El Moianès és la comarca catalana amb més densitat de plaques fotovoltaiques domèstiques. Segons dades de l’Institut Català de l’Energia, la mitjana al conjunt del país se situa a 65 instal·lacions per cada 10.000 habitants, però la xifra a la comarca es triplica fins arribar a 181, amb un boom espectacular el darrer any. Aquest furor s’explica, en primer terme, per les condicions orogràfiques –un altiplà on té molt sentit refiar-se i treure profit del sol– i la presència al territori d’empreses punteres al sector de l’energia renovable.
S’hi suma l’imprescindible interès ciutadà per caminar en aquesta direcció gràcies a la baixada de preu de les plaques durant els últims temps, les millores tecnològiques que n’han incrementat el rendiment i la conjuntura global, és a dir, que s’hagi disparat el cost de l’electricitat i molts habitatges vegin amb bons ulls tant ser més autosuficients com treure rendibilitat econòmica de les instal·lacions fotovoltaiques, ja que l’excedent s’aboca a la xarxa i es tradueix després en descomptes a la factura de la llum.
Una altra particularitat del Moianès és que l’empenta de la gent ha trobat la complicitat de l’administració. I en temps rècord. Tal com explica la consellera Sonsoles Letang, responsable de l’àrea de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic del Consell Comarcal, en tres anys “s’ha passat de zero a cent”: “Abans del novembre del 2019, quan vam marcar els objectius generals i l’estratègia, no hi havia res fet”.
Des de llavors el Moianès i els 10 municipis que el conformen han redactat els seus propis plans de transició energètica i això els ha permès guanyar una convocatòria d’abast europeu que es tradueix en finançament i dades, com que amb una inversió de 40 milions d’euros la comarca podria evitar l’emissió de 62.000 tones de diòxid de carboni l’any. “És moltíssim”, destaca Letang, l’equivalent a uns 2.000 viatges en avió entre Austràlia i Catalunya.
Seguint el full de ruta del 2019 i les millores que s’hi han anat afegint s’avança, per tant, en com a mínim dues direccions: les mesures que porten a terme els ajuntaments d’acord amb els plans locals i les que impulsa el Consell Comarcal. En aquest àmbit sumpramunicipal n’hi ha de clàssiques, com dotar d’una instal·lació fotovoltaica la seu institucional, Can Carner, a Moià, o millorar el sistema de climatització de l’edifici, però també projectes pioners. Un és el que preveu cobrir de plaques les línies de cultiu de dos cellers de Santa Maria d’Oló i, sense interferir en la producció de vi, vendre l’energia que generin. “El sector primari és el principal a la comarca”, apunta Letang, “li hem de donar suport amb actuacions que el facin rendible i fomentin la sobirania alimentària a Catalunya”.
Entre altres mesures, com constituir comunitats energètiques veïnals i industrials o haver creat l’Agència d’Energia del Moianès, el pla del Consell també estudia a quines zones urbanes tindria sentit bastir xarxes de calor: calderes centrals d’on sortissin tubs per transportar escalfor fins a les cases. Aquesta iniciativa entusiasma Letang perquè enllaça amb un altre projecte: reactivar la gestió dels boscos de la comarca i treure’n la biomassa que cremaria a les calderes. “Les plaques solars ens poden resoldre la necessitat d’electricitat, però l’aspecte tèrmic mitjançant energies renovables no és tan fàcil. Europa ens empeny cap aquí, per deixar de dependre del gas natural i el gasoil i perquè podríem potenciar una indústria emergent de producció de biomassa”, sentencia la consellera.
El marcoparc a Calders, aturat
El projecte d’un macroparc solar promogut per Meroil a la Roureda de les Tàpies continua aturat a l’espera d’un pla de la Generalitat per definir com encaixar-lo urbanísticament. Letang diu, això sí, que s’ha parlat amb els promotors per introduir-hi criteris de sostenibilitat i reduir la superfície respecte a les 26 hectàrees previstes inicialment.
{{ comment.text }}