Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La Pasqua mallorquina, religió i tradició

A Mallorca, la Pasqua no es relaciona només amb la celebració de la mort i resurrecció de Jesús, sinó que té un fort caràcter tradicional i popular. Que “Sa Jaia Corema”, una vella vestida amb la vestimenta tradicional mallorquina, perdi el setè peu, significa que la Pasqua ha arribat a Mallorca.

  • El 9 Nou
  • 05/04/2013 | 17:33
  • 0

Passat el Diumenge de les Beneïdes, moltes cases llueixen les paumes o una branquetes d’olivera a les baranes del balcó, un gest tradicional als pobles. També, algunes es solen decorar amb flors i algun que altre adornament amb caràcter religiós.

Curiosament, a Mallorca es té una forma diferent per anomenar als penitents de les processons: caraputxes, cucues, o xirineus, depenent de la zona de l’illa. Així doncs les caraputxes surten al carrer, de gairebé tots el pobles, petits i grans, de Mallorca amb un gran nombre de cofraries. Una de les processons més conegudes a l’illa és la que es celebra a Palma, que s’anomena Sant Crist de la Sang i la seva tradició es remunta al segle XV. La processó del Divendres Sant adquireix gran espectacularitat als pobles de Mallorca quan arriba l’acte del “Davallament” o vía crucis de Jesús de la creu, un moment molt sentit que omple les esglésies de tots els pobles, i que es fa mitjançant representacions teatrals o simbòlicament; un dels “davallaments” més importants de Mallorca és el de Pollença. Per altra banda, el Diumenge Sant, es celebra “l’Encontre” que representa l’encontre entre Jesús i la seva mare. Els actes religiosos no acaben aquí, ja que la setmana següent de Pasqua, es celebren les “Pancaritats” a molts pobles, una espècie de romeria on la gent va fins als seus santuaris.

Malgrat el caràcter religiós de la Pasqua, com en moltes celebracions, a Mallorca aquestes festes tenen un to social i familiar. És un dels moments més esperats de l’any per tots els mallorquins, i és quan es reuneixen famílies i amics per preparar un dels menjars amb més tradició culinària a l’illa: les panades, robiols i crespells, que són preparats, normalment, abans del Dijous Sant.

Les panades són una espècie de pastís individual que s’emplena de carn de porc, xai o amb pèsols o xítxeros (depenent de la zona de l’illa). Per altra banda, els robiols són un dolç similar a la forma de les crestes, que solen ser emplenats per confitures, brossat o crema. Amb la mateixa pasta es fan els crespells, que són com unes galetes amb diferents formes. S’ha de dir també que no hi ha una recepta establerta per aquests menjars, ja que depenent d’on es visqui, es té una forma de preparar la pasta diferent.

Els mallorquins tenen un forma diferent de viure la Setmana Santa, ja que es mescla tradició i religió durant totes les festes. Tots els actes, reunions i processons mobilitzen molta gent i requereixen molta preparació prèvia, ja sigui per anar a comprar els ingredients de les panades i rubiols o per organitzar les processons, però del que és ben segur és que ningú se n’ha cansat mai. De ben segur que es sentirà oloreta de panades i robiols per molts anys més.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.