El jove esportista de Fogars té deficiència visual des que va néixer, fa 12 anys, i hi veu menys del 10%. Això no li ha impedit portar una vida normal; de tota manera, viu aquest premi com un reconeixement a la superació constant de petits obstacles.
En Marcel serà el primer guanyador d’una competició europea d’esquí per a discapacitats joves, ja que aquesta és la primera vegada que s’organitza. De moment s’ha imposat a les tres proves disputades: a la Molina, Eslovènia i Holanda. El 5 de gener viatjarà a Alemanya i tancarà el campionat a Itàlia per Setmana Santa. Ho ha fet de la mà de l’equip Play and Train, de l’associació sense ànim de lucre que porta el mateix nom i que ajuda les persones amb discapacitat a practicar esport.
Des dels tres anys, en Marcel, igual que els seus germans, Pau, Jan i Manel, forma part del Club d’Esquí Alpí Pirineus (CEAP), i s’entrenen cada cap de setmana a la Molina (la Cerdanya). Les aptituds del vallesà van impulsar els seus entrenadors a recomanar-lo per participar a l’europeu amb Play and Train. No ha aconseguit guanyar cap cursa per a persones no discapacitades, però tampoc mai n’ha quedat últim. En Marcel té una bona tècnica i, possiblement, el fet de tenir un germà bessó l’ha fet autosuperar-se en moltes ocasions i no llançar la tovallola. El problema és que la seva deficiència fa que a partir dels tres metres la visió se li compliqui molt. Per això, a vegades s’ha perdut a pistes perquè ha seguit algú, guiant-se pel color i pensant que era un dels seus, o s’ha desorientat en travessar la línia d’arribada. Ara té un guia que va davant seu en els dies de competició i també en els entrenaments. En les curses de la Copa Europea de Paralímpics, entre el competidor i el guia no hi pot haver més d’una porta de diferència. Després s’apliquen factors de correcció en funció del grau de discapacitat. “No m’esperava que guanyaria cap cursa. Estic molt content”, diu en Marcel.
Les medalles i copes que ha guanyat fins ara les ha anat posant al costat del Trofeu Santiveri de Sierra Nevada per a discapacitats, que va guanyar per Setmana Santa. El seu germà Jan, de 10 anys, també té deficiència visual i va quedar segon.
Marcel Soler ha començat aquest any 1r d’ESO. Abans feia kàrate, però se’n va cansar. També jugava a tennis, però va haver de deixar-ho perquè no veia la pilota. Però “no passa res”, diu. S’hi ha acostumat. A més cada vegada hi veu millor perquè aprèn a utilitzar més la poca visió que té.
{{ comment.text }}