Roger Saladrigues i Andreu Miralles. Vic
L’any 2012, el llavors Ministre d’Educació, Cultura i Esports del govern d’Espanya, Juan Ignacio Wert, va anunciar al Congrés dels Diputats que el seu departament tenia la intenció de “españolizar a los niños catalanes” amb l’objectiu d’aconseguir que “los niños catalanes se sientan tan orgullosos de ser catalanes como de ser españoles“.
Cinc anys després, Ciutadans (C’s), mà dreta de l’actual govern del Partit Popular (PP), ha denunciat al Congrés l’adoctrinament antiespanyol que pateixen molts nens a les aules de les escoles catalanes. L’actual diputat de la formació taronja i exdiputat d’UPYD Toni Cantó va fer aquesta intervenció al Congrés dels Diputats en la sessió de control del dia 11 d’octubre.
En la mateixa línia, el líder del PP català, Xavier Garcia Albiol, va afirmar rotundament que “en la mayoria de colegios catalanes enseñan a odiar a España“, mentre que el Ministre d’Exteriors espanyol Alfonso Dastis va denunciar en una televisió francesa que “en los colegios catalanes no se enseña castellano“. Fins i tot el Ministre d’Educació Íñigo Méndez de Vigo ha posat sobre la taula una possible reforma de la Constitució per introduir el principi de “lleialtat constitucional en l’educació” i centralitzar les competències educatives.
Des dels seus inicis, la cultura catalana sempre ha esdevingut una identitat singular, universal i pròpia, amb la llengua catalana com a màxim exponent. Qualsevol llengua sempre és una part essencial dintre qualsevol comunitat i el català funciona com a eina vertebradora i de cohesió social dintre de tota la societat catalana. Tot i que no és una llengua reconeguda oficialment fora de Catalunya i les Illes Balears, des de Plataforma per la Llengua afirmen que “no és una llengua minoritària per què la parlen més de 10 milions de persones”, encara que “sigui una llengua sense assaig dintre les classificacions sociològiques i filològiques”. És per això que Mar Forcades, membre de la junta de la plataforma, remarca que el seu objectiu prioritari és “normalitzar l’ús de la llengua catalana” i que l’única forma possible de fer-ho és “tenir un estat propi” per així poder “evitar els atacs constants del govern espanyol”.
A Catalunya, des del curs 1992-1993 i gràcies al model d’immersió lingüística, es va establir el català com llengua vehicular de totes les matèries que s’imparteixen a les escoles —tret, lògicament, de les matèries de llengua castellana i anglesa—. Cal especificar que el programa d’immersió català és un model d’educació bilingüe i per tant tots els alumnes, quan acaben la seva educació obligatòria tenen o haurien de tenir els mateixos coneixements lingüístics tant del castellà com del català.
Cultura, educació i llengua per fer política
Tots aquests atacs polítics intenten no solament desvirtualitzar la llengua i el model educatiu de Catalunya, sinó que interpel·len directament a tota una comunitat educativa de professors, alumnes, mares i pares.
Aquesta pedagogia provoca que hi hagi una diversió d’opinions i creences tant a favor com en contra. Des dels que el consideren un mecanisme de cohesió social fins als que pensen que s’adoctrina als nens, sense deixar de banda els que consideren que els nens catalans no saben castellà.
És la cultura i la llengua catalana el problema, la base a partir de la qual s’acusa a tot un model educatiu d’adoctrinar els seus alumnes en contra de l’estat espanyol? Viu Catalunya, doncs, un nou atac a l’escola catalana i a la seva llengua?
Amb l’excusa de l’actual procés independentista i sobretot després del referèndum d’independència de l’1 d’octubre, s’ha recuperat la idea i el significat més dur del terme “adoctrinament”, que ha entrat de ple tant a la vida parlamentària com social i educativa de l’entitat societat Catalana. Això ha provocat que tant des de sindicats de professors fins al departament d’Ensenyament, es posicionin per defensar l’educació pública catalana o denunciar casos on creuen que s’adoctrina.
Ramon Font, portaveu nacional del Sindicat de l’Ensenyament de Catalunya USTEC STEs (IAC) – Unió Sindical de Treballadors/es de l’Ensenyament de Catalunya afirma que a l’educació Catalana “no” hi ha cap tipus d’adoctrinament. Segons Font, el que es fa és “educar” en un pensament “crític” per inculcar uns “drets i valors” però “sense separar la feina de la realitat que viu el país”. I afegeix que d’una altra forma no podrien exercir la seva professió, i es negaria la seva funció irrenunciable de “donar elements a l’alumnat per conformar la seva pròpia cosmovisió, les seves opinions i la seva ideologia”.
