No ve de família de notaris, va arribar a la carrera de Dret després d’estudiar primer Administració i Direcció d’Empreses, té 40 anys i per poder tenir ingressos mentre preparava les oposicions ha hagut de treballar d’oficial de notaria. Lluís Colomé és el nou notari de Prats de Lluçanès després de guanyar la plaça en l’última convocatòria i es defineix a si mateix com “una rara avis” dins el sector.
Aquests dies està coneixent el municipi i l’entorn on començarà a treballar a partir del 15 de maig i assegura que ja s’hi sent “com a casa, perquè jo també soc d’un poble petit, Cornellà del Terri, al costat de Banyoles”. De fet, serà notari de poble volgudament perquè va posar Prats entre les primeres opcions. “És una bona plaça tot i que les carreteres han millorat cap a altres ciutats i estic molt content”, afirma.
El camí per arribar fins aquí, però, no ha estat gens fàcil, ja que assegura que “l’oposició és molt dura perquè has de memoritzar molt i recitar el Codi Civil espanyol amb literalitat”. La mitjana per preparar-se són set anys, durant els quals els opositors no treballen i estudien sis dies a la setmana durant 10 o 12 hores al dia. “Tot i així, no hi ha cap garantia d’aprovar. T’hi pots passar 15 anys i acabar suspenent”, comenta. Per això diu que el més difícil és gestionar-ho i “jo hi va haver moments que vaig pensar que no aprovaria mai”. Colomé es va passar quatre anys “tancat, i quan vaig aprovar el primer examen dels quatre que hi ha vaig veure que psicològicament necessitava parar i també econòmicament, perquè tenia estalvis d’haver treballat abans però els diners volen si estàs independitzat”. Al cap de dos anys hi va tornar i finalment ho va aconseguir. “Jo el missatge que donaria és que no s’ha de tenir por ni cal ser el número u de la promoció. Amb disciplina i constància es pot fer”, comparteix. Ara, amb el títol sota el braç, ja té ganes de començar a exercir perquè “m’he passat la vida aprenent i ara continuaré fent-ho però almenys amb un sou, que fins ara era un calvari”.
Aquest fet explica segons ell perquè molts dels seus companys són fills de notari i perquè falta tradició de fer aquestes oposicions a Catalunya en comparació amb Andalusia, Madrid o Múrcia. “Ara hi comença a haver beques i més notaris implicats en l’oposició i això ja es comença a veure perquè hem set 10 catalans que hem aprovat de 92”, destaca. A tot l’Estat espanyol hi ha 2.800 notaris, dels quals 450 exerceixen a Catalunya, 128 a la ciutat de Barcelona i la resta escampats per totes les comarques. “Les notaries són una mica com les farmàcies i n’hi ha una cada 15.000 habitants de mitjana. La majoria de notaris canvien tres o quatre vegades de plaça durant la carrera, perquè som funcionaris però autònoms i els ingressos depenen del que facturem”, comenta. Ell té clar que vol fer la seva carrera íntegrament a Catalunya i de cara al futur no descarta optar a una plaça a Vic, “on d’aquí a uns anys s’han de jubilar dos notaris”.
El gruix principal de la tasca notarial detalla que són compravendes, hipoteques i herències, que “és on hi ha més particularitats i el que fa que sigui una feina molt entretinguda”, però també molts assessoraments, “que la gent ha de saber que són gratuïts”. Aquest dimecres al matí, a banda de conversar amb EL 9 NOU, justament, Lluís Colomé ja va assessorar alguns pradencs que van apropar-se a la notaria i confessa que els recordarà tota la vida “perquè cada escriptura té una història darrere. Pot semblar un tòpic que fem una funció social però als pobles és completament real”.
{{ comment.text }}