L’“A” d’Antoni Tàpies que ha marcat l’eix temàtic d’enguany del festival Opera Aperta també ha servit perquè Frau. Recerques Visuals, amb els artistes Helena Pielias i Vicenç Viaplana Ventura, creés una nova intervenció artística. El resultat, impactant i sorprenent, es pot veure durant tot aquest cap de setmana i fins diumenge al migdia a la Sala Zero de l’Espai Arts de Roca Umbert.
A l’hora d’idear la nova creació, amb l’objectiu d’establir un diàleg amb l’“A”, els dos artistes han tingut en compte la idea que tenia Tàpies del llenguatge com a símbol, representat per uns signes, i el seu treball sobre l’empremta de l’ésser humà. “Les idees de comunicació, llenguatge, signes i origen de la humanitat ens va portar a pensar en una contraposició i ens va plantejar algunes qüestions sobre el que ha generat el llenguatge o a què ens ha portat la comunicació”, explica Pielias.
D’aquí ha sorgit “De la A a la Z”, una intervenció en què Frau presenta una tanqueta militar real, que havia sigut de l’exèrcit espanyol, i la confronten amb l’“A” , una davant de l’altra, aparentment en una situació de confrontació, segons explica Viaplana. “Es pot pensar que la tanqueta s’enfronta al llenguatge, però també s’hi pot veure una situació de submissió, que l’“A” doni ordres o es comuniqui amb la violència”, afegeix Pielias. Són dos símbols que fan que el públic es pregunti què representen i com es relacionen entre ells. “Serveixen per entendre la condició humana”, diuen.
El que han volgut els dos artistes amb la intervenció és provocar reflexions i que el públic es plantegi diferents qüestions com, per exemple, què és primer, el llenguatge o la violència, si una genera l’altra… “Tot i que pot semblar que la violència ataca el llenguatge, nosaltres anem més enllà i els posem en igualtat de condicions, generem dilemes a l’hora de mirar-les perquè no sabem qui està supeditat a qui.”
Això els porta a parlar també, segons Viaplana, del descrèdit de la paraula. “Ens hem de creure la paraula? Ens pot portar a la confrontació?” De fet, amb aquesta nova obra segueixen l’estela del seu treball, en què és plantegen el que és veritat o el que no. “El llenguatge és veritat? Pot ser moltes veritats?”, es pregunten. Pielias i Viaplana, per tant, recomanen anar més enllà del que es veu a simple vista, per poder llegir entre línies. “Cada peça té unes lectures soterrades”, diuen els dos artistes de Frau.
La tanqueta és de grans dimensions, fa 12 tones, 3 metres d’amplada i 2,5 d’alçada. També és gran l’“A” de Tàpies, que s’alça uns 20 centímetres del terra, i està feta amb canyes i teles, “uns materials pobres”. Pielias recorda que l’artista treballava sovint amb objectes trobats, als quals donava una nova vida. “Ens agrada la idea que la tanqueta és un objecte domèstic, que forma part de la domesticitat humana.”
{{ comment.text }}