Sílvia Catalán és psicòloga especialitzada en sexualitats i relacions, professora a la UVic-UCC i codirectora del pòdcast Histèria col·lectiva de 3Cat. Després d’anys trobant-se a consulta amb persones atrapades en relacions marcades per la manipulació, publica No és culpa teva (La Finestra Lectora), un llibre per entendre les relacions narcisistes, detectar-ne les dinàmiques i trobar eines per sortir-ne.
Per què aquest llibre, ara?
Porta cuinant-se ben bé des de fa tres anys. A través de la meva feina com a terapeuta de parelles, veia dinàmiques molt tòxiques i vaig començar a identificar que hi havia un patró. El narcisisme ja l’havia estudiat a la universitat com a trastorn de la personalitat, però de sobte es va posar de moda a les xarxes. L’any passat em van proposar escriure un llibre i vaig suggerir aquest tema.
Què és, realment, un narcisista?
Hem d’anar amb cura amb el terme. La gran majoria de persones de qui diem que són narcisistes no tenen un trastorn de la personalitat narcisista, sinó alguns trets. Al llibre insisteixo que no ens ha de preocupar tant posar una etiqueta o diagnosticar algú com veure si les seves conductes ens fan mal. Una persona amb un trastorn de la personalitat narcisista no es preocupa per les emocions ni les necessitats dels altres i s’aprofita de tu sense importar-li que et faci mal, perquè així alimenta el seu ego. Al llibre els anomeno “sangoneres emocionals”.
Una persona narcisista és conscient que ho és?
No, perquè per entendre que tens un problema has de reflexionar sobre com les teves accions afecten l’altra persona, i aquestes persones no tenen aquesta capacitat. A més, els narcisistes dominen molt bé el discurs. No explicaran que manipulen, sinó que diran: “Jo l’estimo” o “jo faig això per ella”. Ho vesteixen d’una manera que fa molt difícil que es posin aquest mirall al davant.
Pot canviar?
En realitat, ni curar ni canviar, perquè no hi ha aquesta consciència: el que els importa és estar bé ells. Hi pot haver casos molt excepcionals en què una persona amb un trastorn de la personalitat narcisista tingui un mínim de consciència i vulgui ser millor persona, però jo no me n’he trobat mai cap.
Hi ha persones més vulnerables a caure en relacions així?
Hi ha la idea que són persones dèbils o fins i tot “tontes”, i és completament al revés. Els narcisistes busquen persones exitoses, intel·ligents i sociables, perquè estar amb una persona superpotent fa pujar el seu ego i el seu estatus social. Si no saps res de narcisisme o no has viscut mai una relació així, és més fàcil que hi caiguis. Però tothom està en risc perquè aquestes persones manipuladores es disfressen superbé.
Ens han ensenyat a aguantar massa per amor?
En nom de l’amor ens han dit que hem d’aguantar moltes coses. Hem après amb molts mals exemples de relacions. Si creus que has de trobar l’amor de la teva vida i apareix una persona meravellosa, hi poses tots els esforços. Quan les coses comencen a anar malament ja hi has invertit tant que penses “intentem arreglar-ho”. I així les relacions es fan superllargues.
Com se surt d’una relació així?
Plorant molt, segurament seria la resposta. Moltes vegades se surt per esgotament, perquè arriba un moment que dius no puc més. D’altres, perquè algú de l’entorn t’obre els ulls. Sovint se surt com es pot. També hi poden intervenir factors econòmics: la societat que tenim tampoc ajuda a tenir gaire llibertat a l’hora de marxar. Fins que no ets conscient que estàs dins d’un joc de manipulació és molt difícil sortir-ne. Però adonar-te’n és només el primer pas. Després cal desvincular-te i superar els “trucs de màgia” del narcisista, les seves tècniques de manipulació.
Quin paper hi té l’entorn?
Les persones que estan en aquestes relacions acaben estant molt soles. Quan expliquen una situació a fora, sovint els diuen que tampoc n’hi ha per tant. Potser no n’hi ha per tant si n’expliques una, però quan sumes tot el que vas acumulant, sí. Cal estar al costat d’aquesta persona i fer-li saber que hi ets. I s’ha d’anar a poc a poc, sense confrontar-la, perquè la xarxa que es teixeix al voltant d’aquestes relacions és molt difícil de trencar.
I quan el narcisista és algú de la família?
Aquí cal molta feina. Si ens han ensenyat que en les relacions de parella hem d’aguantar, amb la família encara més. Això de “la família és la família” ho portem molt endins. Amb una parella, si no hi ha fills, el consell és contacte zero. Però si és la teva mare, no es tracta tant de fugir com de posar barreres a la manipulació. Has de ser conscient de les tècniques que utilitza i de per què t’afecten. La responsabilitat recau sobre la víctima.
Com es torna a confiar després d’una relació així?
Donant-te temps i apropant-t’hi molt a poc a poc. A les pacients els dic que és com si t’hagués mossegat un gos i vols que els gossos no et facin por. Has d’anar confiant que no tots són iguals ni tots mosseguen. Quan comencen una relació nova moltes em diuen que estan paranoiques i que veuen banderes vermelles a tot arreu. És el seu sistema nerviós, que està hiperalterat i intenta protegir-se. Entrar en una relació sana sabent que estàs ferida és tot un entrenament.
Etiquetar l’altre també ens pot impedir mirar-nos a nosaltres mateixos?
És una batalla important, la d’assumir responsabilitats. Si has estat en un vincle amb una persona narcisista, aquesta persona ha exercit una violència. Però cal fer una mirada crítica cap a una mateixa. No des de la culpa, sinó prenent responsabilitat d’ara endavant: què faràs per protegir-te? L’etiqueta de víctima també pot acabar sent còmoda. Evidentment que ets víctima d’un procés, però a partir d’ara cal que siguis part activa. Aquesta etiqueta no et pot acompanyar per sempre.
I si el narcisista soc jo?
Algunes persones que han llegit el llibre m’han escrit dient que se senten identificades en el paper de narcisistes. Una de les estratègies del narcisista és fer culpables les víctimes d’allò mateix que fa ell, i és habitual que acabin preguntant-se si les manipuladores són elles. A més, tots tenim algun puntet narcisista, però podem manipular algú en algun moment i això no significa que ho siguem. Si l’altra persona et diu que allò li ha fet mal i tu connectes amb la seva emoció i et sap greu, això ja ens diu alguna cosa. Si realment ets narcisista, probablement el llibre no t’interpel·larà gens.
