EL 9 NOU, divendres 9 d’agost de 2013
Aquest dimarts 13 d’agost es compliran 50 anys d’una de les efemèrides més importants que van viure la comarca d’Osona i Catalunya al segle XX. El 13 d’agost de 1963, dia en què es va omplir el pantà de Sau per primera vegada, es posava punt i final a un projecte que tenia més de tres dècades i als més de vint anys d’obres que van permetre construir la presa.
El projecte de construcció d’un embassament a la vall que presidia l’església de Sant Romà de Sau es remunta a l’any 1931, durant la Segona República. Les obres es van iniciar a principis de la dècada dels quaranta, ja en plena dictadura franquista.
Diverses companyies i concessions es van intercanviar la titularitat d’un projecte molt costós, fet que va provocar que les obres s’allarguessin durant més de vint anys. Els 300 habitants de la vila de Sau van veure com la població es triplicava amb l’arribada d’obrers, enginyers i guàrdies civils vinguts d’arreu de l’Estat.
Molts dels vilatans van seguir conreant les seves terres fins i tot després que els les expropiessin. Els pagaments dels terrenys i habitatges que quan s’inaugurés el pantà quedarien enterrats sota les aigües, en alguns casos, es van demorar durant més de 10 anys.
Els veïns van ser testimonis de la vitalitat que va viure la vall abans d’una inauguració que, inicialment, estava prevista per a mitjans de la dècada dels cinquanta. Al final les obres es van dilatar fins que el 13 d’agost del 1963, data en què la fesomia de la vall canviaria per sempre.
Cinquanta anys després l’església de Sant Romà i el seu icònic campanar serveixen d’indicador de l’estat de les pluges arreu del país. El pantà subministra electricitat principalment a l’àrea metropolitana i al seu voltant ha generat desenes d’activitats molt allunyades de la vida tradicional que tenia lloc a la vila de Sau.
En època de sequera, aliena al pas dels anys, Sant Romà de Sau emergeix de les aigües per recordar les vides que la construcció del pantà va canviar per sempre.
“Vaig arribar a Sau de carambola i em vaig quedar a treballar a la construcció de la presa”
A part de les 300 històries que deixaven enrere els habitants de Sau, la construcció del pantà va donar feina a molta gent. Manel Jané (Taradell, 1929) era un dels treballadors d’una presa que durant les obres acolliria més de 700 persones vingudes d’arreu de l’Estat. Fill de Josep Jané, lampista de Taradell, en Manel va treballar a Tona i a Can Pladevall de Vic abans de trobar feina a Can Girbau.
Va ser precisament un encàrrec de l’enginyer Llansó del pantà a l’empresa vigatana el que va portar en Manel a realitzar tasques de manteniment a l’entorn de Sau per primera vegada. “Quan l’enginyer va veure la factura”, recordava en Manel, “em va dir que li sortia molt car. Com que buscaven algú que fes la meva feina em va oferir quedar-me”.
Així va ser com en Manel Jané, que va “arribar a Sau de carambola”, es va quedar a treballar durant vuit anys en la construcció de la presa. “Vaig fer d’electricista, lampista i xofer de camions per l’empresa Elma”, explica. Quan la construcció del pantà ja estava pràcticament finalitzada va anar a realitzar obres a Palamós, Sabadell i Santa Eulàlia de Puig-oriol, “on vaig conèixer a la Rosa, la meva dona”, recorda.
L’any 1961 es va casar amb la Rosa Tort i, després del viatge de noces a Mallorca, va tornar a Sau per treballar “en la construcció del túnel de sortida de l’aigua”. Finalitzades les obres a l’embassament va ser conductor d’autocars a Taradell abans de traslladar-se a Manlleu i treballar al servei d’autobusos Pous fins que es va jubilar.
Cada vegada que visita Sau recorda “els bons moments i amics que hi tenia, especialment els dies de festa. Quan hi havia alguna celebració jo no hi faltava”, rememora.
