El Bayern de Munich és “l’equip”, en el futbol alemany. La final del Bernabeu és portada en pràcticament tots els diaris, i això relega la resta dels esports a un paper secundari. El titolar de l’Express Sport no ho pot expressar amb més claredar: “Heut’ sind wir alle Bayern Deutschland” (avui tots som el Bayern a Alemanya).
Aquest mateix rotatiu dedica un breuet (en pàgina dreta, això sí…) a la final de la Recopa de Gummersbach. “Hasanefendic es retroba amb els antics col·legues”, diu el titular; en el text, l’entrenador bosnià diu que coneix nou jugadors del Fraikin que ja va entrenar en la seva etapa a Granollers, i qualifica els vallesans com “un equip amb un gran esperit de lluita i un estil de joc semblant al del Gummersbach”. Sead Hasanefendic donaria bon rotllo si no fos perquè durant el matí se l’ha vist prenent alguna cosa amb la parella arbitral i el delegat federatiu. Ei, que no té perquè voler dir res, eh? Ai, que patirem…
En fi, la final de la Recopa tampoc té gaire sort en la resta de la premsa. Es veu que l’Express Sport no és un diari de referència i busco en els que sí que ho són: el Die Welt no en diu res; el Süddeustche Zeitung (que, ho confesso, no sé si és de referència), tampoc. L’Oberbergische Volkszeitung sí que en parla: una faixeta de tres columnes, sota una informació de la Champions League femenina. Home, pitjor és res. Insisteixo: som al país de l’handbol europeu per excel·lència. No entenc res…
Mentre els jugadors apuren les últimes hores de descans/nervis abans del partit, continuen arribant els aficionats de l’equip granollerí (alguns ja ho van fer ahir a la nit). A la porta de l’hotel em trobo un cotxe amb quatre joves vestits amb la samarreta del Fraikin, que just acaben d’arribar; a un d’ells el viatge li ha sentat molt malament: s’endevina per la manera com s’amorra a l’arbre i com n’abona la terra amb el sopar del dia abans.
Passem per l’Eugen-Haas-Halle a recollir les acreditacions i ens trobem que ara (13.33, a quatre hores i mija de l’inici del partit) estan posant la superfície blava on es jugarà. La pista està dividida en enormes rotlles que es despleguen com catifes; en Jaume Fort m’explica que s’ajunten amb una cinta especial que després es segella tèrmicament, de manera que les juntes entre les diferents parts desapareixen i la pista queda uniforme i anivellada. Fascinant…
Els tècnics treballen per posar a punt les connexions de televisió i per la resta de la premsa, les càmeres es van situant i provant els enfocaments i plans, es pengen unes banderes al darrere d’una de les porteries,…Mica en mica el vetust pavelló es va vestint per l’ocasió.
14.30. El llarg passadís del primer pis de l’hotel, on dormen tots els jugadors està en silenci absolut. Els queden menys de dues hores per enfilar cap a la final.
{{ comment.text }}