Mapadeball, el projecte educatiu vinculat amb el moviment i la dansa contemporània, mou en la seva 13a edició 557 joves de segon i tercer d’ESO de nou instituts del Vallès Oriental. La iniciativa, servida a la comarca pel Teatre Auditori de Granollers i la Fundació Cultural de Granollers AC, arribarà a l’escenari del TAG els dies 13, 14, 15 i 16 de maig com a punt final d’un procés intens de formació i treball entre alumnes, professores i formadores. La peça que es representarà enguany és Correspondències, amb una coreografia ideada per les coreògrafes i ballarines Emma Villavecchia i Maria Fernanda Soberón. A la comarca, la formació ha anat a càrrec de Carmen Nájera i Pilar Cecilia.
“És una proposta molt conceptual”, va afirmar Nájera en la presentació que es va fer dimecres al migdia a l’Institut Cumella de Granollers, un dels centres participants. “S’ha treballat molt des de la paraula per arribar al cos, i aquest transitar d’una cosa a l’altra ha estat tota una aventura”, va afegir. En la peça té un paper important la creació d’uns origamis amb un missatge escrit per cada persona, que ha arribat a crear unes connexions entre uns i altres. “Els alumnes surten amb el seu paper i les frases coreogràfiques que van llegint i ho passen al moviment”, va explicar.
Tracy Sirés, directora artística del TAG, destaca el vincle que s’estableix entre educació i art en aquest projecte. “Se serveix de la dansa contemporània com a eina pedagògica”, va comentar. L’objectiu final no només és la creació artística, és “el procés pedagògic, la cooperació entre iguals, el compromís, la corresponsabilitat i l’expressió corporal”. Segons Sirés, és una projecte que parteix de la necessitat d’acostar “un llenguatge artístic molt desconegut des de la perspectiva de la creació compartida”. El fet de compartir també va ser destacat per Mireia Ruiz, cap d’estudis i professora. “És el quart any que participem en el projecte i enguany l’hem compartit entre les àrees de música i educació física”, va explicar.
Un dels alumnes participants a Mapadeball, Dani Rodríguez, va confessar que per a ell era una oportunitat. “Potser no parem gaire atenció a aquestes coses, i en canvi ens centrem més en les pantalles. Aquest projecte ens permet viure l’art d’una altra manera.” La seva companya, Aya Aolout, va definir el projecte d’interessant i que servia per descobrir coses noves.
{{ comment.text }}