nebodes, l’Iris i l’Èlia.
Un lloc per viure.
Caldes de Montbui.
Coneix algun grup de música de la comarca?
Sí. M’agrada molt la Laura Garriga.
Com seria la cita perfecta?
Un sopar tranquil en alguna terrassa amb bona companyia.
Ha votat en les últimes eleccions?
Sí, i tant.
Per qui?
Pels bons, que són els meus.
Quin és l’últim regal que li han fet?
Un jersei.
A quina hora acostuma a llevar-se al matí? Què és el primer que fa?
A les 6 menys 5, l’hora perfecta. El primer que faig és posar els peus a terra i resar un parenostre.
És partidari de les migdiades?
Sempre que es pugui.
Alguna cançó que l’hagi marcat?
El vol de l’home ocell, de Sangtraït.
Quin fons d’escriptori té a l’ordinador?
Un paisatge de muntanya.
Esculli una paraula que li agradi.
Xiuxiuejar.
Quin cotxe té?
Un Renault Megane.
Creu en Déu?
Sí.
Un projecte immediat.
Disposar de temps per mi, per pregar, pensar, respirar…
Un insult.
Galifardeu.
Una floreta.
Flor.
Una olor.
Herbes aromàtiques.
Una superstició.
Vestir-me sempre per l’esquerra.
Una mania.
Moltes. Que no hi hagi molles sobre la taula, ordre en les meves coses…
Whatsapp o trucada?
Whatsapp.
Un personatge històric.
Jesús de Natzaret.
Una decisió de què es penedeixi.
No acabar el doctorat (està posposat).
Un hobby.
Jugar a bàsquet.
Un lema.
“Estima els altres com a tu mateix”.
Què el treu de polleguera?
La mentida i l’engany.
Si pogués tenir un superpoder, quin seria?
Poder ser invisible en alguns moments.
Què canviaria del seu caràcter?
Tenir la cua de palla. M’encenc quan una cosa no m’agrada.
Una expressió molt utilitzada.
No addicte, sí usuari per necessitat.
Per què o per qui diria una mentida?
Per ningú.
Què li fa riure? I plorar?
Ric per moltes coses, i ploro sovint.
Quin és el seu pitjor malson?
Somiar que m’empaiten i que no hi ha manera d’aturar-me.
Si el món acabés en 24 hores, què faria?
Un dinar amb família i amics.
Què té a la tauleta de nit?
Llibres i mocadors de paper.
