Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El Vallès Oriental suma prop de 700 instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum

Santa Eulàlia és el primer municipi del Vallès Oriental en nombre d’instal·lacions. Granollers lidera la llista en potència instal·lada

El Vallès Oriental suma prop de 700 instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum que tenen una potència instal·lada que supera els 6.300 kilowats. Amb aquestes xifres, la comarca és la tercera de Catalunya en nombre d’instal·lacions i la quarta en potència instal·lada, molt a prop del Baix Llobregat, que ocupa el tercer lloc.

Santa Eulàlia és el municipi amb més instal·lacions del Vallès Oriental: 100 amb les dades de l’Institut Català d’Energia actualitzades aquest setembre. A més, és el municipi de tot Catalunya on l’energia elèctrica autoproduïda té una penetració més gran perquè hi ha 14 instal·lacions per cada 1.000 habitants.

En nombre d’instal·lacions, segueixen Santa Eulàlia: Cardedeu (80), Lliçà d’Amunt (72) i la Garriga (56). En potència instal·lada, però, sobresurt Granollers amb 1.223,53 kilowats repartits en 21 instal·lacions. S’explica pel pes de les plaques situades en empreses, que tenen una major potència instal·lada (habitualment entre 50 i 100 kW o fins i tot més segons la teulada) que les dels habitatges (de 2 a 6 kW).

De fet, Granollers ocupa la cinquena posició del rànquing català en potència. A la comarca, la segona plaça és per a Martorelles amb 586,5 kilowats repartits en 19 instal·lacions.

Els canvis en la normativa estatal dels darrers anys han propiciat que hi hagi “més interès per les instal·lacions fotovoltaiques tant dins de l’àmbit domèstic com l’industrial”, explica Ricard Molins, de l’empresa Fagom Engineering, de Granollers. També s’han simplificat els tràmits legals.

Les empreses del sector destaquen que les famílies que aposten per generar-se l’electricitat que consumeixen tenen un factor de consciència ambiental important. Però també hi té un pes l’aspecte econòmic. “Són persones conscienciades amb l’impacte de canvi climàtic però que també tenen en compte els estalvis que comporten aquestes instal·lacions”, comenta Jordi Roca, responsable d’autoconsum de l’empresa Estabanell Energia, que també ofereix als seus clients la possibilitat de fer instal·lacions d’aquest tipus.

Hi ha ajuntaments que apliquen bonificacions de l’impost de béns immobles (IBI) per un determinat període de temps –generalment de tres a cinc anys– als particulars que munten plaques fotovoltaiques. Permet reduir el temps d’amortització de la inversió feta, que es mou entre els 8 i els 10 anys en les instal·lacions domèstiques i entre els 5 i els 7 en les industrials, segons els instal·ladors consultats. “Ajuden que la gent faci el pas”, constata Òscar Gómez, CEO de Solar Profit, que té instal·lacions a Llinars.

Gómez també ressalta el paper que tenen els instal·ladors “fent molta pedagogia i explicant a la gent que la tecnologia és molt potent”. També funciona el boca-orella entre les persones que hi aposten. “De cada instal·lació que fem en surten tres o quatre”, ressalta el CEO de Solar Profit. “En els propers 10 anys ens posarem a l’alçada de països com Holanda o Alemanya”, diu convençut.

Les instal·lacions fotovoltaiques en principi es poden fer a qualsevol coberta. “És important que la teulada estigui ben orientada, millor de cara sud. Si fa dues aigües, cara est o oest, també es pot aprofitar. Desaconsellem les instal·lacions en teulada cara nord”, diu Molins, que també recorda que cal tenir en compte possibles ombres fetes per una xemeneia del mateix habitatge o un bloc o algun arbre proper.

L’energia generada per les plaques es consumeix al mateix habitatge. Per optimitzar la inversió és important fer coincidir els consums més alts amb les hores de més producció d’energia solar. La producció sobrant s’aboca a la xarxa i les empreses comercialitzadores ho compensen a la factura mensual a 5 cèntims per kW per hora, un preu inferior al que es paga per l’electricitat.

Hi ha l’opció d’instal·lar bateries per guardar l’excedent de producció. El preu d’aquestes és alt i, per ara, no compensa. “La tecnologia ha de millorar perquè encara és cara”, apunta Gómez. “Està baixant molt ràpidament i, segurament, en breu podrem considerar la instal·lació de bateries per guardar l’excedent”, comenta Molins, de Fagom.

Per optimitzar el rendiment de la instal·lació, s’aconsella adaptar el consum a la producció de la plaques fotovoltaiques. Les comercialitzadores també ofereixen facilitats. En el cas d’Estabanell, una tarifa adapta les hores en què es cobra l’energia més barata a les de menys producció solar: de 6 de la tarda a 8 del matí a l’estiu i de 5 de la tarda a les 9 del matí a l’hivern. “Hi ha un preu molt competitiu per a les hores que no tenim sol”, apunta Roca.

En blocs d’habitatges

La majoria de les instal·lacions domèstiques es fan encara en habitatges unifamiliars. Però també és possible fer-ho en blocs de pisos. “En comunitats de veïns, es pot fer però caldrà que els veïns de la comunitat acordin quin aprofitament en farà cadascun. Cada veí gaudirà d’un percentatge de l’energia generada”, comenta Ricard Molins, de Fagom.

Per Jordi Roca, els projectes en comunitat permeten generar unes economies d’escala que poden facilitar l’amortització. En el cas de les empreses, Gómez apunta que la pandèmia i la incertesa econòmica han frenat alguns projectes.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de reduir a 100 km/h la velocitat a l’autopista?

En aquesta enquesta han votat 240 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.