Havent sopat, la majoria dels jugadors s’agrupen a la terrassa exterior de l’hotel (durant el dia ha fet una temperatura molt agradable, però ara fa fresca i una jaqueta s’agraeix). A fer una (subratllo: una) cervesa, xerrar i trencar-se de riure, altre cop amb Juan Andreu com a gran animador.
En una altra taula hi ha els periodistes i a l’altra, els directius. Hi ha realment molt bon ambient, i un company de la premsa me’l compara amb d’altres experiències que ha tingut en concentracions d’equip: la companyonia, senzillesa i proximitat de la plantilla i els tècnics del Fraikin és a anys llum del divisme i la pedanteria d’altres vestidors. Realment, dóna gust treballar amb aquesta colla.
Una mica de crònica rosa: poc després, comencen a arribar les nòvies i esposes i jugadors com Àlvaro Ferrer, Nicklas Grundsten, Salva Puig, Manel Pérez i Raúl Campos els dónen la benvinguda que pertoca. Hi ha animació, conyes i distensió. Segurament m’equivoco, però decideixo quedar-me a l’hotel: dubto que trobi en tota la ciutat un millor ambient en què seure tranquil·lament a beure una cervesa (subratllo: una).
Mica en mica, els jugadors i la resta de membres de l’expedició es van retirant a les habitacions. Ha estat un dia llarg i toca reposar i somniar: somniar ben fort.
{{ comment.text }}