Cristina Garcia Molina, natural de Granollers i resident a Girona, ha guanyat el 24è Premi Llibreter en la categoria de Literatura Catalana amb la seva novel·la ‘Els irredempts’ (LaBreu Edicions). L’obra competia amb ‘L’artefacte’ (Edicions de 1984), de Josep Ortiz, i ‘1969’ (L’Altra Editorial), d’Eduard Márquez. Aquest i la resta de premis s’entreguen aquesr dijous al vespre en un acte a la sala Paral·lel 62 de Barcelona.
El jurat ha considerat que l’obra de Garcia Molina és “d’una intel·ligència aclaparadora, és una proposta en què excel·leixen el llenguatge, les idees, l’art”. També destaca que “el ritme, les atmosferes i la prosa esmolada, d’estil sobri i precís, doten el llibre d’un poder demolidor per tractar tres històries colpidores i ben diferents amb un denominador en comú, l’arrelament. Una anomalia extraordinària en el panorama literari català”.
Cristina Garcia ha explicat que la història d’’Els irredempts’ no és fàcil, ni plaent i ha admès que no és un llibre que hagi sortit en dos dies, sinó que li va costar molt escriure’l. “Ser avui aquí a nivell personal és un petit miracle. Sempre havia pensat que el llibre seria un llibre mort i que en algun punt de la seva construcció acabaria morint o jo l’acabaria oblidant. Quina tonteria, els llibres no s’obliden”, va afegir la guardonada, segons recull l’ACN.
Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975), viu a Girona, i és professora de llengua i literatura, a més de fer classes d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Fins ara havia escrit el recull de relats ‘Silenci a taula’ (Viena Edicions), Premi Literari Ciutat de Badalona. També és l’autora dels textos infantils de ‘Plou… però quin sol!’ (La Meceua, 2013). A més, ha publicat contes en diverses antologies i al porta Paper de vidre.
Per tant, ‘Els irredempts’, ara guardonada amb el Premi Llibreter, és la seva primera novel·la. Havia estat finalista al Premi Finestres 2022. L’obra és una narració en tres temps, en què els personatges generen la seva pròpia iconografia. El lector hi pot llegir espais d’exili, de desarrelament, de dol, històries de renegats i de fronteres, tant social, com familiars i personals. Al final sempre hi ha l’anhel de tornar al lloc d’on venim.
{{ comment.text }}