D’altra banda, el sindicat AMES (Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari) ha denunciat més de 40 casos on creuen que alguns professors han adoctrinat políticament als seus alumnes. Antonio Jiménez, president del Sindicat afirma que a les aules catalanes hi ha “casos aïllats i denunciats” en els que es demostra i s’ensenya als alumnes que “tinguin un sentiment d’aversió contra Espanya i el govern espanyol”.
Totes aquestes acusacions, siguin atacs polítics o socials, han provocat una reacció unitària en defensa de l’escola i el català de gairebé tota la societat educativa. En aquest sentit, en un comunicat, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa, ha condemnat tots aquests atacs perquè afirmen que són “una falta de respecte per a tots els docents de Catalunya perquè ataquen a la seva professionalitat com a eina política només per centralitzar les competències educatives”. I remarquen que a més “van en contra l’educació publica en català, que ha sigut i és el garant del clima de respecte social que vivim al nostre país”.
Des de Societat Civil Catalana es denuncia que “la imposició ideològica és encara més greu quan es manifesta a l’escola”. En aquest sentit, l’organitzacio espanyolista va publicar un informe on recalca que a les aules catalanes: “Es presenta a Espanya com una realitat aliena i enfrontada a Catalunya, s’inventen estructures polítiques que mai han existit com la Corona Catalano-Aragonesa i es pengen cartells amb missatges tan excloents com “Per un país de tots, l’escola en català”.
En aquest sentit, el sindicat AMES també ha denunciat el paper dels llibres de text, ja que en aquests afirmen que”s’inculca la creença de que Catalunya és un país i no forma part d’Espanya”.
Des del Departament d’Ensenyament també es va sortir al pas de totes les acusacions. En un comunicat, va recalcar que “l’escola catalana és un exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme”, es va manifestar des del Departament. A més, conclou: “Al llarg de 40 anys, alumnes, docents i escoles van patir l’adoctrinament de la Formación del Espíritu Nacional; avui la pedagogia i les necessitats dels alumnes són l’única guia de l’escola catalana”.
Esperit crític o adoctrinament
Segons el DIEC, adoctrinar vol dir “fer entrar algú en certes doctrines, en certes opinions”. I des del sindicat USTEC i Plataforma per la llengua, com ja va fer el Departament d’Ensenyament, tenen clar qui i com ha patit adoctrinament a les aules catalanes: “Els que ataquen l’educació catalana vénen del pensament de l’escola franquista que, efectivament, sí que adoctrinava”. Mar Forcada, membre de la junta de Plataforma per la Llengua acusa directament als que ara parlen d’adoctrinament: “Les escoles catalanes ja funcionaven durant la república i va venir Franco i s’ho va carregar”. “Potser ara ells ho tenen molt present…”, afegeix.
Fins a quin punt un mestre o professor pot saltar-se o adaptar el programa educatiu per explicar als alumnes el que ell creu que és important. És això adoctrinar?
Font defensa la llibertat de càtedra del professorat i de consciència dels alumnes com a eina fonamental del sistema educatiu. “Una eina bàsica de les democràcies i de l’ensenyament”, afirma. D’altra banda, Jiménez afirma que la situació actual està “provocada” pel procés que es viu a Catalunya. I afegeix, “a les aules, no es poden inculcar unes idees polítiques determinades”.
Tot i les denúncies que hi poden haver de casos i situacions aïllades, no es pot corroborar que tot un sistema educatiu i la immersió lingüística estiguin encarats a crear aversió ni cap a Espanya ni el govern espanyol. Així va defensar el diputat d’Units Podem, Joan Mena, el sistema d’immersió lingüista català.
Catalunya, la seva cultura i la seva llengua han patit molts atacs al llarg de la història, fins a arribar al punt on es troba ara. Font recalca que model educatiu català “demostra l’eficàcia de la immersió lingüística tot i que per altres és només una eina més per intentar esgarrapar 4 vots”.
Des de Plataforma per la Llengua defensen la “importància” de les associacions culturals i educatives catalanes perquè sempre han tingut un paper reivindicatiu. “L’activisme social no és polític, és la política la qui viu de l’activisme social de les associacions. La política s’està socialitzant i culturitzant i això és molt òptim”, conclou Forcades.
{{ comment.text }}