La connexió entre el poeta Màrius Torres i Sant Quirze Safaja, en una ruta

Al nínxol número 81 del cementiri de Sant Quirze Safaja hi descansen les despulles de Màrius Torres. El poeta lleidatà va morir al poble l’any 1942. Era un dels pacients del sanatori de Puig d’Olena, aleshores un modern i prestigiós centre de salut que rebia malalts amb patologies respiratòries. Com la tuberculosi. Torres havia emmalaltit poc abans que comencés la Guerra Civil. I va decidir passar la convalescència en aquest sanatori enmig del no-res, tranquil i envoltat només de natura. I és que llavors l’anomenada “pesta blanca” només es podia curar amb banys de sol, aire net, repòs, bon menjar i algunes vitamines. Malalt, amb la família involucrada en la guerra i l’exili, amb molt temps per pensar i poques distraccions, a Torres el salvava l’escriptura. Les cartes amb la família i amics eren la seva connexió amb el món i els poemes li servien per donar forma als seus pensaments. Us proposem començar aquesta ruta circular -de nou quilòmetres i 270 metres de desnivell- justament a la porta del cementiri de Sant Quirze Safaja, davant un monòlit i una placa dedicada a Màrius Torres on es llegeix el seu poema: “Fulles del trèmol, qui tingués com vosaltres, en la ribera, un viure tan sensible, una mort tan secreta”. L’excursió, indicada amb senyals verticals de color verd i vermell, marxa cap a l’est, travessant el paisatge que uneix el poble amb el sanatori. Són boscos mediterranis, de pins i plantes aromàtiques, amb camins poc transitats, quietud, ambient sec i cels descoberts. I grans vistes, sobretot quan s’arriba al turó de Puig d’Olena: des de Montserrat al Montseny, passant per Sant Llorenç del Munt, Gallifa i els cingles de Bertí, la plana del Vallès i la ciutat de Barcelona, la serralada litoral i el mar. I, en dies clars, la mallorquina serra de Tramuntana. Vistes en fer la ruta, que permet resseguir des de Montserrat fins als cingles de Bertí, Barcelona o el mar / Griselda Guiteras En baixar del turó –el sender és d’anada i tornada en aquest tram– comença el bosquet de Puig d’Olena, per on passejava el poeta quan les forces l’acompanyaven. Quan se sentia més dèbil, es quedava a l’entorn del sanatori, que us apareixerà de seguida entre els arbres. És un edifici enorme, de sis plantes, projectat per la infermera i propietària Maria Planas i el metge tisiòleg Francesc Ribas Soberano. Van seguir l’exemple dels grans refugis hospitalaris suïssos del moment: un lloc pulcre i agradable, amb serveis essencials i moderns, des d’una sala de raig X fins a un safareig per a la desinfecció de roba. I amb unes habitacions ventilades i amb galeries encarades a sud. És on es quedava Torres quan no se sentia valent, a l’eixida de la cambra número 10, absorbint l’energia del paisatge i del sol. Joan Sales, el seu amic i editor, estava fascinat per aquest lloc. Deia que era “un palau encantat, enmig d’un país aromàtic i meravellós”. Però també era un lloc enigmàtic i incert. Quan algú hi entrava, no sabia si en sortiria viu. Torres no en va sortir. Va morir a Puig d’Olena el 29 de desembre de 1942, pocs anys abans que es descobrís l’estreptomicina, el primer antibiòtic eficaç contra la tuberculosi. La família va decidir enterrar-lo al modest cementiri del poble –un lloc que van trobar bonic–, on ens torna aquesta ruta circular. Just després del sanatori trobarem el mas de La Rovireta, on vivien antigament les monges grans que havien prestat servei a Puig d’Olena. Ara la finca és una residència canina, que cal vorejar per la façana nord, per anar a trobar la pista que porta a Sant Quirze. La ruta baixa fins al riu Tenes, el remunta un tram curt i passa pel camí dels Sagraments, el que s’utilitzava per portar els difunts a enterrar, fer el salpàs o passar les processons. Aquest sender arriba directament al nucli antic, a un petit passeig enjardinat on hi ha poemes de Torres: “Això és la joia, ser un ocell, creuar un cel on la tempesta deixa una pau intensa. I això és la mort, tancar els ulls, escoltar el silenci de quan la música comença”.

La connexió entre el poeta Màrius Torres i Sant Quirze Safaja, en una ruta

“D’interès polític no n’he tingut mai, ni en tinc. Em vaig presentar per fer poble”

“És als boscos de Castellterçol on he pres les grans decisions vitals”

Auxiliars d’infermeria, administratius i personal per a restauració i serveis, els més buscats al Moianès

“Volia entendre i explicar per què una dona a qui la seva parella maltracta no abandona la relació”

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb

Madrid s’obre a vendre l’edifici del CAP de la Divina Pastora i Vic vol obtenir-lo gratuïtament

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

Què està passant amb els tractors a Osona?

Un segon supermercat al Pla de Ripoll