Recordant el Siller de Prats

La presentació d’un llibre sobre la vida i l’obra de Pere Vila i Espona, conegut com el Siller, va omplir fa unes setmanes la sala de Cal Bach, en un acte que suposava la continuïtat d’un altre que se li va fer l’any passat amb motiu del centenari del seu naixement. En l’esdeveniment, conduït pel seu fill Lluís, hi va haver intervencions diverses de familiars, amics i coneguts, persones que havien tingut relació artística amb l’homenatjat i altres a qui Vila havia dedicat escrits arran d’alguna celebració. També es va comptar amb convidats especials com l’actor Jordi Boixaderas, que va llegir el Sonet del mes de juny, escrit el 1943, i juntament amb la pradenca Ada Vilaró un fragment d’El tocacampanes. Una obra aquesta darrera que va obtenir el Premi Ciutat de Sabadell l’any 1956 i amb la qual es va fer l’obertura del teatre La Faràndula d’aquesta localitat, essent-ne el protagonista Joan Boixaderas, pare del mencionat actor. Igualment hi va prendre part l’actor osonenc Ramon Villegas, parent llunyà, que va llegir el poema Anacronisme, dedicat a Ramon Boladeras, Rambol, un dels millors amics del Siller. La publicació presentada, que porta per títol Pere Vila i Espona. Remembrances del Siller de Prats, repassa les activitats en què va participar el protagonista, que es va moure des de ben jove entre el teatre i l’escriptura. Nascut el 1922, havia après del seu pare l’ofici de seller, al qual s’hi va dedicar gairebé tota la vida, fins que va ser nomenat corresponsal d’una entitat bancària i més endavant director. Havia format part del grup de teatre Art i Joventut fins a la seva dissolució, el 1952; de la colla Els Millors, que havien organitzat festivals d’estiu a Lluçà a inicis dels anys setanta, i també del consell de redacció de la revista L’Estel, on escrivia mensualment. Com a intèrpret havia representat diverses vegades el paper de Caifàs en la Passió i el de Jonatàs en els Pastorets. Algunes de les seves obres més conegudes són Goja. La filla de les Neus (1947), estrenada el 1950 al Teatre Romea de Barcelona; Val la pena l’amor (1950), Santa nit (1951), Menovell o el bastó meravellós (1955), o el referit El Tocacampanes (1956). El 1991 va ser l’encarregat de fer el pregó de la festa major de Prats de Lluçanès, i el 1995 va publicar unes memòries: Mig Oleguer, mig Terracuita, on repassava des de la seva perspectiva, i amb minuciosos detalls, la vida pradenca al llarg de tot el segle XX. Pere Vila, que sempre es va mostrar orgullós dels seus orígens i de l’ofici heretat del seu pare, era un ferm creient, tal com va recordar el seu fill Lluís. Unes conviccions que havia reflectit en uns versos autobiogràfics, part dels quals van ser interpretats pel públic amb la melodia de La Balanguera, i que es clouen d’aquesta manera: “Jo mentrestant, ferm en la lluita / només Déu sap quan cediré / Mig Oleguer, mig Terracuita / i totalment de cal Siller!”.

Recordant el Siller de Prats

“Els serveis poden ser molt més eficaços, propers i tangibles”

Entre contes i poemes

“El nostre tipus de menjar no necessita res de lluny”

“Creiem molt en el Lluçanès, però necessitem que la gent comenci a veure coses tangibles”

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Pressió per treure el parc infantil de la rambla Tarradellas de Vic